Algunes pseudociències han aconseguit triomfar per damunt d’altres imitant la parafernàlia externa de la ciència: consultes, bates blanques, credencials acadèmiques, argot científic… D’aquesta manera, s’aprofiten del prestigi social de la ciència i l’utilitzen com a estratègia de persuasió. En la imatge, una sessió de reiki o imposició de mans. / Pixabay

En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudo-ciència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. L’epidemiologia de la pseudo-ciència intenta explicar per què algunes creences assoleixen una àmplia distribució mentre que d’altres no, i per tant mira d’identificar quins factors exerceixen un efecte causal en aquesta configuració. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudo-científiques. En particular, sostenim que si aquestes creences arriben a difondre’s tan àmpliament és perquè el seu caràcter intuïtiu les fa atractives, aconsegueixen apropiar-se de l’autoritat científica i s’immunitzen amb èxit contra les crítiques.

«Els sistemes de falses creences poden desenvolupar lògiques adaptatives pròpies, transversals als propòsits humans»

Des de l’inici dels temps moderns, la ciència i la tecnologia han assolit progressos immensos. Hem explorat els terrenys més singulars de la realitat física, hem desxifrat els orígens evolutius de la complexitat i diversitat biològica i cada dia descobrim noves peculiaritats sobre la ment humana. Hem fabricat eines per a aprofundir en l’estudi de l’univers i del seu passat; prevenim, curem i fins i tot hem eradicat malalties que han costat milions de vides, i apliquem el nostre coneixement sobre genètica per crear noves medicines i plantes que redueixen l’ús d’insecticides en agricultura.

I així i tot, malgrat aquests avenços cien­tífics i tecnològics tan impressionants, la gent continua creient coses rares. La pseudo-ciència i tot de creences irracionals continuen fora de control. Els crea­cionistes insisteixen a dir que Déu va crear l’Univers i la vida a la Terra no fa més de 10.000 anys. Persones amb un nivell educatiu alt s’oposen a les vacunes i s’estimen més recórrer a superxeries com l’homeopatia abans que no a la medicina moderna, i els ecologistes radicals espanten la població oposant-se a una tecnologia que contribueix al desenvolupament d’una agricultura sostenible. Per què aquestes creences irracionals són tan populars i persistents? Per a respondre a aquesta pregunta, hem aplicat un tipus d’enfocament epidemiològic en una sèrie d’articles. En aquest treball, expliquem què implica aquest enfocament i resumim i argumentem els nostres descobriments més importants.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Johan Braeckman, Maarten Boudry i Stefaan Blancke

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb