Diego Gómez ha dedicat tota la seva vida adulta a defensar la llengua i el país. Al capdavant d’Escola Valenciana, ha lluitat durant anys per l’educació dels xiquets en català. Un activisme polític que el va dur a presentar-se a les eleccions per Compromís i a esdevenir batlle del seu poble, Alzira. En aquesta entrevista, Diego Gómez deixa clar que els atacs de la dreta –els que han vingut i els que vindran– no el desplaçaran ni un mil·límetre del seu objectiu d’arribar a Ítaca. Elogia el nou conseller d’Educació, el seu amic Vicent Marzà, i ens relata les prioritats d’un govern que tindrà la llengua com a eix vertebrador del canvi polític, a Alzira i a tot el País Valencià.

—Ara teniu una responsabilitat molt gran, s’han de complir les promeses i no decebre les il·lusions…
—Sempre hem tingut responsabilitats: amb moviments civils del país, amb la llengua, amb la vertebració nacional, etc., però evidentment ara el somni sembla que s’ha fet realitat. Hem obert els ulls i tenim l’opció i la responsabilitat de tirar endavant tot allò que somniàvem, tots aquells projectes que teníem. Crec que la frase correcta la va pronunciar Paco Muñoz quan va dir que algun any haurien de guanyar els moros. Sembla que ha arribat el moment. És una gran responsabilitat però també una gran il·lusió. Ho afrontem amb valentia; amb la humilitat que significa tindre un càrrec de responsabilitat però també amb el coratge que requereix aquest mateix càrrec.

—Com es notarà en el nou govern la defensa de la llengua?
—Aquestes dues setmanes al govern he vist una cosa: que hi haja un nou govern valencianista a Alzira ha portat a un canvi d’immersió de llengua. Pràcticament tothom a l’ajuntament parla en valencià, el registre d’entrada és farcit de documents escrits en valencià… No vull dir que això estiguera amagat, però sí que, en certa manera, hi ha hagut una tranquil·litat i un optimisme que s’han reflectit en l’ús de la llengua. A tot el país hem viscut vint-i-cinc anys de retrocés, però podem recuperar el temps perdut durant govern de dretes reaccionari en contra de la llengua. Costarà, però crec que la política lingüística serà un dels eixos vertebradors del canvi polític i de la nova visió del futur del país.

—Us coneixeu molt amb el nou conseller d’Educació, Vicent Marzà.
—Me l’estime com si fóra un fill meu, i es coneix la realitat del país, no només educativa i cultural sinó de les persones. Crec que tindrem un gran conseller, de la mateixa manera que hauríem tingut una gran consellera amb Gràcia Jiménez.

'A tot el país hem viscut vint-i-cinc anys de retrocés, però podem recuperar el temps perdut durant el govern de dretes reaccionari en contra de la llengua.'

—Com a ex-president d’Escola Valenciana i mestre, què exigiu al nou conseller d’Educació?
—Li exigisc valentia, que no li’n falta. No en faltava al seu pare, que era íntim amic meu, en Quico Marzà. Eixa valentia per a pujar els Ports amb bicicleta, cosa que hem fet junts, és la valentia que se li exigeix ara al conseller. També caldrà tota la pedagogia per a explicar les mesures que pren. Jo crec que amb la primera mesura ja ha demostrat valentia. Ha dit que les classes no podran començar el 3 de setembre, sinó que començaran el dia 10: recordem les altes temperatures del curs passat que crearen lipotímies, tot el desficaci organitzatiu i les denúncies de les famílies. Pel que fa a la LOMCE, caldrà veure com s’atura i es reprèn l’entesa amb els sindicats. En l’àmbit cultural, la sensibilitat de Vicent és evident. L’ha mamada. Son pare era un gran escriptor d’històries, i sa mare una gran pedagoga i mestra. Ho ha viscut no sols a Escola Valenciana sinó a casa, amb una família treballadora per la cultura i la llengua. Vicent Marzà sempre s’ha rodejat de gent molt reivindicativa, i crec que demostrarà que, si fins ara érem darrere la pancarta, ara podem ser al capdavant de polítiques amb les mateixes ganes que hem posat sempre darrere la pancarta.

—Hi va haver aquesta ofensiva de la dreta contra Gràcia Jiménez… Sou dels qui pensen que el fet de no haver-la posat al capdavant de la conselleria ha estat una victòria de la dreta?
—No. La dreta més recalcitrant i antidemocràtica va passar-se tota la legislatura fent atacs permanents al catalanisme, ressuscitant la batalla per les banderes, els himnes i les senyes d’identitat. Nosaltres hem de saber eixir d’eixa realitat en què volen col·locar-nos. I demanar-los el respecte que nosaltres hem tingut durant vint-i-cinc anys. Acusen el batlle d’Alzira de catalanista, antitaurí, d’afavorir els homosexuals, etc., i això demostra que no tenen la vàlua democràtica que diuen tenir, perquè jo he respectat durant molts anys una simbologia que no era la meua. Per això demane que ara se’m respecte. No pensem fer d’aquest tema la nostra bandera. El país i la nostra ciutat necessiten atendre les persones, els xiquets, la gent que no té feina, s’ha de fer una ciutat més neta i verda, que hi haja transparència, eliminar els corruptes, deixar de gastar-se diners on no toquen… En aquests moments, aquestes qüestions s’han de fer passar davant del que puga significar un himne o una bandera, i jo tot això ho faré per la defensa de les persones, evidentment, però també del meu país.

—En la presa de possessió vau fer que sonés la Muixeranga i el PP se us va llençar al coll. Sou conscient que ara carregaran contra vostre tant com puguin?
—Evidentment, ja ho fan. Però nosaltres hem de contrarestar-ho. A Compromís sabem què significa la diversitat i ara ens toca gestionar el consens. Això té una importància fonamental en el fet de decidir què volem de la ciutat. Però una cosa tinc clara: no abandonarem ni oblidarem en cap moment quin és l’horitzó, quina és l’Ítaca on hem d’arribar.

—I quina és aquesta Ítaca?
—Retrobar el futur dels nostres fills. Un futur que es dega a la nostra llengua, vertebrador de la realitat del país, de les nostres comarques. Redescobrir la validesa de l’economia valenciana en un fet integrador d’un eix mediterrani en connexió amb Catalunya i les Illes Balears i en connexió amb Europa. Treballar per recuperar la dignitat d’aquest poble. Hem d’anar fent coses, a poquet a poquet, que demostren que el nostre horitzó és aquest, el de la normalitat que ens han amagat.

—Quines han estat les primeres mesures que heu pres com a batlle d’Alzira?
—Tenim dos vessants d’actuació. D’una banda, prendre tot de mesures en els cent primers dies que permeten que es veja el canvi de model de la ciutat, no només de color. I, d’una altra banda, estructurar les línies programàtiques durant la legislatura. El fet més important ara, per exemple, és que no hi haja reserva a l’escola d’estiu i tots els xiquets hi puguen anar. Més: com que no tenim un pla d’ocupació per a les famílies ni ajuts a autònoms, caldrà buscar diners on siga, de partides pressupostàries i de rebaixes del nostre sou (estalviarem 120.000 euros anuals respecte al sou de l’equip municipal anterior) i dedicar tant com puguem a l’ocupació. Tenir dissenyat, d’ací a uns mesos, un pla d’arbratge per a recuperar zones verdes. Obrir la biblioteca tot el dia, de 9.00 a 21.00. Són les mesures que necessita la gent.

—…
—Que tinga informació de què cobrarem, que sàpiga que el batlle no farà servir el cotxe oficial ni tindrà xofer. Encara que pareguen populistes, són les mesures que la gent espera de nosaltres. Espera eixe canvi. I a partir d’ací, dissenyem tot de polítiques de llarg termini. També hem de pensar que governem amb un acord amb EUPV i PSPV-PSOE i, encara que Compromís siga majoria, hem de pactar i raonar. Ens haurem de posar d’acord en moltes coses perquè ara el batlle d’Alzira no és el batlle de Compromís sinó que és el batlle de tot el poble. Vindran moments políticament molt difícils però d’una il·lusió extrema que ens faran dir que paga la pena ser ací. És necessari que la gent veja que hi havia unes altres maneres de fer política i que es pot treballar per la teua ciutat, la teua comarca i el teu país.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb