Els grups parlamentaris al congrés espanyol d’Unides Podem, Més País, ERC, EH Bildu, PNB, CUP, Compromís, Junts per Catalunya, PDECat i BNG han presentat una proposició no de llei a la mesa de la cambra per reclamar “igualtat lingüística” al govern espanyol. Els deu grups reclamen al text que el congrés insti l’executiu de Pedro Sánchez a iniciar les accions que calgui perquè les llengües pròpies diferents del castellà tinguin “el mateix reconeixement” i els seus parlants “els mateixos drets i deures” que es reconeixen al castellà.

També demanen que el govern “garanteixi el deure de coneixement” del funcionariat que presti serveis a territoris amb llengua pròpia, així com que impulsi les mesures “adequades” per “estendre el coneixement generalitzat de les llengües als seus respectius territoris”. A més, volen que la cambra baixa espanyola insti l’executiu a “assumir la realitat plurilingüe” i a garantir que l’administració de l’estat funcioni en les diferents llengües independentment de la ubicació física.

Posen com a exemple les Corts espanyoles –on ara com ara s’impedeix parlar-hi en una altra llengua que no sigui el castellà–, el Tribunal Constitucional espanyol, el Tribunal Suprem espanyol, l’Audiència espanyolal, l’Agència Tributària, la Seguretat Social o RTVE. Un altre punt de la proposició insta l’executiu a impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o en la totalitat del territori on es parlen. I es demana “garantir la igualtat lingüística” de l’Estat estenent deures i drets dels quals “fins ara només s’ha beneficiat el castellà”.

“Posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal” és un altre dels punts de la proposició, on s’alerta que aquest extrem afecta “de manera frontal l’àmbit econòmic i singularment l’etiquetat”. Finalment es demana permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic -cal recordar que a finals d’octubre el Tribunal Suprem espanyol refermava la prohibició de l’ús exclusiu del català entre administracions d’aquest àmbit lingüístic- i “respecte real, basat en drets i deure i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’estat”.