[VÍDEO] El discurs contundent contra Mazón: “Que es guarde el seu ‘puto’ somriure, que ens fa mal als familiars”

La plaça de la Mare de Déu de València ha estat aquesta vesprada l’escenari d’una nova protesta per a reclamar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Rosa M. Álvarez, filla d’una de les víctimes i presidenta de l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-O, ha fet un discurs colpidor en què ha posat el focus en la manca d’empatia del president. En el discurs, s’ha dirigit a Mazón i li ha recriminat que fes unes declaracions defensant que cada vegada que es feia una fotografia ell era qui més somreia. “Per què somriu? Ja li ho vaig dir el dia 29 de juliol en el meu poble, a Catarroja: que deixe de somriure, que es guarde el seu ‘puto’ somriure, que ens fa mal als familiars. Que tinga la decència de no somriure, de no riure’s de nosaltres.”

També li ha recriminat que mentre ells esperaven de trobar els seus familiars morts durant la riuada, Mazón es gastés més de vuit-cents euros en un dinar. “Acabava de passar i tenia el coratge i la poca vergonya de celebrar el seu sant. L’1 de novembre celebrava en una taula, amb la seua família, quan 228 persones acabaven de morir. De veritat? Està bé, aquesta persona?”.

Álvarez ha remarcat que, mentre molts parlaven de diners, a ella li eren igual, perquè anaven i tornaven; “però la vida dels nostres familiars no torna”, ha dit. Finalment, s’ha dirigit als manifestants: “Avui alguns mitjans diran que hem fracassat. Que vinguen ells amb 34 graus i 80% d’humitat. Moltíssimes gràcies una vegada més, de veres, no hi ha paraules per tot el suport que ens heu donat durant deu mesos. 334 dies després. Gràcies.”

Álvarez no ha estat l’única a parlar. En l’acte també hi han intervingut, entre més víctimes, l’oncle d’Elisabeth Gil, la dona de trenta-set anys i mare de dos infants el cos de la qual encara no ha aparegut i que ha estat la darrera persona a ser declarada morta oficialment. “No ens enfonsarà i aconseguirem el nostre objectiu, que és veure’l a la presó, on es mereix estar des del primer dia. […] No s’adona que el poble no el vol?”, ha dit.

També ha pres la paraula Toñi García, que va perdre el seu marit, de seixanta-tres anys, i la seua única filla, Sara, de vint-i-quatre, a Benetússer (Horta Sud). Ha promès que continuarien reunint-se cada mes, lluitant i reclamant justícia fins al final: “Mazón dimissió i tot el seu govern a la presó.”