Les dones pateixen més dolor que els homes, per què?

  • Parlem sobre el dolor amb el doctor Javier Medel, cap de la Unitat del Dolor del Hospital Vall d'Hebron

VilaWeb
Txell Partal
17.11.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Molt sovint les dones diuen: “Ja m’agradaria veure un home amb la regla! Segur que no n’aguantaria el dolor.” Hi ha la idea, entre la població, que les dones són més sofertes i aguanten més el dolor. Però de debò és així? Els homes i les dones perceben el dolor de la mateixa manera?

Sorprenentment, els estudis demostren que les dones manifesten un grau de dolor superior al dels homes. “Les dones pateixen més dolors que els homes, tant per aspectes fisiològics com per factors ambientals”, explica el doctor Javier Medel, cap de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron. “Això no contradiu que siguin més sofertes. L’home en principi descarta tenir dolor, i no vol prendre res. Les dones prenen fàrmacs més fàcilment i quan pateixen un dolor fan més cas d’allò que els diuen els metges. Els homes, encara que tinguin dolor, fan veure que no. I no prenen tants medicaments.”

La primera cosa a tenir en compte és que el dolor és molt subjectiu, i que tothom el percep d’una manera diferent. “No seria del tot cert si diguéssim que per una mateixa contractura pateix més una dona que no un home. Cadascú ho pot sentir de manera diferent, però, globalment, la percepció del dolor que té una dona té un llindar diferent.”

Els estudis conclouen que no hi ha una sola causa per a explicar aquest fenomen. “Hi influeixen les hormones, que, per una banda, poden tenir un efecte protector i per una altra afavorir el dolor. Per exemple, quan una dona està embarassada té l’efecte protector de les progesterones; en canvi, els estrògens poden fer que tinguis més dolor. Els canvis hormonals també hi fan.”

Més enllà dels aspectes fisiològics

Però no tan sols s’han de tenir en compte els aspectes fisiològics. També hi tenen influència alguns que no són tan mèdics, sinó més personals. Medel recorda que el paper dels homes i les dones en la societat ha estat molt diferent durant molt de temps i això ha influït segurament en aquesta sensació de dolor diferenciat. “Hi ha molts aspectes importants en l’àmbit social i emocional. Cadascú té la seva biografia del dolor. De fet, fins i tot l’estat anímic ens influeix. Dins el nostre cervell, l’estat emocional i el dolor són molt a prop. Són les mateixes vies de conducció. Si emocionalment no estàs bé, pot passar que aquest dolor es perpetuï i esdevingui crònic.”

Durant molts anys això no s’ha tingut en compte, però ara els experts reclamen que els tractaments ho tinguin present. “No estem com els Estats Units, on hi ha una epidèmia dels opioides per culpa del mal ús que se n’ha fet. A més, s’ha demostrat que els opioides i la morfina no tenen un efecte clar en el dolor crònic, llevat que sigui oncològic.” Per això, Medel reclama unes altres mesures, com ara canviar els estils de vida: fer activitat física regularment i mantenir una vida emocionalment sana. Tot plegat ajuda a millorar el dolor crònic. “De vegades els pacients volen un fàrmac miraculós que li faci passar el dolor, però no hi és. Hem de treballar per fer tractaments que abastin aspectes diversos. El fàrmac pot tractar la part física, però en el dolor també hi influeixen la part emocional i social. Cal fer tractaments més integrals, multimodals. S’ha de tenir en compte que el dolor crònic no es cura. Fem teràpies pal·liatives per disminuir-lo.”

Els fàrmacs també actuen de manera diferent

A més, igual que el dolor, els medicaments funcionen de manera diferent en homes i en dones. “Hi ha aspectes de les dones, com ara el metabolisme, que poden fer que un fàrmac no es comporti de la mateixa manera. Per exemple, els opioides actuen diferentment segons el sexe. En principi fan més efecte en les dones.”

Però per què els fàrmacs no són pensats per a les dones? La pregunta té una resposta molt fàcil: fins ara en els estudis no eren tingudes en compte. “Només cal mirar una fitxa tècnica d’un fàrmac. Es parla només de les dones embarassades o que donen el pit. Segons els estudis, en la resta de situacions es consideren igual els homes i les dones.”

Amb tot, últimament això ha començat a canviar. “Al Canadà s’ha començat a incloure la variable de sexe com una part important dels estudis dels nous fàrmacs. I la Comissió Europea ja ha dit que volia incloure la variable de sexe com una part important dels nous estudis.” Per tant, no seria estrany que aquests anys vinents es receptessin medicaments diferents segons el sexe del pacient. “Segurament podríem fer servir medicaments diferents segons el dolor de cadascú. Ara mateix, els receptem molt globalment. Només diferenciem els pacients que tenen un problema hepàtic o renal, però en el futur també estaria bé d’incloure aquesta variable de gènere. I potser també hauríem de tenir en compte les variables socials que l’afecten. Hauríem de fer teràpies més personalitzades.”

Com s’avalua el dolor?

En realitat, tot plegat és difícil d’avaluar. Perquè com es mesura el dolor que té cadascú? Molt sovint, pacients amb dolors forts, com ara persones amb endometriosi o covid persistent, es queixen que als centres de salut posen en dubte el dolor que tenen. “Normalment, fem valorar el dolor del 0 al 10. Sabem que és una escala subjectiva, però és la que tenim. Moltes vegades ens diuen 10. És complicat. No els pots demanar que siguin més precisos, perquè en realitat són números. I ells ho senten així.”

Ara les coses van canviant. “Cada vegada anem optant per escales més complexes. No ens fixen tant en la quantitat com en la qualitat de vida que permet aquell dolor. Aquestes noves escales ens poden acabar donant dades més objectives. Els pacients tenen aquell dolor. I ens els hem de creure.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes