Discriminació lingüística a Renfe: “Em van dir que això era Espanya i que l’espanyol era llengua comuna”

Un usuari denuncia a la Plataforma per la Llengua que no van voler atendre'l a l'estació de Renfe del Clot si no canviava al castellà

VilaWeb
Redacció
14.02.2022 - 15:17
Actualització: 14.02.2022 - 16:17

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La Plataforma per la Llengua ha registrat una nova denúncia per discriminació lingüística, aquesta vegada en una estació de Renfe, la del Clot de Barcelona. Antoni Castells, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, ha explicat que ahir, quan va voler reclamar els diners d’un bitllet que li havien venut per error, la persona que el va atendre li va demanar que canviés la llengua: “Em va dir, en castellà, ‘no l’entenc, parli’m en espanyol’. Jo li vaig repetir el que li havia dit en català, i li vaig dir que m’havia d’entendre. Em va dir que no m’entenia i que m’apartés i deixés passar el de darrere. Li vaig dir que no, que allò que feia era il·legal, que jo tenia el dret d’expressar-me en català. Que portés algú que entengués català i que m’atenguessin. Ell no baixava del burro, jo vaig fer veure que el filmava i ell va fugir cap dins. Va tornar a aparèixer i em va dir que trucaria al de seguretat.”

Quan van venir els encarregats de seguretat i informació, la situació es va acabar solucionant, però de manera molt tensa: “Em van començar a renyar i em van dir que no el podia obligar a parlar català. Jo els vaig dir que no obligava ningú a parlar en català, que només volia que no em fes canviar de llengua. La d’informació intentava de fer de mediadora dient que això era Espanya i que l’espanyol era la llengua comuna, que ens enteníem tots. Em van dir: ‘Si vostè va a Londres i parla català, no l’atendran’, però és que a Londres el català no és oficial, aquí sí… La meva dona és estrangera i els va explicar que ella parlava català i que no hi havia cap problema. Finalment, vam solucionar la qüestió del bitllet i vam tenir un debat força tens.”

Segons que ha explicat Renfe a VilaWeb, la persona que el va atendre era d’origen asturià i de nova incorporació. Segons la seva versió, li va demanar que parlés castellà per a entendre bé els detalls de la incidència. Defensen que, quan un treballador s’incorpora a Renfe, sempre li recorden que s’ha de prestar el servei al client independentment de la llengua en què parli i expliquen que li ofereixen cursos per a millorar el català.

Castells explica que ell sempre parla en català amb tothom i que és la primera vegada que viu una situació com aquesta. “No estic acostumat al conflicte, però aquí trobo que el conflicte me’l van posar ells, la violència me la van posar ells, i si m’ataquen, em defenso. Quan vaig insistir-hi, no pensava en la situació de la llegua, encara que és una cosa grossa i política, simplement pensava en mi, a no deixar-me trepitjar, perquè és el meu dret. A l’administració pública tinc dret de ser atès en català. Tenir debats com el que vaig tenir és perdre el temps, perquè senzillament és un dret que tinc i me’l violen. És l’única que hauria hagut de dir.”

El professor ha pres la decisió de denunciar-ho a la Plataforma per la Llengua i explicar-ho a VilaWeb perquè considera que aquesta mena de situacions no s’han de normalitzar. “Si ens acostumem a aquestes coses i no les denunciem, haurem perdut una part dels nostres drets”, defensa. “He viscut trenta anys fora i no em podia creure que tornéssim als temps de quan era petit, a les mateixes coses que deien als meus pares. He viscut i treballat amb pobles indígenes i això és la lògica de la discriminació. Evidentment, la situació que viuen les llengües indígenes a Mèxic és molt diferent. Allà, si parles una llengua indígena i no t’entenen, no tens cap mecanisme judicial per a defensar-te, aquí el català és oficial. Però hi ha coses en comú: els mecanismes de dominació que es fan servir per a imposar una llengua. A Mèxic, als vuitanta, documents de política pública amb què he treballat parlaven de programes de castellanització dels nens indígenes. Wert aquí va dir que s’havia d’espanyolitzar els nens catalans no fa tant. Volen construir una nació on no n’hi ha eliminant la diferència cultural i aconseguint una hegemonia lingüística.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies