Es calcula que la dislèxia afecta una persona de cada deu, però moltes, malgrat sofrir-ne les conseqüències, no han estat mai diagnosticades ni han rebut cap mena d’atenció especialitzada per a fer-hi front.

D’acord amb alguns estudis dels Estats Units i els Països Baixos, el 30% dels infants tenen dificultats en la lectura, cosa que repercuteix en la comprensió i, de retruc, en les notes. Un nen que llegeix lent veu sempre perjudicada la comprensió lectora: ha de dedicar molts esforços a descodificar i desxifrar el text i, quan arriba al final de la frase, s’ha cansat tant d’interpretar les lletres que no n’ha retingut el significat.

Això no obstant, clínicament, al nostre país només el 7% dels infants té diagnosticat un trastorn de l’aprenentatge lector, allò que abans s’anomenava dislèxia. Però i la resta d’infants, fins a arribar al 30% que diuen els estudis?  Malgrat que és molt difícil de resoldre, perquè la major part d’aquesta població no és conscient de la  dificultat, hi ha mètodes innovadors que han obert una escletxa. N’és un exemple l’Ubinding, impulsat per la Universitat de Barcelona.

Abans d’entrar-hi en profunditat, cal deixar clar que tenir dificultats en la lectura no vol dir tan sols girar les lletres, que és allò que durant molts anys s’ha dit que era la dislèxia. Per a llegir hi ha una doble ruta: la de descodificar i desxifrar les lletres i la lèxica, en què es dedueixen les paraules pel context o la forma, a primer cop d’ull. Hi ha gent que compensa les dificultats de descodificar amb la segona via; fan una lectura compensada. Però la dificultat arriba quan apareix una paraula nova o complicada, que no saben interpretar. I com que la descodificació no els funciona, s’hi encallen. Per a ells, allò acaba essent una tortura. No giren les paraules i, fins a un cert punt, poden dissimular les seves dificultats. Tanmateix, això els acaba causant problemes diversos.

Principal origen del fracàs escolar

Tot plegat fa que les dificultats lectores siguin el principal origen del fracàs escolar que hi ha al nostre país. Llegir es considera una habilitat clau per a fer els estudis acadèmics satisfactòriament. De fet, es calcula que més del 70% de les dificultats en l’aprenentatge tenen relació amb la lectura. Per això els infants amb dificultats en la lectoescriptura són els qui després tindran més probablement dificultats per a acabar els estudis.

Encara més, aquells que, malgrat tenir-ho, no han estat mai diagnosticats, encara poden trobar-se amb més dificultats, perquè no compten amb l’ajuda dels professionals. Normalment, són considerats casos perduts.

No és que no vulgui esforçar-s’hi, és que no pot

El principal problema és que si no es detecta a temps, això acaba implicant un problema que va més enllà de l’aprenentatge. Perquè pot afectar l’autoestima o la motivació. Molts nens tenen dificultats en l’aprenentatge de la lectura, els costa llegir, i se senten dir: “No s’esforça prou! No és prou intel·ligent! És massa rebel.” Una frase que moltes vegades acaba endinsant-se en la seva ment, de manera que creuen que el problema són ells. Però tot és més senzill.

“A aquests nens no els has de fer llegir en veu alta i no els has de renyar quan fan una falta d’ortografia. Si tens en compte coses com aquestes salves la vida d’aquests infants. Si t’hi adaptes, el nen anirà content a l’escola, no faltarà a classe, no tindrà la sensació que no s’esforça prou”, ens explica Jorge López-Olóriz, psicòleg expert en la detecció i intervenció en les dificultats de l’aprenentatge. Afegeix que aquests infants volen aprendre. Però el problema, per exemple, és que a l’escola diuen als pares que s’ha de llegir a casa. I ells agafen un llibre, que no saben si és del nivell del nen, i el fan llegir en veu alta. “Per a un nen amb dificultats de lectura –diu López-Olóriz–, llegir una pàgina pot ser una tortura. I encara més si, quan el nen no sap una paraula, el pare hi insisteix i la hi fa tornar a llegir, una vegada i una altra. Òbviament, el nen s’acaba enfadant. No s’aconseguirà res de positiu, amb això: només que detesti llegir. I al final tindrà la fama que si no llegeix és perquè no vol, no perquè no pugui.”

La importància de la detecció precoç

Per això és molt important que hi hagi una detecció precoç i més tard una intervenció dels professionals per a pal·liar un trastorn crònic. “Els nens a qui costa llegir a primer de primària són els més lents a secundària. I al final això els afecta el futur laboral. Fins i tot abandonen l’escola abans, tenen un alt absentisme o consumeixen drogues. Si ja al primer moment pots identificar el nen a qui costarà, el podràs acompanyar.”

Detectar-ho a temps ha de servir per a adaptar-li el currículum. “No el facis llegir en veu alta, no el renyis si fa faltes… Tot plegat li pot salvar la vida. Si li adaptes el currículum, anirà content a l’escola i podrà continuar els estudis”, insisteix López-Olóriz.

La cosa més important és que amb una intervenció els primers anys d’aprenentatge feta intensivament, la majoria d’infants amb problemes de dislèxia aconsegueixen un bon nivell de lectura. O, si més no, poden millorar i evolucionar.

La Universitat de Barcelona, pionera amb un mètode innovador

Però hi ha eines per a detectar aquests nens des de petits i poder-los ajudar? La resposta és que sí, encara que per desgràcia no tothom hi té accés. El Departament de Psicologia de la Universitat de Barcelona va impulsar fa catorze anys un projecte anomenat Petit UBinding. N’ha sortit un mètode innovador per a ajudar els nens amb dificultats lectores a aprendre a llegir d’una manera dinàmica gràcies al joc. El projecte ja s’aplica en una setantena d’escoles, on es fa servir aquest mètode per detectar i fer una intervenció inicial en les dificultats lectores dels infants de P-5 i primer de primària, que seran els que després continuaran tenint el problema. La metodologia UBinding serveix perquè, en una intervenció de set mesos o vuit de mitjana, el 90% dels usuaris millorin la fluïdesa lectora i precisió. D’aquesta manera, els infants poden començar segon de primària en un àmbit semblant als seus companys de classe i evitar tots els problemes que hem explicat.

Però el projecte va més enllà de les escoles, i ofereix la possibilitat d’atendre nens fora de l’horari lectiu. En aquest cas, el mètode consisteix en una sèrie de sessions de treball curtes, amb activitats lúdiques en què es practiquen habilitats cognitives bàsiques per al desenvolupament de la lectura i la comprensió. Perquè funcioni, la família s’hi ha d’implicar, perquè es fa una intervenció diària amb una aplicació informàtica supervisada per algun familiar adult. Són uns quinze minuts, en què els infants aprenen mitjançant diversos jocs.

“Els entrenaments són adaptats el nivell de cada persona. La clau de l’èxit és que és un mètode personalitzat. Sempre hi ha un psicòleg o logopeda atent a cada cas, mirant cada dia com l’infant ha fet la sessió. Si veiem que li ha costat molt, l’endemà li ho facilitem per tornar-lo a engrescar. Si veiem que li costa més una lletra, fem un joc per cultivar-ho bé… Anem avançant seguint el seu nivell, perquè no es frustri i vagi guanyant confiança. Per això és importantíssima la relació que creem amb els pares, que són els qui ens passen la informació de cada sessió”, diu Sílvia Tubau, responsable assistencial d’UBinding.

Tubau també explica que, a mesura que els nens van treballant amb el seu mètode, els canvia la percepció de la lectura. Allò que els costava molt d’esforç i era avorrit passa a ser un procés mecànic que els serveix per a gaudir de les històries. En Gerard n’és un exemple. Els seus pares feia temps que veien que tenia dificultats a l’hora de llegir i escriure, però a l’escola hi llevaven importància. Parlant amb uns altres pares, van descobrir Ubinding. Mesos després de començar el mètode, els pares van notar una diferència abismal. La mare, Marta Arroyo, diu: “En Gerard estava molt motivat. Com que ho feia amb l’ordinador, i tot a còpia de jocs i molt dinàmic, li agradava molt. Abans tenia moltes dificultats, l’avorria molt llegir perquè no entenia res. Ara sap llegir un text i fer-te’n un resum. Encara més, els primers mesos es va tornar un apassionat de la lectura. Tot plegat l’ha ajudat molt. Ara diria que fins i tot està per sobre de la mitjana de la seva classe en moltes assignatures. La comprensió lectora ha estat clau.”

No sé com és que aquest mètode no s’aplica a totes les escoles, tan senzill que és”, reflexiona la mare d’en Gerard, veient com ha estat important per al desenvolupament del seu fill. En realitat, aquest és un dels envits pendents que tenim com a societat, si volem posar fi a les xifres actuals de fracàs escolar. Perquè quantes d’aquestes persones que no han estat mai diagnosticades haurien aconseguit de canviar el seu rumb amb el suport d’un projecte com el d’Ubinding?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.