Detenen més de 270 persones a Armènia durant les protestes contra el govern

  • L'arquebisbe Galstanyan renuncia al servei eclesiàstic enmig de les manifestacions impulsades pel Moviment Tavush per la Pàtria

VilaWeb
Europa Press
27.05.2024 - 18:32
Actualització: 27.05.2024 - 19:53

Les autoritats han detingut més de dues-centes setanta persones durant les protestes que s’han dut a terme a la capital, Erevan, per a demanar la dimissió del primer ministre d’Armènia, Nikol Paixinian, per la polèmica demarcació fronterera acordada amb l’Azerbaitjan.

Un grup de manifestants han aconseguit de blocar carrers de la capital en una onada de protestes impulsades pel Moviment Tavush per la Pàtria, encapçalat per l’arquebisbe Bagrat Galstanyan. Entre els detinguts per les forces de seguretat hi ha el diputat Ashot Simonyan, que pertany al partit Aliança Armènia. El Ministeri de l’Interior ha comunicat que s’ha iniciat una investigació sobre això.

D’altra banda, la Santa Seu de l’Església Apostòlica Armènia, Echmiadzin, ha anunciat en un comunicat que Galstanyan ha posat fi “al seu servei eclesiàstic i administratiu” a causa dels seus compromisos assumits en el Moviment Tavush per la Pàtria. El pas es fa enmig de les especulacions que pugui presentar la seva candidatura a primer ministre per enfrontar-se a Paixinian.

Les autoritats d’Armènia van confirmar divendres el lliurament a l’Azerbaitjan de quatre localitats el control de les quals va prendre fa dècades en el marc del procés de delimitació fronterera iniciat pels dos països amb vista a normalitzar les relacions bilaterals. Els treballs de demarcació entre els dos països van arrencar el 23 d’abril després de l’acord entre les parts, que inclou l’intercanvi de vuit localitats –quatre per cada país–. Les negociacions es van donar després que el govern azerbaitjanès ocupés Artsakh després d’una “operació antiterrorista” de menys de vint-i-quatre hores.

La República d’Artsakh, independent de facto, era un territori d’uns 4.400 quilòmetres quadrats al Caucas Sud, ara reintegrat a l’Azerbaitjan després de l’ofensiva de 2023. Fins aleshores la zona, de majoria armènia, havia estat més de tres dècades sota control de forces proarmènies malgrat que la comunitat internacional reconeixia la regió com de sobirania àzeri.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any