Deu anys sense ETA, deu anys en blanc i negre

  • ETA va complir allò que li requerien en la declaració, però els governs de França i Espanya no

Martxelo Otamendi
15.10.2021 - 21:50
VilaWeb

Dimecres farà deu anys que ETA va decidir de posar fi a la seva activitat armada. Són pocs anys per a les víctimes d’ETA, i molts per als presoners polítics bascs que continuen a la presó. Aquesta decisió, després d’un camí llarg i complicat, es va materialitzar en la Conferència d’Aiete un 17 d’octubre, gràcies a la gran tasca que van fer silenciosament moltes persones, tant al nostre territori com fora. Sis personalitats internacionals van signar una declaració de cinc punts en què es demanava a ETA que cessés definitivament l’activitat armada. Aquest era el primer punt. Tres dies després va arribar la ferma decisió d’ETA de donar per acabada l’activitat armada.

La Conferència d’Aiete no era el final acordat que ETA havia perseguit durant tant de temps ni tampoc s’assemblava a l’Acord de Stormont, una gran referència per a ETA i per a l’esquerra abertzale, car havia servit per a posar fi, el 1996, al conflicte armat del Nord d’Irlanda, amb el suport polític i diplomàtic de Belfast, Dublín, Londres i Washington. Però, sabent l’actitud que tenien llavors els governs d’Espanya i França, la Conferència d’Aiete va ser la millor i més efectiva possible.

El fet que entre aquests sis promotors hi hagués Kofi Annan, l’ex-secretari general de l’ONU, ens va donar dues pistes. La primera, que ETA acceptaria allò que li havien demanat, i que la decisió arribaria de pressa. La segona, que el govern d’Espanya estava al corrent que es faria la Conferència d’Aiete; és a dir, que els sis promotors comptaven amb el vist-i-plau diplomàtic de Madrid per a participar-hi. El respecte diplomàtic de què tant es parla en la política internacional.

ETA va complir allò que li requerien en la declaració; els governs de França i Espanya, en canvi, no van fer allò que els demanaven en el segon punt –parlar amb ETA sobre les conseqüències del conflicte– ni en el quart punt –consultar els ciutadans sobre afer polítics. El govern espanyol, una vegada repatriats o acostats els presos bascs, ha posat fi, això sí, a les polítiques penitenciàries de venjança. Ara ens falta aconseguir que tots siguin lliures.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any