Per bé que aquests dies la premsa espanyola ja preveia la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emetés una sentència favorable a la immunitat d’Oriol Junqueras, la confirmació i el detall de la sentència que s’ha sabut avui han caigut com una galleda d’aigua freda als mitjans de Madrid.

Les principals capçaleres han informat amb titulars més aviat neutrals sobre la sentència i les possibles conseqüències, bo i destacant que no implica l’alliberament de Junqueras. I també han esmentat les conseqüències que pot tenir per als interessos de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Tanmateix, és als editorials d’urgència i a les anàlisis que acompanyen la majoria d’articles on els mitjans expressen l’estat d’ànim. No hi ha traça d’autocrítica per l’estratègia de judicialització seguida pels diversos governs espanyols en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Al diari El País, l’anàlisi parla de ‘Sentència equilibrada i problemàtica’. El Mundo titula: ‘La sentència reforça Puigdemont i torpedina la via Iceta’, fent referència als efectes que pot tenir en les negociacions entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. A més, acompanya la notícia i l’anàlisi amb un article d’opinió avisant que la decisió pot afavorir l’extrema dreta.

L’ABC ja inclou a la notícia un paràgraf on apunta un possible error del Suprem per haver dictat sentència abans de saber el parer del TJUE. Tanmateix, en l’editorial, ‘Faules sobre la immunitat’, s’intenta de rebaixar qualsevol mena d’eufòria de l’independentisme i es matisa la transcendència de la decisió, bo i aprofitant-ho per criticar durament el PSOE.

La Razón opta pel mateix format per a tractar la informació: una notícia amb preguntes i respostes sobre la sentència i un editorial: ‘La decisió de la justícia europea sobre Junqueras, una cessió de sobirania’. S’hi expressa la resignació per la sentència, ‘que sens dubte s’haurà d’acatar, per més que empari uns polítics que s’han sostret de l’acció de la justícia d’un país inequívocament democràtic com és Espanya’. I s’assenyala que ‘bona part’ de la societat espanyola no entén ni està d’acord amb la sentència. La responsabilitat, segons el rotatiu, la tenen ‘els actuals arquitectes de l’Europa Unida’.

Finalment, El Confidencial és qui més s’esplaia a qüestionar els passos seguits per Marchena. Un dels articles d’opinió es titula ‘El ridícul Suprem’, on s’afirma que la sentència posa en evidencia el magistrat del Suprem, converteix Junqueras en ‘màrtir’ i proporciona a Puigdemont ‘un retorn messiànic’. S’hi especula amb l’ús polític que Puigdemont podria fer de la sentència i conclou que ‘és una victòria del sobiranisme, un fracàs suprem del Suprem i una oportunitat per al creixement de Vox’.

L’acompanya un segon article d’opinió de José Antonio Zarzalejos titulat ‘Luxemburg, Estrasburg i el discurs ultra del “exit” espanyol’. Intenta fer pedagogia de les bondats de sotmetre part de la sobirania a les institucions europees, per bé que en aquesta ocasió la sentència hagi ‘minvat’ la sobirania espanyola. I també alerta de la temptació d’enfortir el discurs euroscèptic.

Precisament, arran de la sentència, a les xarxes socials ha emergit un corrent dels sectors més ultres de l’espanyolisme: demana de manera irada la sortida d’Espanya de la Unió Europea, amb Vox al capdavant. L’etiqueta #Spexit, ha esdevingut tendència dominant a Twitter.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.