Donald Trump va anunciar fa mesos que imposaria més aranzels als productes xinesos que volguessin entrar als Estats Units. D’aquesta manera entrar al mercat nord-americà costaria més diners. Aquesta era, en teoria, una manera de ser fidel a l’eslògan ‘America First’ (‘Amèrica Primer’). Ajudar les empreses nord-americanes i els seus productes. El problema és que els productes xinesos que arriben als Estats Units són en molts casos, de fet, productes d’empreses americanes. Empreses americanes que fabriquen a la Xina i, que un cop tornen al país per vendre’s, es trobaven aranzels. Avui dia la quantitat de marques nord-americanes que, de fet, es fabriquen fora és llarga, impressionant i poc xinesa: Levi Strauss, New Balance, iPhone, iPads i Apple. Per tant, la guerra comercial contra la Xina, molt sovint, era la guerra comercial contra els rics dels Estats Units. Tractant-se de Trump, era un gol a la seva porteria.

Finalment, Donald Trump no solament ha decidit que retarda la data dels nous aranzels imposats a la Xina (del primer d’octubre hem passat al 15 d’octubre) sinó que la seva administració ha començat a publicar excepcions de la norma. Productes que finalment no hauran de pagar cap aranzel extra, tot i la intenció inicial. Una de les empreses beneficiades ha estat Apple, que fabricava a la Xina molts components dels ordinadors, concretament d’un dels ordinadors estrella de la companyia, el MacBook Pro.

Moltes de les peces del MacBook Pro, de fet, es fabriquen a la Xina, on surten molt barates de fer, i després s’envien als Estats Units, on a la fàbrica d’Austin s’acaben d’acoblar totes les peces. Aquestes peces corrien el perill de sortir més cares que mai, si l’aranzel tirava endavant. Apple va amenaçar que, si aquest era el cas, tancava la fàbrica d’Austin i fabricava l’ordinador fora dels Estats Units. Doncs el valent Trump ha fet marxa enrere. I els productes d’Apple no hauran de pagar aranzels, segons que va informar l’Administració Trump la setmana passada.

Fixa-t’hi tu.

La teòrica batalla entre la Xina i els Estats Units, ajornada fins al dia 15 d’octubre. Veurem com acaba. I la teòrica batalla entre Donald Trump i els mundialistes de Sillicon Valley, perduda. Arrosseguem ja fa anys titulars de Trump contra Sillicon Valley, els liberals demòcrates, els mundialistes que aixafaven l’americà oblidat. I al final, Apple juga i guanya Trump. Tot plegat un exemple més de la manera com funcionen les democràcies al món occidental: les multinacionals manen més que els presidents electes. Els parlaments, i els congressos, i els candidats, poden prendre les decisions que vulguin, que després els imperis econòmics acaben decidint, fins i tot (sobretot!) si el president és dels Estats Units i es diu Donald Trump.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb