Els dirigents europeus avalen un pla de préstecs i compres militars després del viratge dels EUA

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea han aprovat l’instrument de 150.000 milions d’euros en préstecs per a despesa militar dins el pla per a rearmar Europa la dècada vinent. També han establert les prioritats en les compres militars, en un nou pas per a respondre a l’actual situació geopolítica marcada pel conflicte a Ucraïna i el viratge dels EUA de Donald Trump.

En les conclusions sobre defensa, han donat suport al full de ruta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveu d’accelerar immediatament la despesa en defensa. La mesura més destacada és una proposta per a crear un instrument de préstecs als estats membres amb el suport del pressupost comunitari, però amb el pes principal sobre els pressuposts estatals. Això inclou activar de manera coordinada la clàusula de flexibilització perquè la inversió en defensa no computi en el dèficit.

El pla també preveu flexibilitzar les partides de cohesió per a destinar fons a la despesa militar i insta el Banc Europeu d’Inversions (BEI) a continuar adaptant les seves regles per a finançar projectes militars. A més, els dirigents europeus han identificat per primera vegada una llista “d’àmbits prioritaris” per a reforçar les capacitats militars de la UE, en coherència amb l’OTAN i basant-se en les lliçons apreses a Ucraïna. En aquesta llista destaquen la defensa antiaèria, els sistemes d’artilleria –incloent-hi capacitats d’atac de precisió profunda–, míssils, municions, drons i sistemes contra avions no tripulats.

Unes altres prioritats inclouen inversions en facilitadors estratègics, mobilitat militar, protecció d’infrastructures crítiques, ciberseguretat, intel·ligència artificial i guerra electrònica.

El text de conclusions de la cimera subratlla la necessitat de protegir les fronteres terrestres, marítimes i aèries de la UE i posa l’accent en el flanc oriental. No obstant això, a petició de l’estat espanyol i Itàlia, també inclou una menció a les amenaces provinents del flanc sud.