El ‘Dossier Blau’: el document tècnic que esbossa la candidatura olímpica sense l’Aragó

El govern publica el dossier, elaborat durant la legislatura anterior, que analitza la possible organització d'uns Jocs tenint en compte l'estat actual del territori i les infraestructures

VilaWeb
Redacció
06.04.2022 - 15:30
Actualització: 06.04.2022 - 17:30

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La Generalitat, arran de peticions de transparència, ha publicat l’anomenat Dossier Blau, que és un compendi d’una vintena d’informes elaborats durant la legislatura anterior (2018-21), per valorar la viabilitat d’organitzar uns Jocs Olímpic d’hivern, tenint en compte l’experiència de seu olímpiques anteriors i l’estat actual del territori i de les infraestructures. Fonts del govern han insistit que el dossier no és en cap cas el projecte de la candidatura olímpica –no contempla la presència de l’Aragó–, sinó una anàlisi de les fortaleses i debilitats de Catalunya com a possible organitzadora.

Segons el document, l’organització dels Jocs –els quinze dies de competició–, sense tenir en compte l’Aragó, tindria un cost total de 1.391 milions d’euros, dels quals tan sols 287 milions es corresponen específicament a les proves esportives. Així mateix, s’estima que els ingressos serien de 1.504 milions. El 60% del pressupost quedaria cobert amb les aportacions del mateix COI, segons el govern.

El dossier ha estat elaborat per l’oficina tècnica que depèn de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i no ha estat consensuat amb les administracions del territori. A més a més, no inclou un estudi global sobre l’impacte mediambiental dels Jocs perquè el document no és projecte definitiu de la candidatura. En aquest sentit, a banda de les mencions específiques al dossier, tan sols un dels informes complementaris –de només una pàgina i un cost de cent euros– és sobre la situació climàtica.

El conjunt dels informes sobre els Jocs Olímpics d’hivern han tingut un cost total de més de 170.000 euros.

El neixament del Dossier Blau

La gestació del Dossier Blau, també conegut com a Document tècnic del projecte de candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona Pirineus 2030, va començar a finals de l’estiu de 2018, quan la Generalitat va expressar al Comitè Olímpic Espanyol (COE) la seva voluntat de recuperar la idea de la candidatura olímpica –tenint en compte els canvis de requisits del COI per adaptar-los a l’agenda 2020– que va posar sobre la taula Jordi Hereu el 2010.

El setembre de 2018, el consultor del COI, Gilbert Felli, va visitar Barcelona i el Pirineu per analitzar l’estat de les estacions i de les infraestructures per explorar la viabilitat d’una possible candidatura olímpica. Un mes més tard, sense posar una data a l’eventual candidatura, Felli va donar el seu aval al projecte català, que d’aleshores ençà ha mantingut un diàleg permanent amb el COE i el COI sobre les aspiracions olímpiques que s’ha traduït en la vintena d’informes que estructuren el Dossier Blau.

Les febleses, les villes olímpiques i l’aparició de l’Aragó

El Dossier Blau identifica tres febleses claus en la possible organització dels Jocs. Per una banda, les proves de salt de trempolí, skeleton i bobsleigh, ja que a Catalunya no hi ha les infraestructures per a desenvolupar aquesta mena de competicions. Per això, la Generalitat proposa que aquestes proves es facin en seus alternatives com ara Sarajevo o Albertville.

Una altra feblesa és la manca d’un pavelló que pugui encabir les competicions de patinatge de velocitat en pista llarga, que requereixen una pista de dos-cents metres de llarg i setanta d’ample. En aquest sentit, el dossier contempla que la prova es pugui fer a la Fira de Barcelona, que té previst de fusionar tres palaus en un sol pavelló com a part de les obres de modernització de l’espai.

Per solucionar aquest problema –Saragossa ha d’acollir les proves de velocitat, segons l’acord tècnic–, però també els relacionats amb l’esquí de fons, el COE va posar sobre la taula la carta aragonesa. A partir del 2019, l’Aragó ha format part de les converses relacionades amb la candidatura en caràcter de coorganitzador.

La tercera feblesa que identifica el dossier és l’esquí de fons. El COI exigeix que aquestes proves es facin per sota dels 1.800 metres, però a Catalunya no hi ha cap pista amb aquestes condicions. Per això, la Generalitat va contemplar la creació d’una pista i un estadi al Pla d’Anyella, a cavall de les valls de Ribes de Freser i d’Alp. De totes maneres, l’impacte mediambiental de les instal·lacions, que funcionaria amb neu artificial, va posar en alerta el COI.

Així mateix, aquesta proposta incloïa la creació d’una vila olímpica a Puigcerdà per als esquiadors de fons. El motiu és que aquests esportistes no poden fer un desnivell superior als 200 metres entre l’allotjament i la pista abans de competir. Aquesta vila comptaria amb 445 habitatges, dels quals 225 es destinarien posteriorment a protecció oficial. El cost seria d’uns 81 milions d’euros.

Tanmateix, si s’acaba aplicant l’acord tècnic pactat amb l’Aragó, les proves d’esquí de fons i de biatló es disputaran a l’estació de Candanchú, de manera que els projectes del Pla d’Anyella i la vila a Puigcerdà desapareixeran de la candidatura.

La resta de viles olímpiques, segons el Dossier Blau, podrien ser a la Marina del Prat Vermell per a les proves de Barcelona –450 habitatges amb una inversió de 124 milions–; mentre que a la Vall d’Aran es podria construir en un aparcament de l’estació de Baqueria Beret –sense donar-ne més detalls– o en una antiga caserna militar de Viella –300 habitatges–, la inversió seria d’uns 56 milions d’euros.

Les seus olímpiques

L’acord tècnic entre Catalunya i l’Aragó contempla que totes les proves de gel, excepte l’hoquei es facin a Saragossa i a Jaca. De totes maneres, el dossier detalla que el Palau Sant Jordi podria acollir les competicions de patinatge artístic i de velocitat en pista curta (la llarga seria a la Fira de Barcelona). Així mateix, les seus dels partits d’hoquei sobre gel serien el nou Palau Blaugrana i el Pavelló Olímpic de Badalona. Així mateix, el cúrling es podria fer al Palau Municipal d’Esports de Barcelona i a la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya a Sabadell.

Pel que fa a l’esquí, a part de la construcció de la pista al Pla d’Anyella per l’esquí de fons i el biatló, el dossier contempla que les competicions d’esquí alpí es facin a les estacions de la Molina i la Masella, mentre que el surf de neu i l’estil lliure s’organitzarien a l’estació de Baqueria Beret.

Les condicions de la neu

Les dates de competició dels Jocs Olímpics se solen situar entre el 15 de gener i finals del mes de febrer. En el preàmbul del capítol sobre l’històric de neu al Pirineu, el dossier assenyala que les condicions climatològiques són impredictibles i que és difícil de saber si hi haurà innivació natural, és a dir, si l’acumulació de neu serà possible sense recórrer a mitjans artificials. Sobre la producció de neu, defensa que és una pràctica estesa arreu del món en la majoria de les estacions d’esquí i no dubta en afirmar que serà un bon recurs si la precipitació de neu no acompanya.

Sobre l’escalfament global, que apunta a un augment de 0,8 graus centígrads en la pròxima dècada, els informes defensen que l’organització tindria en compte el context de crisi climàtica. Assegura que les polítiques i projectes que es duguin a terme aniran amb coherència de responsabilitat ambiental i es reutilitzaran instal·lacions i les que es construeixen, seran sostenibles; s’optimitzaran infraestructures de transport existents; es potenciarà el transport col·lectiu; i es promouran accions d’educació i conscienciació ambiental.

Infraestructures

Pel que fa a les infraestructures, el dossier assenyala que és recomanable ampliar la capacitat de la C-16 i desdoblar la línia ferroviària que uneix Barcelona amb Puigcerdà passant per Vic i Ripoll. En aquesta darrera infraestructura, el document destaca que el Ministeri de Foment espanyol, que és la institució competent en aquesta qüestió, té en marxa el desdoblament de la Garriga, mentre que la resta encara no tenen data. D’altra banda, sobre la C-16, el dossier detalla que la continuïtat de l’autovia està previst que arribi fins a Cercs (ara s’acaba a Berga) i destaca que caldrà eixamplar el tram Cercs – Bagà amb un tercer carril amb mitjana mòbil.

Finalment, el document també planteja la instal·lació de dos telecabines a La Molina i Masella i un altre a Baqueira-Beret, capaços de transportar 4.000 persones per hora i sentit. Aquestes infraestructures haurien de contribuir, segons el dossier, a reduir la presència de vehicles a les zones on es faran les proves olímpiques.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies