Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat una nova tècnica per a augmentar la producció d’antioxidants en les plantes que pot servir per a millorar la dieta del bestiar mitjançant pastures que eviten patologies digestives com la unflor de l’estómac dels remugants, i reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Aquest treball d’enginyeria metabòlica, de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València, activa la producció de proantocianidines, un potent antioxidant que elimina els radicals lliures de les cèl·lules, en plantes d’espècies de Nicotiana. Els resultats del treball han sigut publicats en la revista PLoS ONE.

Les proantocianidines són compostos bioactius amb efectes importants tant per a la salut dels humans com per a l’agricultura. La seua producció en plantes de cultiu mitjançant enginyeria metabòlica permetria el disseny d’aliments amb propietats farmacèutiques.

Sobre aquest tema, el professor d’investigació del CSIC, José Pío Beltrán, explica que ‘seria molt útil’ per als ramaders introduir proantocianidines en plantes com l’alfals, ja que així es podria combatre una malaltia coneguda com a ‘unflament dels pasturatges’, que produeix, amb freqüència, un excés de gasos d’efecte hivernacle en l’estómac dels remugants a causa de la fermentació de les proteïnes que es troben en el farratge.

No obstant això, un alfals amb aquesta millora podria augmentar l’eficiència de la conversió de proteïna vegetal en proteïna animal i, per tant, el rendiment de les explotacions ramaderes.

Per la seua banda, Luis Cañas, també investigador del CSIC en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, ha destacat que la principal novetat és que en lloc d’emprar les tècniques tradicionals de transferència de gens, que són ‘laborioses i poc eficaces’, han desenvolupat una ferramenta multigénica que permet transferir simultàniament a la planta diverses unitats genètiques assemblades en la mateixa cadena d’ADN.

Així, han utilitzat el sistema denominat ‘GoldenBraid 2.0’, i s’ha emprat en experiments amb les plantes Nicotiana tabacum i Nicotiana benthamiana, podent comprovar que activen la producció d’antocianines provocant un color porpra en les fulles infiltrades i també la producció efectiva de proantocianidinas.

Incorporació de quatre gens
‘La nostra tècnica, ha permés incorporar en un només passe quatre gens, millorant la capacitat d’integració dels nous gens en la planta, els seus nivells d’expressió i l’heretabilitat de les seues propietats en posteriors generacions’, conclou Beltrán.

Actualment, la dieta del bestiar ha de complementar-se amb substàncies especials o barrejar-se amb farratge que continga nivells moderats de proantocianidinas, per a afavorir la seva digestibilitat, la qual cosa suposa un cost elevat. No obstant això, un alfals ric en proantocianidines milloraria l’eficàcia del sector pecuari i reduiria el percentatge de gasos d’efecte hivernacle de producció animal, que constitueixen una font important d’emissió a tot el món.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]