Els diners avui ja són més barats

L’entorn en què han pres avui la decisió de baixar els tipus d’interès els consellers del BCE no era pas fàcil. Finalment, s’han decidit per retallar 0,25 punts percentuals, que era allò que majoritàriament s’esperava als mercats, fins al 3%, valor que no es veia d’ençà del març del 2023, fa vint-i-un mesos. Hi havia analistes que pronosticaven una retallada de 0,50 punts, en vista de la situació tan feble que exhibeix enguany el creixement de l’economia europea i les perspectives per a l’any vinent. Aquestes darreres setmanes no hi ha hagut ni un dia que no s’hagi publicat alguna notícia negativa sobre la indústria alemanya, sobretot relativa als cotxes (amb Volkswagen al capdavant); o la francesa, amb reestructuracions en l’entorn d’aquest sector, com els gegants Michelin o Valéo. Això fa que molts empresaris de tota la zona euro tinguin l’ai al cor i que no deixin de mantenir un ull clavat en aquests països.

S’hi afegeixen les dures crisis polítiques de França i Alemanya (les dues economies més grans de la zona euro), conjuntament amb la debilitat econòmica d’uns quants països d’aquesta àrea. Són dades que fan rodar el cap i que els consellers del BCE tenen en compte. I encara n’hi ha una altra, de la qual es parla poc, però que és un maldecap constant a l’hora de prendre les seves decisions. És el problema originat per les grans diferències que hi ha enguany entre els creixements dels països de la zona euro. Això vol dir que saben que la decisió que prenen tindrà efectes molt diversos, segons el ritme de l’evolució de cada economia.

Recordem que, d’acord amb les estimacions que feia públiques l’OCDE fa una setmana, el 2024 Alemanya creixerà d’un 0%, en plena davallada industrial, que pesa com una llosa sobre els seus socis europeus. Senzillament, els fa basarda tot allò que pugui succeir els mesos vinents. Itàlia creixerà d’un 0,5% i França, d’un 1,1%, per esmentar els tres grans. Tot plegat fa que la mitjana del PIB de la zona euro augmenti sols d’un 0,8% enguany. En canvi, el creixement de l’estat espanyol serà d’un sorprenent 3% (i Catalunya, al voltant d’aquesta xifra).

No cal dir que aquesta divergència tan gran entre països dificulta la fixació d’un tipus d’interès comú. Alemanya, per exemple, es podria beneficiar d’un efecte més potent si baixés més de pressa el preu dels diners, i l’estat espanyol, en canvi, podria haver d’encarar el risc d’embalar-se excessivament, amb el crèdit més barat. És allò que els economistes anomenen “escalfament”.

Per una altra banda, el principal indicador i referent de la política monetària, la taxa d’inflació anual, va pujar fins al 2,3% a la zona euro el novembre, després del 2% a l’octubre i l’1,7% al setembre. És a dir, no va en la línia prevista per l’autoritat monetària, i acaba l’any fent una lleugera pujada, deguda sobretot al comportament alcista dels serveis. Una pujada que, tot sigui dit, ja va anunciar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, fa uns quants mesos.

En la conferència de premsa d’aquesta tarda, Lagarde ha assegurat: “El BCE aconseguirà l’objectiu d’inflació abans de la data esperada, el 2025.” Ha destacat que la rebaixa de tipus que s’ha decidit avui es deu al fet que la majoria dels indicadors de la inflació subjacent indiquen que els preus al consum s’estabilitzaran sostingudament entorn de l’objectiu del 2% a mitjà termini.

Aquesta afirmació canvia molt respecte de declaracions anteriors del BCE, com la recurrent de mantenir una política monetària que fos “prou restrictiva”. Per això alguns analistes han interpretat que es pot establir com un senyal potencial perquè les retallades de tipus en la zona euro continuïn durant el 2025. Ara, també és cert que de seguida ha matisat: “No hi ha cap camí predeterminat sobre els tipus d’interès, sinó que es determinaran reunió a reunió, d’acord amb les dades que es vagin sabent.”

Lagarde ha afegit que encara no es podia cantar victòria sobre la inflació, però que, malgrat això, la rebaixa de tipus d’avui neix d’una decisió unànime de tots els membres del consell de govern. A més, ha confirmat que dins la reunió hi hagué una certa discussió sobre la possibilitat de retallar els tipus en cinquanta punts bàsics, que alguns consellers haurien preferit.

Per tot plegat, no és clar què farà el BCE finalment l’any vinent, perquè continua havent-hi molt de risc a Europa, amb les possibles restriccions comercials dels EUA durant el 2025 encapçalant la llista. Molts analistes parlen de sengles baixades d’un quart de punt en cadascuna de les sessions del gener, al març i a l’abril. En canvi, molts economistes enquestats per Reuters van una mica més enllà i preveuen una retallada d’un punt percentual el 2025, que tornaria els tipus al 2%, cosa que deixaria respirar més l’economia, sempre en cerca d’un difícil equilibri entre la necessitat de donar suport al creixement de l’activitat i el risc de reactivar la inflació.

Qui sí que sembla tenir-ho clar és l’Euríbor, que suma unes quantes caigudes diàries consecutives. No obstant això, no arriba encara als mínims que va aconseguir la primera setmana de desembre, i manté la mitjana mensual en 2,407%. La cotització avui ha tancat en 2,421%, és a dir, una diferència de 0,008 punts respecte de la jornada anterior. Recordem que al novembre, el tipus de referència per a les hipoteques variables va baixar gairebé de dues dècimes respecte de l’octubre, fins a tocar el 2,506%. En pocs dies ha baixat una dècima més. I amb l’anunci de la baixada de tipus per part del BCE es preveu que continuï marcant nous descensos.

En definitiva, sembla que el preu dels diners ha fet un pas més en la bona direcció. Cal esperar que el BCE continuï el recorregut a la baixa i posi unes condicions més favorables perquè països com Alemanya tinguin més possibilitats de recuperar l’activitat. Ho necessitem tots.