Deu apunts després de deu dies a Suècia

Els suecs, a diferència d'alguns altres, tenen un estat que se n’ocupa i se’n preocupa

Martí Estruch Axmacher
18.04.2022 - 21:30
Actualització: 18.04.2022 - 21:35
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

1. Us imagineu no haver de dur màscara ni a classe, ni a la feina, ni al transport públic, ni al teatre? Doncs això és el pa de cada dia a Suècia, que mai no les ha imposades i només les recomanava en alguns períodes molt determinats. També era aquest el nostre pa abans de començar la pandèmia i tornarà a ser-lo algun dia, se suposa. Poder recuperar la normalitat no té preu. Veure cares i expressions: luxe. Quan entres en una botiga o al metro encara fas el gest automàtic d’anar-la a cercar, però aleshores somrius i penses que no cal. Anar vint-i-quatre hores el dia sense màscara protectora, paradoxalment, té gust de llibertat.

2. Hem estat deu dies sense màscara i també sense utilitzar diners físics. Tot, absolutament tot, pagat amb targeta. Des d’un gelat fins al cotxe de lloguer. Cap mala mirada, cap requeriment de despesa mínima. Els dos moments més problemàtics van ser a l’hora d’agafar un carretó al supermercat, perquè les nostres monedes d’euro tenen una mida diferent de les corones sueques i no entraven en la ranura; i en un mercat de segona mà, atès que per fer l’equivalent suec del Bizum cal tenir un telèfon mòbil del país, però PayPal ho va acabar resolent. No remenar monedes i bitllets potser no dóna sensació de llibertat, però és la mar de pràctic i mostra el camí del futur.

3. Ve’t aquí un altre camí de futur que segurament deixarà unes quantes caixeres sense feina: en alguns supermercats, no a tots, els clients agafen una pistola escannadora portàtil a l’entrada. Abans de dipositar un producte dins del carro, l’escannen. Quan ja ho tenen tot, van a la sortida i paguen la quantitat que marca l’aparell. Si algú ho vol, pot comprovar que el nombre de productes escannats i pagats coincideix amb els que s’emporta. A banda els avantatges, que són obvis, en trobo un de suplementari: aquell dia que has d’arribar a cinquanta euros de compra perquè t’apliquin l’oferta d’un descompte i no saps mai si ja hi has arribat o encara no.

4. Suècia, com tots els països nòrdics, és un país car. Mal lloc per a anar-hi amb Interrail amb pressupost ajustat. Una barra de pa val 2 euros i un bitllet de transport públic, gairebé 4. En general, els preus són entre un 30% i un 40% més cars que a Catalunya. El tabac, l’alcohol i alguns altres vicis, més i tot. Però els sous també són més alts, és clar. El sou mitjà d’un suec és de 47.600 euros, en contrast amb els 26.500 d’un català. Al final, tot acaba lligant.

5. Vam anar a veure un partit d’hoquei sobre gel de menors de dotze anys. Primera sorpresa positiva: nens i nenes juguen barrejats, malgrat que és un esport molt físic, en què força i corpulència hi tenen un paper important. La separació per sexes no arriba fins més endavant. Però la sorpresa principal va ser que, malgrat ser la final sueca d’aquesta categoria, no vam sentir ni un crit. Els entrenadors no van aixecar la veu en cap moment, totes les instruccions eren per als jugadors de la banqueta i amb to normal. I els pares –és a dir, pares i mares– tampoc no cridaven, ni insultaven, ni amenaçaven. Es limitaven a aplaudir. Qui hagi anat a veure partits infantils a casa nostra sap que aquest comportament és inaudit.

6. A banda de cridar poc, els suecs tenen força tirada a respectar les normes. S’esperen que el semàfor dels vianants es posi verd per travessar el carrer, circulen pel carril de la dreta a les autovies, paguen els impostos, no es colen al transport públic, reciclen, recullen la brossa que produeixen quan fan una excursió… Amb les excepcions que calgui, que segur que n’hi ha, en general hi ha aquell respecte pels altres i pels béns públics que a les nostres latituds més meridionals sovint costa de trobar.

7. Una altra generalització errònia seria de dir que tots els suecs viuen en cases de fusta boniques amb sauna i jardí. N’hi ha molts que sí i molts que viuen en pisos, òbviament. Però també és cert que a Suècia a mitjan segle XX hi va haver una aliança molt interessant entre el món de l’arquitectura i el de la política, en què el funcionalisme de Le Corbusier i Mies van der Rohe va agafar gran volada, i en què oferir un habitatge digne a tothom era un objectiu compartit. El resultat és que, encara avui, el disseny, l’arquitectura i l’urbanisme suecs fan goig de veure.

8. Un apunt negatiu, entre tant de sabó: pocs murals, pocs grafits i poc art al carrer trobareu a Suècia. Potser és per allò del respecte a les normes o potser perquè al carrer hi fa tant de fred que congela qualsevol acte creatiu. O potser no hi ha prou ràbia acumulada, o hi ha més canals per a expressar-la. Sigui com sigui, l’art és als museus, i molts museus són gratuïts, i als museus s’hi queda.

9. A Suècia, com a Finlàndia, la presència de Rússia es nota menys que a Lituània però més que a Catalunya. Això ha fet que la invasió d’Ucraïna hagi fet trontollar la tradicional neutralitat de suecs i finlandesos, que per primer cop pensen seriosament de demanar l’entrada a l’OTAN. Després d’un intens debat ciutadà, tant suecs (més favorables de fa anys) com finlandesos (més recelosos) semblen disposats a fer el pas abans de l’estiu, i de fer-lo conjuntament.

10. En resum, Suècia entra de ple en l’idealitzat nord enllà espriuà, de gent neta, noble, lliure, desvetllada i feliç. Tenen un territori molt vast, àmplies reserves naturals i una població compromesa amb la sostenibilitat i disposada a pagar-ne el preu. El país d’Ikea, Volvo i Spotify té una economia sòlida i apareix sempre a la zona alta dels índexs de qualitat de vida i de benestar. Tenen, això sí, un estat que se n’ocupa i se’n preocupa. No com uns altres.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes