Els diputats independentistes del Quebec es neguen a jurar lleialtat a Carles III

  • La constitució canadenca obliga a jurar fidelitat al monarca per accedir a l'escó

VilaWeb
Redacció
19.10.2022 - 18:46

Els representants independentistes triats en les eleccions a l’Assemblea del Quebec del 3 d’octubre han anunciat que no prestaran jurament a Carles III i això pot suposar que no puguin seure al parlament.

Per accedir a l’escó hi ha dos juraments, un regulat per l’Assemblea del Quebec, on s’ha de declarar lleialtat al poble del Quebec, i un segon, regulat per la Llei constitucional del Canadà del 1867, en la qual s’ha de fer un jurament de lleialtat al monarca britànic.

Els tres diputats del Partit Quebequès (PQ) i els onze del Quebec Solidari (QS) han anunciat que sí que prestarien jurament al poble del Quebec, però no al rei. Fet que no els permetria de ser diputats si no es troba una solució.

El cap del PQ, Paul St-Pierre Plamondon, ha demanat, en primer lloc, d’aprovar una moció que digui que no fer el jurament no és un impediment per a assumir l’escó, i es qüestiona sobre la legitimitat d’aquesta fórmula: “Va més enllà de les qüestions de sobiranistes i federalistes. El rei d’Anglaterra és el cap de l’Església anglicana. En quines circumstàncies obligarem un càrrec electe del Quebec —en un estat fundat en el laïcisme— a prestar un jurament de lleialtat al rei d’un país estranger?”.

Per la seva part, el dirigent del QS, Gabriel Nadeau-Dubois, ha donat suport a estudiar la moció i ha anunciat que han arribat a un acord provisional amb la resta de partits que permeti de fer aquesta setmana solament el jurament al poble quebequès mentre es discuteix una solució. Tanmateix, això no els permet d’accedir a l’escó i només suposa de guanyar temps de cara a l’inici de l’activitat parlamentària, prevista per al 29 de novembre.

La qüestió del jurament no és nou. Els diputats del PQ van provar d’evitar-ho sense èxit durant els anys setanta i, després de les eleccions del 2018, els diputats del QS van provar de no jurar fidelitat a la reina, però finalment ho van fer en una sala privada i fora de la càmera.

Un rei impopular al Canadà

Un estudi de l’Institut Angus Reid de desembre de l’any passat, coincidint amb la proclamació d’una república a Barbados, va estimar que més de la meitat dels canadencs (52%) afirmava que el monarca britànic hauria de deixar de ser el cap d’estat durant la generació següent; en canvi, només un 25% es mostrava a favor.  L’oposició era especialment alta al Quebec, amb un 72% de la població en contra de la continuïtat de la monarquia britànica i només un 10% a favor.

No obstant això, els canadencs es mostraven satisfets amb la reina Elisabet II: un 55% donava suport al fet que fos cap d’estat; en canvi, només un 34% es mostrava a favor a reconèixer el futur Carles III com a estat i un 60% s’oposava. Fet que demostra la fragilitat de la seva figura com a cap d’estat del Canadà.

El debat és viu a l’estat, però la constitució canadenca estableix que per a desfer-se de la monarquia s’han de posar d’acord les deu províncies i ara mateix no sembla viable, ateses les diferències que mantenen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any