Denúncia contra els policies espanyols que van vulnerar el dret d’un advocat de comunicar-se en català

Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia administrativa perquè se sancioni els agents de policia espanyola que van vulnerar reiteradament el dret d’un advocat a comunicar-se en català. L’ONG del català diu que és una discriminació i una vexació. “Aquesta mena d’actituds contra els catalanoparlants són encara molt freqüents a l’administració general de l’estat i investigar-les i sancionar-les és indispensable per erradicar-les i per posar fi a la sensació d’impunitat que tenen els agents”, expliquen. La denúncia s’ha presentat a la delegació del govern espanyol a Catalunya, que és l’organisme competent. L’entitat ha anunciat que es reunirà amb la delegada, Maria Eugènia Gay.

Els fets van passar el 13 d’octubre, quan l’advocat Alfons Rodríguez, que duia un expedient d’estrangeria, va rebre un correu electrònic del Grup Operatiu d’Estrangers de la policia espanyola. En aquest correu, escrit en castellà, els agents li feien arribar informació sobre la seva clienta i li sol·licitaven un acusament de recepció “per aquest mateix mitjà i en castellà”. En la resposta, l’advocat els feia avinent que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya declara oficial la llengua catalana i garanteix el dret d’opció lingüística dels ciutadans. Pocs minuts després, Rodríguez va rebre un nou missatge de la policia en què li tornava a sol·licitar que contestés en castellà. “No estem obligats a conèixer el dialecte català”, van dir els agents.

Per a la Plataforma per la Llengua, l’exigència feta pel Grup Operatiu d’Estrangers de la policia espanyola contradiu el posicionament del Tribunal Constitucional espanyol (TC), que sosté que el dret d’usar el català amb les administracions a Catalunya es deriva de manera automàtica de la constitució espanyola.

Segons la sentència 31/2010, la sentència de l’Estatut, el dret de relacionar-se en català amb l’administració s’aplica a tots els poders públics radicats a Catalunya, siguin estatals, autonòmics o locals, de manera que els ciutadans tenen el dret de fer servir qualsevol de les dues llengües en les relacions amb aquestes institucions públiques. A més, el mateix tribunal afirma que les administracions públiques no poden tenir preferència per cap de les dues llengües oficials i que tan sols els particulars poden preferir-ne una o una altra en les seves relacions amb el poder públic radicat a Catalunya.

Absència del requisit lingüístic a l’administració espanyola

L’entitat considera que les institucions espanyols han impedit sempre que els treballadors de l’administració hagin d’acreditar obligatòriament que són competents en català. “La llengua catalana no passa de ser un mèrit per a la pràctica totalitat dels llocs de treball estatals als territoris en què és oficial”, expliquen. I això fa que no hi hagi igualtat de condicions pel que fa a les formalitats i requisits. “Molts treballadors públics vulneren de manera oberta i amb hostilitat manifesta el dret d’expressar-se en català dels ciutadans, tant amb exigències il·legals com amb insults i vexacions”, adverteix l’ONG del català.