02.11.2024 - 21:40
Sabem que l’escletxa de gènere separa com més va més el món dels homes i el món de les dones. I que tots dos grups tenen comportaments polítics com més va més diferents, perquè elles se’n van cap a l’esquerra i ells cap a la dreta. Per això, es diu, les eleccions de demà passat als Estats Units són, més que mai, unes eleccions decidides per una qüestió de gènere. Elles, d’esquerres, votarien avui el Partit Demòcrata (56% de les dones votarien Harris, 40%, Trump), i ells, de dretes, voten republicà (53% dels homes votarien Trump, 42%, Harris). De fet, aquesta és una tendència accentuada, però que ve de lluny: d’ençà del 1968, les dones als Estats Units han votat a favor del candidat d’esquerres, el demòcrata. Dones d’esquerres? Amb una excepció: les dones blanques. Les dones blanques sempre voten dreta (amb l’excepció de Bill Clinton). Sobretot, voten dreta les dones blanques sense estudis.
Així, per exemple, Donald Trump va ser votat per una majoria de dones blanques el 2016, quan la rival era Hillary Clinton. Ell es va endur el 47% dels vots de les dones blanques. Hillary Clinton, el 45%. (Encara recordo el diàleg que vaig tenir aleshores amb dones blanques nord-americanes que es negaven a votar Hillary Clinton, a qui veien establishment, i es van quedar a casa, desencantades perquè Bernie Sanders no era el candidat). Quatre anys més tard, Donald Trump no només va tornar a guanyar entre les dones blanques, sinó que aquesta vegada la victòria va ser més gran. Trump, 53%, Joe Biden, 46%. Veurem si aquesta tendència es manté o la truita es gira. De moment, les enquestes situen Donald Trump com el guanyador (51%) entre les dones blanques, però amb una Harris que l’enxampa. Si ho aconsegueix, finalment, les dones blanques votaran un candidat demòcrata després de dècades. I les dones blanques votaran una dona.
Aquest detall no és gens menor perquè les dones blanques, als Estats Units, són el bloc electoral més gran que hi ha. Representen una tercera part de l’electorat, són 59 milions de persones i surten a votar en grans quantitats. No es queden a casa. I seran clau demà passat, el dia de les eleccions. De moment, Trump s’estavella entre els votants amb estudis (només el 33% dels universitaris el voten), entre la gent no blanca (només el 27%) i entre les dones, en general (només el 40%), però les dades diuen que entre les dones blanques, fa vuit anys seguits que guanya. I les enquestes demostren que pot tornar a passar. Per això hi ha grups específics de dones blanques que cerquen el porta a porta amb dones blanques. Per això el New York Times fa dos dies seguits que posa a la portada articles que alerten del perill que les dones blanques tornin a votar Trump (aquest article i aquest assaig són les peces d’on he tret les dades d’avui) i per això Sarah Ruiz-Grossman, periodista, dona i blanca, el 2016 va escriure, després de la victòria de Trump, un article amb aquest titular: “Estimada col·lega blanca: l’hem cagada!”, amb aquesta primera línia: “Dona blanca, col·lega, tu i jo hem acabat.”
