‘El clam social a favor de la independència cada vegada és més indestriable de l’aspiració de construir un país ben governat, amb unes institucions de qualitat i lliures de corrupció. Però com ho hem de fer per aprofitar aquesta gran oportunitat que —si una majoria de catalans ho vol— se’ns obrirà amb el procés cap a la independència?’ I també: ‘El debat sobre com retornar el poder a mans de la gent és més viu que mai. És possible, aprofitant el procés cap a la independència, de construir un país on els ciutadans intervinguin de manera decisiva en les polítiques públiques mitjançant referèndums i iniciatives legislatives populars reals i efectives?’ Són les dues interrogacions que obren els llibres ‘Viatge al cor de la bona governança‘, de Diana Coromines, i ‘La democràcia a l’helvètica‘, de Pilar Carracelas. Són dos ‘e-singles’ —llibres digitals breus— editats per BonPort Edicions amb la voluntat d’oferir ‘noves visions de Catalunya i mirar més enllà de les nostres fronteres per aprendre d’unes altres societats i cultures que ens poden servir de model’.

Dinamarca, per al cas de Coromines, i Suïssa, per al de Carracelas, serveixen d’inspiració —i de contrast— per al debat nacional de construcció de noves estructures i formes polítiques per al nostre país. ‘Viatge al cor de la bona governança’ és un relat del viatge que fa Diana Coromines per conèixer les raons que fan que Dinamarca sigui considerat un dels estats menys corruptes del món als rànquings que elabora Transparència Internacional, entre més organismes que vetllen per eradicar les males pràctiques de govern. Coromines s’entrevista amb experts i responsables dels organismes de transparència, fiscalització i control del país i n’extreu algunes lliçons molt útils per a bastir el model de democràcia catalana. Per exemple, s’adona que els pilars sobre els quals s’ha construït el model democràtic danès són la confiança, la transparència i la meritocràcia. I en posa una pila d’exemples, a banda d’exposar els esdeveniments històrics que expliquen el sentit democràtic del país.

Coromines descriu també el sistema institucional i legal que s’ha construït a Dinamarca per a tenir un control més gran de la política: ‘Hi ha tres institucions que constantment demanen comptes als ministeris: l’Ombudsmand (el síndic de greuges del parlament), el Rigsrevision (l’òrgan que audita els comptes de l’estat i de les regions) i l’opinió pública (en què els mitjans de comunicació tenen un paper clau)’. I s’endinsa en el funcionament d’aquestes tres institucions. Un dels moments culminants del llibre és quan Coromines decideix de fer un exercici comparatiu sobre el funcionament dels mecanismes de transparència a Dinamarca i Catalunya. Decideix de demanar una informació sobre despeses de càrrecs públics del síndic de greuges de tots dos països. La resposta és completament diferent a la informació facilitada, la forma de retre comptes, el departament que respon la petició i el to de la comunicació. És un exercici senzill que Coromines presenta amb habilitat perquè el lector extregui unes quantes conclusions de les millores pendents al nostre país.

Ací teniu la presentació que es va fer del llibre de Diana Coromines a l’Espai VilaWeb:

Per la seva banda, Carracelas examina el sistema de democràcia directa helvètic. És un ‘e-single’ estructurat en cinc capítols molt significatius: Imaginem; Suïssa, la democràcia possible; Espanya, l’oportunitat perduda; Catalunya, la democràcia desitjable, i e-democràcia. Carracelas ho explica amb claredat: ‘El seu sistema de democràcia semidirecta, que combina la política duta a terme per representants votats a eleccions i la política aprovada directament pels ciutadans, comença a aflorar cada cop més al debat sobre la crisi de les democràcies representatives’. I la periodista posa fil a l’agulla examinant com funciona aquest sistema.

A l’anàlisi de Carracelas no hi falta crítica clara al sistema democràtic espanyol: ‘El marc legal espanyol és pensat, precisament, per evitar tant com sigui possible la implicació dels ciutadans en política’. I és que, segons ‘La democràcia a l’helvètica’, ‘canviar aquest marc legal requeriria que els partits acceptessin voluntàriament perdre poder en un sistema que, justament, tendeix a concentrar-lo molt més que a les altres democràcies europees (Barreda, 2009). En unes altres paraules, implicaria que els partits acceptessin, en certa manera, de fer-se l’harakiri. I això, com podem sospitar, és del tot inimaginable’. I presenta la independència com una magnífica oportunitat: ‘Per això, la independència de Catalunya és una magnífica oportunitat de recuperar la política i dignificar-la: no pas perquè els catalans siguem més qualificats que els espanyols per a exercir-la de manera directa, sinó perquè ens permetrà de desenvolupar un sistema des de zero’.

Podeu veure la presentació del llibre de Pilar Carracelas a l’Espai VilaWeb a continuació:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb