El dossier amb què Borrell prova d’intoxicar la premsa internacional sobre el judici

  • VilaWeb ha accedit als documents que els ambaixadors espanyols envien als principals mitjans internacionals per explicar la seva versió sobre el judici contra el procés

VilaWeb
Redacció
07.02.2019 - 21:50
Actualització: 08.02.2019 - 08:40

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, a través dels seus ambaixadors, ha fet arribar a diversos mitjans internacionals un dossier per mirar d’intoxicar la premsa sobre el judici contra el procés independentista. Aquesta voluntat d’influir sobre els mitjans és l’últim episodi de la campanya d’abast internacional per a netejar la imatge d’Espanya. S’afegeix al vet del Tribunal Suprem espanyol a la presència d’observadors internacionals i a la iniciativa de propaganda d’España Global.

El dossier ministerial consta de tres documents en anglès, als quals ha tingut accés VilaWeb. En primer lloc, una guia del judici elaborada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En segon lloc, un article esbiaixat i de part del catedràtic de dret penal i membre del consell editorial d’El Mundo Enrique Gimbernat, publicat en aquell diari, en què defensa els càrrecs de rebel·lió i sedició. I en tercer lloc, un document de dades generals en què es justifica el vet d’observadors internacionals al Suprem espanyol.

Aquests documents amaguen la presència dels advocats de Vox al judici com a acusació popular, en un moment en què el creixement d’aquest partit d’extrema dreta a l’estat espanyol ha tingut ressò a la premsa internacional. També confirmen que dos jutges del CGPJ assessoraran els corresponsals estrangers que cobreixin el judici a Madrid. Finalment, confirmen el 12 de febrer com a primer dia de judici, tot i que el document fou enviat abans que el Suprem notifiqués, ahir mateix, que refusava els últims recursos en què les defenses en demanaven l’ajornament.

Amaguen la presència de Vox al Suprem

La guia del judici del CGPJ conté informació diversa sobre el judici, com ara un breu perfil dels set jutges del tribunal; la petició de penes de la fiscalia, l’advocacia general de l’estat i l’acusació popular contra els dotze dirigents independentistes processats; el nom dels advocats de la defensa; i els articles del codi penal espanyol pels quals són acusats de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i organització criminal. També explica les fases del judici.

Però el fet més destacat és que amaga la presència de Vox al judici com a acusació popular. ‘L’acusació popular serà representada pels advocats Francisco Javier Ortega Smith-Molina i Pedro Fernández Hernández‘, diu el document, sense especificar que pertanyen a Vox. L’entrada del partit d’extrema dreta al parlament andalús i el creixement que li pronostiquen els sondatges electorals, juntament amb les seves propostes reaccionàries, han estat notícia en diversos mitjans internacionals. En vista d’això, el CGPJ amaga les sigles de Vox.

L’article esbiaixat d’El Mundo

Com a document recomanat, el govern espanyol ha fet traduir a l’anglès un article d’Enrique Gimbernat, catedràtic de dret penal i membre de consell editorial d’El Mundo, titulat ‘Sobre els delictes de rebel·lió i sedició’. Hi justifica les acusacions per aquests delictes contra els presos polítics. És un article esbiaixat i parcial, en què també desacredita els manifests de catedràtics i professors de dret penal contra la presó provisional i contra aquestes acusacions.

L’autor parla de ‘trama colpista’ i de ‘violència’ per a referir-se als acusats i als seus actes. Així mateix, afirma que les sentències han de ser exemplars i no s’han de concedir indults perquè, altrament, ‘s’envia el missatge que la rebel·lió surt de franc i tindrem a Catalunya, en el futur, un cop d’estat un any sí i un altre també’. Gimbernat també dedica unes línies a calumniar l’independentisme. Tot i que ha estat sempre un moviment pacífic i cívic, el qualifica d’ultradretà, xenòfob i insolidari amb la resta de l’estat espanyol.

També critica que el govern espanyol no apliqués l’article 155 de la constitució abans. Segons Gimbernat, només tres institucions de l’estat han estat ‘al lloc on havien de ser’ durant la crisi catalana: la sala penal del Suprem, la fiscalia general de l’estat i la monarquia.

Gimbernat s’ha prodigat força sobre el judici contra el procés. En aquest text enviat a la premsa internacional s’esmenta alguns dels seus articles. Però s’amaga el que va publicar-li El Mundo el 16 d’abril. Es titulava ‘Alemanya, obligada a lliurar Puigdemont per rebel·lió‘.

Justifiquen el vet als observadors internacionals

L’element més destacat del document de dades generals sobre el judici és la justificació del fet que el Suprem hagi impedit als observadors internacionals de ser presents a la sala de vistes. Diverses organitzacions, agrupades en el paraigua de l’International Trial Watch, havien sol·licitat un espai a la sala, com també Amnistia Internacional. Malgrat les crítiques, el govern espanyol fa pinya amb el tribunal de l’1-O: ‘Com és normal en estats democràtics, no és previst el reconeixement o acreditació “d’observadors internacionals”. No obstant això, qualsevol qui desitgi “observar” els procediments de primera mà al tribunal podrà fer-ho lliurement’, diu el document, que també informa que es retransmetrà en directe per vídeo.

El govern espanyol també confirma que dos jutges del CGPJ ‘estaran disponibles per a proporcionar als periodistes aclariments sobre qüestions legals més complexes’, cosa que el departament de premsa del Suprem no va voler confirmar a VilaWeb. Els corresponsals estrangers també rebran ‘un dossier bàsic de premsa’ amb informació de l’ordenament jurídic espanyol i les característiques del judici.

També crida l’atenció que el document enviat asseguri que el judici començarà el 12 de febrer tenint en compte que el Suprem va refusar just ahir la petició de les defenses de tenir més temps per a preparar l’estratègia. A més, culpa els advocats dels presos polítics de l’endarreriment d’una setmana per les diverses peticions que han fet al tribunal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any