Dos magistrats del TC alerten que la condemna de Forcadell pot tenir un efecte “devastador”

Dos magistrats del Tribunal Constitucional espanyol consideren desproporcionada la condemna d’onze anys i mig de presó per sedició contra la presidenta Carme Forcadell en la sentència del Tribunal Suprem. Són Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, i han emès un vot particular discrepant amb la decisió majoritària del ple del TC de desestimar el recurs de Forcadell contra la condemna. Xiol i Balaguer, que ja havien fet vots particulars crítics amb les condemnes per sedició, no veuen proporcionat haver condemnat per sedició Forcadell pel fet d’haver permès la tramitació, debat i votació de les lleis de desconnexió. Tots dos magistrats creuen que es va extralimitar, però alerten del “devastador efecte descoratjador” que té la pena sobre el dret de representació política. Perquè, d’acord amb la jurisprudència del TEDH, Forcadell –que no troben que estigués protegida en aquest cas per la inviolabilitat parlamentària– havia de tenir una protecció especial pel seu càrrec, pel fet de ser representant política.

Per aquests dos magistrats, aquestes actuacions podrien ser considerades com una desobediència al Tribunal Constitucional espanyol o, fins i tot, emprades per a la “subsumpció en el delicte de sedició”, però no per a justificar la condemna imposada.

Tots dos creuen que les actuacions de Forcadell no eren prou “per a consumar l’aportació delictiva que s’al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte”. “S’exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la mesa i del ple del parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries”, remarquen.

Xiol i Balaguer creuen que no es podia aplicar la prerrogativa d’inviolabilitat a Forcadell, però que calia imposar-li una pena proporcionada. El vot particular argumenta que no s’ha ponderat prou bé el nivell de protecció més alt contra qualsevol ingerència que requereix el càrrec de presidenta del parlament i avisen d’un potencial “efecte descoratjador” en l’exercici del dret de representació política.

Consideren que va haver-hi extralimitació en l’exercici d’aquest dret i importància penal de la conducta de Forcadell i també gravetat en els fets, però que les sancions han d’adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen.

Sentència desestimatòria

En canvi, la sentència aprovada per la majoria del ple del TC desestima el recurs de Forcadell i diu que la seva actuació “formava part d’una estratègia concertada” amb la resta de condemnats. Afegeixen que va renunciar “a l’exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies” i que això fa que les seves decisions no estiguessin protegides per la inviolabilitat parlamentària.