[EN DIRECTE] La Diada es clou amb l’acte institucional, amb la llengua com a eix central

Himne nacional

Lira Ampostina, Orfeó Lleidatà, Cordhomes, Cor de Porcs, Coral Xalesta, Veus de Canpuig, Veus de l'Estany i Vozes acaben l'acte institucional amb Els Segadors, himen nacional de Catalunya.

"Paraules d'Amor"

Luz Casal interpreta la coneguda cançó de Joan Manel Serrat

"La plaça del Diamant"

Ballet de Catalunya i Mercè Arànega interpreten la cançño de Ramon Muntaner, banda sonora del film La Plaça del Diamant

"Si véns"

La mallorquina Maria Hein, l'empordanès Miquel Abras i la guanyadora d'Eufòria, Jim, de Granollers, interpreten "Si véns"

"Caló català"

El grup Arrels de Gràcia recorden aquesta varietat del caló parlada pels gitanos catalans en una cançó de rumba catalana.

"D'avui és el cantar"

Vicent Torrent, del grup Al Tall, Pau Alabajos i Anna Villar interpreten "D'avui és el cantar", de l'àlbum Cançó popular, de Al Tall, publicat l'any 1975. Torrent ha recordat la mort de Manolo Miralles, músic d’Al Tall i referent del País Valencià

Rosa als llavis

Neisha interpreta aquesta cançó, del seu repertori. Es va donar a conèixer l'any 2016 amb el grup Crimen Pasional, el primer de reggaetón en català.

"Sikarra"

El grup Lasta Sanco, de la Segarra, interpreta la cançó "Sikarra", que comença amb l'estrofa: "Desperta l’orient de Ponent. Terra seca que l’aixeca el vent, té veu i diu i sent, amb accent genuí, bell, dissident".

'Venim del nord, venim del sud',

Adrià Salas, Alidé Sans i Pedro da Costa interpreten 'Venim del nord, venim del sud', de Lluís Llach. Sans, cantautora aranesa, ho fa en occità.

Comença l'acte institucional de la Diada

Un any més, les emblemàtiques torres de Puig i Cadafalch de Montjuïc són testimoni de l’acte central de la Diada. Enguany, la llengua catalana n'és el punt central.

Protesta dels CDR

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) ha començat la manifestació de la Diada a la plaça de Sants i acabarà a la Ciutat de la Justícia a les 17.14, bo i coincidint amb la manifestació oficial convocada per l'ANC. Hi han assistit entre tres-cents manifestants i quatre-cents.

La Seu Vella s'omple amb l'acte institucional unitari de la Diada, que per primera vegada s'ha fet l'11 de setembre mateix

Centenars de persones han omplert la nau central de la Seu Vella de Lleida, on s'ha fet l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, presidit per la consellera de Territori, Ester Capella. Aquest acte s'ha fet de manera unitària entre la Generalitat, la Diputació de Lleida i la Paeria i, per primera vegada, ha estat el dia 11 de setembre mateix, en compte de programar-lo dies abans.

La defensa de la llengua catalana ha estat un dels afers que s'ha reivindicat en els discursos i l'acte s'ha tancat amb una ofrena floral al monòlit del pont llevadís del Turó. Tot i això, la majoria d'entitats i formacions polítiques lleidatanes han optat per fer-la a l'entrada de l'antic convent del Roser.

Arran es manifesta amb el lema "Guanyem la història, fem fora el feixisme" i homenatja Gustau Muñoz

La manifestació juvenil d’Arran enguany ha dut el lema “Guanyem la història, fem fora el feixisme”. La jornada ha començat amb un dels actes més consolidats de l’organització: l’homenatge a Gustau Muñoz, jove assassinat l’11 de setembre de 1978. Durant l’acte han intervingut familiars de Muñoz, el Col·lectiu d’Oblidats de la Transició i l’ex-diputat de la CUP Vidal Aragonès.

Tot seguit, els joves d’Arran han substituït la placa del carrer de Ferran i l'han rebatejat amb el nom de Gustau Muñoz. Segons l’organització: “Recordar la memòria de Gustau és assenyalar la farsa de la transició espanyola i no oblidar aquelles que van lluitar abans que nosaltres.” Després, ha arrancat la manifestació juvenil, que ha recorregut els carrers de Barcelona i ha acabat amb una ofrena floral al Fossar de les Moreres i un acte polític al Mercat del Born, on Marina Gispert, portaveu d’Arran, ha fet una crida al jovent per mobilitzar-se en contra "l’onada reaccionària i espanyolista que vol aniquilar el nostre poble".

Aragonès avisa l'estat espanyol que l'amnistia no serà la fi de res

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avisat l'estat espanyol que l'amnistia no seria la fi de res, sinó la "primera passa necessària per obrir camí". Durant l'acte polític d'ERC per la Diada a Barcelona, ha reiterat que amb l'amnistia no n'hi havia prou i que Catalunya havia de votar el seu futur: "El poble és major d'edat", ha emfatitzat. Ha insistit que el país havia d'avançar cap al referèndum definitiu, reconegut internacionalment, per a ser un estat.

Ha reivindicat les sigles d'ERC: "Qui va davant i obre camí, aparta les bardisses i marca el pas és qui més s'esgarrinxa." I ha dit que era una notícia excel·lent que hi hagués més gent que coincidís en aquest camí.

Aragonès s'ha volgut dirigir a les institucions de l'estat espanyol –ha mencionat la Zarzuela, la Moncloa i el congrés–, per advertir que l'amnistia no seria la fi de res i que Catalunya havia de decidir lliurement el seu futur com a poble en un referèndum amb reconeixement internacional.

El parlament obre les portes als ciutadans arran de la Diada

El Parlament de Catalunya ha obert les portes als ciutadans amb motiu de la Diada. A les onze del matí, la cambra ha inaugurat la jornada de portes obertes acompanyada de multitud de mostres de cultura popular. Davant la façana de la institució, s'hi han vist actuacions castelleres, capgrossos, bestiari i gegants, bastoners i balls de diversos grups folklòrics internacionals, tot plegat organitzat per l'Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk). Centenars de visitants han passejat pels passadissos del parlament i han aprofitat per fer-se fotografies als espais més emblemàtics, com ara el faristol de l'hemicicle o la sala de premsa. Les visites es poden fer fins a les 18.00.

Òmnium diu que l'amnistia ha de ser per a 1.432 represaliats pel cap baix

L'estat espanyol és en una situació inèdita, l'independentisme té una oportunitat política indubtable i ERC i Junts han d'aprofitar-la. Aquest és el missatge principal que ha volgut enviar Òmnium Cultural en aquesta Diada, en un context de negociacions per a la investidura espanyola. En l'acte polític de l'entitat, el president, Xavier Antich, també ha calculat els qui, pel cap baix, haurien de ser inclosos en una eventual llei d'amnistia: un total de 1.432 condemnats, jutjats o investigats, tenint en compte que el total de represaliats és de 4.400.

🟠 @XavierAntich: "El que l’Estat fa amb l’independentisme és un escàndol: més de 4.400 persones represaliades.

Des d’@omnium fem pública la xifra, fruit d’un treball rigorós que vam emprendre el 2019: de les 4.400, com a mínim 1.432 condemnades, jutjades o investigades" pic.twitter.com/l9py8SBQUY

— Òmnium Cultural (@omnium) September 11, 2023

Antich ha recordat que l'amnistia era solament un primer pas i que l'objectiu era l'autodeterminació. Per això ha instat partits i entitats a canalitzar el consens per treballar plegats. Respecte del detall dels 1.432 encausats, segons Òmnium, són 113 condemnats penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb causa penal oberta, 880 sancionats administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes.

A l’acte polític d’enguany hi ha participat una àmplia representació dels Països Catalans. De Catalunya Nord, passant pel País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent, Andorra, i fins a l’Alguer, portaveus de diverses organitzacions, com ara Guillem Dalmau, d’Òmnium Catalunya Nord; Esteve Campus, d’Òmnium Alguer; Joan Miralles, de l’Obra Cultural Balear: Teresa Cabanes, de Centre de la Cultura Catalana d’Andorra; Anna Oliver, d’Acció Cultural País Valencià, i Joaquim Moncús, de l’Associació Cultural Matarranya, han reivindicat el paper de la societat civil en defensa de la llengua catalana. La música ha anat a càrrec de Borja Penalba i Maria del Mar Bonet.

La fotografia de l’1-O censurada pel Parlament Europeu serà a la manifestació

La fotografia de l'urna de l’1-O censurada al Parlament Europeu serà present a la manifestació de la Diada. Un col·lectiu n'ha comprat els drets i l'ha impresa en una pancarta que marxarà amb la Columna de la Llibertat, que surt de la Ciutat de la Justícia. "Aquesta nova imatge la passejarem a la manifestació i després la penjarem entre les columnes de la plaça de l'U d'Octubre (antiga plaça d'Espanya)", diuen en un comunicat.

Uns activistes arranquen la bandera francesa del Castellet

Ahir, membres del col·lectiu Nosaltres Sols! van arrancar la bandera francesa del Castellet de Perpinyà. Amb aquesta acció, recorden que la lluita per l'alliberament del país és especialment significativa al nord, on els representants del govern francès fa segles que proven d'arraconar qualsevol rastre de catalanitat.

Els recorreguts de les quatre columnes de la manifestació

Units per Avançar defensa que l'amnistia té sentit per a fer política

El dirigent d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha defensat que l'amnistia tenia sentit per a fer política i no pas per a tornar-ho a fer. En declaracions a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, ha reivindicat l'amnistia com una "eina al servei de la reconciliació i de retornar a la política". També ha aplaudit l'esforç de diàleg que hi ha entre actors molt diferents. I ha qualificat de bona notícia que el debat tornés al terreny de la política, "d'on no hauria d'haver sortit mai", ha dit.

La CUP, a Aragonès: "Ja n'hi ha prou de pidolar al congrés i a Madrid"

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha retret al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que estigui pendent del que diuen a Madrid. "Ja n'hi ha prou de pidolar al congrés", ha dit com a reacció al discurs del president català amb motiu de la Diada. Segons Reguant, el focus s'ha de posar a Catalunya i ha avisat que sense polítiques independentistes no hi hauria independència.

Ho ha dit a l'acte organitzat per Arran d'homenatge a Gustau Muñoz, el jove que va morir pel tret d'un policia durant la manifestació de l'Onze de Setembre de 1978. "Una amnistia sense autodeterminació no serà mai amnistia", ha afegit. Per aquest motiu, considera indispensable que el centre del debat sigui l'autodeterminació.

L’ANC fa una crida a participar en la manifestació: "Tothom que vulgui la independència, que surti i ho digui"

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha fet una crida a la participació en la manifestació d'aquesta tarda. "Tothom que tingui un sentiment de voler la independència, que surti i ho digui", ha reclamat en declaracions als mitjans després de fer l'ofrena al monument de Rafael Casanova. "És el moment en què ens veurem, en què ens sentiran i ens podrem ensenyar al món, a aquesta Europa que ens mira i a tothom, que volem això [la independència]", ha afegit.

⬛️⬜️💐 Representants de l'@Assemblea, @AssembSmallorcA i @Decidim_ porten una ofrena floral a Rafael Casanova per retre homenatge als que van caure en combat 🏴 defensant la pàtria catalana.#Diada2023 #ViaFora pic.twitter.com/K7LJp9TlU2

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) September 11, 2023

Els CDR fan una crida a convertir la Diada en una demostració de força i unitat

Els CDR han fet una crida a convertir la Diada en una demostració de força i unitat de les files independentistes. "Multitudinàriament al carrer, i també amb una representació nova, sense indultats al capdavant i sense la penosa trencadissa actual. Fora l'estat que ens oprimeix i tothom qui en sigui còmplice", han dit.

COMUNICAT DE CDR CATALUNYA PER LA DIADA pic.twitter.com/SGaFzrFTee

— CDR Catalunya #RevoltaPopular 🔥 (@CDRCatOficial) September 11, 2023

El Consell de la República diu a ERC i Junts que la negociació sense confrontació no té resultats

El Consell de la República (CxR) veu en la negociació de la investidura de Pedro Sánchez una escletxa d'oportunitat per a condicionar l'estat espanyol. Per això, l'entitat ha reclamat a ERC i Junts de no negociar cap investidura si no hi ha amnistia total i reconeixement del dret d'autodeterminació exercit l'1-O. Després de l'ofrena a Rafael Casanova, el portaveu, Antoni Castellà, també ha dit que la negociació sense confrontació no tenia resultats i que totes dues estratègies havien d'anar imbricades.

Castellà ha aprofitat la Diada per a fer una crida a la societat civil i els partits a recuperar la unitat de l'1-O. "Aquesta ha de ser la Diada de la unitat", ha reblat.

Imatges de l'ofrena al monument de Rafael Casanova

ERC veu la Diada com una oportunitat perquè els partits es coordinin per aconseguir l'amnistia i el referèndum

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha dit que aquesta Diada era una oportunitat perquè els partits treballessin amb una màxima coordinació i complicitat per aconseguir l'amnistia i el referèndum. Durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, ha destacat que l'opció per la política, el diàleg i la negociació s'havia refermat després de les eleccions espanyoles del 23-J.

Ha afegit que calia pactar el quan i el com es faria un referèndum d'autodeterminació. Vilalta també ha dit que aquesta Diada tornava a ser anormal perquè encara hi havia exiliats –ha citat la secretària general del partit, Marta Rovira, i l'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont– i represaliats.

Junts avisa que renunciar a la unilateralitat seria renunciar a la nació

Junts per Catalunya manté la possibilitat d'acordar amb l'estat espanyol, però no renuncia a cap via. Així s'ha expressat el secretari general del partit, Jordi Turull, que ha advertit que renunciar a la unilateralitat seria renunciar a la nació. Després de l'ofrena a Rafael Casanova, ha defensat que aquesta Diada havia de servir perquè l'estat espanyol sabés qui tenia davant.

Turull ha afegit que qualsevol acord polític seria per a acostar la independència, "per esdevenir un estat lliure i independent". I ha agraït a Aragonès el canvi de parer a proposar una negociació conjunta amb l'estat espanyol.

Òmnium diu que l'amnistia és una necessitat: "És el principi de la resolució"

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha dit que l'amnistia no era una opció, sinó una necessitat. "No és el punt final de res, és el principi de la resolució del conflicte polític", ha dit durant l'ofrena floral a Rafael Casanova. Segons que creu, l'amnistia implica una autoesmena de l'estat i considera que ara l'independentisme té una oportunitat per a cercar vies de resolució al conflicte, que avisa que continua ben viu. Per tot plegat, ha demanat als representants polítics de Catalunya que siguin a l'altura del moment.

L'ANC fa una crida a penjar estelades i a sortir al carrer

⬛️⬜️🙌🏼 La gent hi és. Sempre hi ha estat.

I tu, hi ets?

⭐️ Per un independentisme viu, tornem a penjar l'estelada al balcó i sortim al carrer massivament. Per la independència, #ViaFora! pic.twitter.com/AU6PjhWUND

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) September 11, 2023

Laporta diu que el Barça sempre ha defensat les llibertats de Catalunya

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha dit que el club sempre s'havia alçat en defensa de les llibertats de Catalunya durant la seva història.

"Hem de ser fidels a la nostra història i essències fundacionals, que són les que expliquen que som més que un club", ha dit en declaracions als mitjans després de l'ofrena al monument de Rafael Casanova.

Laporta ha expressat la solidaritat amb les víctimes del terratrèmol al Marroc, amb més de 2.300 víctimes mortals, i ha avançat que la fundació del club hi enviaria ajuda humanitària.

Puigdemont diu que cal reivindicar la independència i la nació

El president Carles Puigdemont ha dit que la Diada havia de servir per a reivindicar la llibertat i la independència, però també la nació. "Era el que defensaven els catalans del 1714 que van lluitar fins al darrer dia, fins i tot quan no hi havia esperança de guanyar la batalla", ha piulat.

No podem saber on anem si no sabem d’on venim. Els esforços que fem avui per defensar la nació, la seva llengua, les seves institucions i la seva llibertat, són fills dels esforços que van fer els ciutadans de Barcelona i els vinguts d’altres indrets del país per fer front al…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 11, 2023

Erra anima a omplir el carrer durant la Diada

La presidenta del parlament, Anna Erra, ha animat els catalans a omplir el carrer durant la Diada, però ha subratllat que era un 11-S que encara tenia mancances perquè hi havia perseguits i exiliats. "L'independentisme sortirà al carrer, però és un moviment considerat com a terrorista", ha dit Erra durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Ha afegit que calia estar a l'altura i ha avisat que el conflicte polític no se solucionaria fins que no es garantís el dret d'autodeterminació.

El govern insisteix que l'amnistia és un punt de partida i una línia vermella

El govern ha insistit que l'amnistia era un punt de partida i una línia vermella. Durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, també ha reiterat que calia abordar el referèndum i ha destacat que s'havia desbrossat el camí per posar fi a la repressió de l'estat, a partir dels indults i la reforma del codi penal espanyol, però que en la nova fase de la negociació calia aconseguir l'amnistia i embastar l'autodeterminació.

També ha exigit el traspàs de Rodalia i augmentar els recursos de la Generalitat. Finalment, ha mostrat el condol del govern a les víctimes de l'accident de la R3 a Montmeló.

Junqueras té covid-19

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha sortit positiu de covid-19, segons que han informat fonts del partit. Era previst que assistís a l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova a Barcelona, ​​i que a migdia fes un discurs en un acte d'ERC. Tampoc no assistirà a la manifestació de l'ANC.

Ofrena a Rafael Casanova

Institucions, partits i entitats reten homenatge a qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la guerra de Successió, Rafael Casanova. I ho fan just al punt on va caure ferit l'11 de setembre de 1714, a l'actual cruïlla entre el carrer d'Ali Bei i ronda de Sant Pere. Els més matiners que han dipositat la corona de flors han estat Mossos, Bombers, Agents Rurals i representants de la Guàrdia Urbana de Barcelona. S'hi espera la presència de membres del govern i de la mesa del parlament, de l'Ajuntament de Barcelona, d'entitats i de partits polítics excepte CUP, Ciutadans, Vox i PP.

Imatges de la tradicional concentració al Fossar de les Moreres