Aquesta setmana les autoritats gregues han desallotjat els prop de 8.500 refugiats que es troben al camp improvisat d’Idomeni, just a la frontera amb Macedònia. El tancament de la frontera el 8 de març per part d’Skopje, va provocar que milers de refugiats es quedessin acampats a l’espera de que es reobrís la frontera. En poc més d’una setmana el campament quedarà buit, traslladant els refugiats a centres d’acollida d’altres zones de Grècia.

Entre el 17 de febrer i el 9 de març, segons dades de l’ACNUR, es van registrar 50.714 refugiats, dels quals només 7.341 van poder passar la frontera abans del tancament. D’aquests, la gran majoria eren sirians (41%). Un 34% eren nens, un 20% dones i un 47% homes. Dels 160.000 refugiats que es van comprometre a acollir entre els estats membres, només se n’han reubicat 1.683. En canvi des del 2014, 8.651 persones han perdut la seva vida travessant el mar.

Demandants d’asil
El 2015, segons dades de l’ACNUR i l’Eurostat, la Unió Europea va rebre 1.255.640 primeres sol·licituds d’asil. En contraposició, es van aprovar 292.540 sol·licituds, havent un clar dèficit entre demandes i respostes.

D’aquestes sol·licituds, 363.775 eren sirians. Els següents països amb més sol·licituds van ser Afganistan (178.230), Irac (121.535), Albània (65.935), Pakistan (46.400)i ) i Iran (25.360). En l’altre sentit, la majoria de sol·licituds anaven dirigides a Alemanya (441.800), Hongria (174.435) i Suècia (156.110). En canvi només 14.600 anaven dirigides a Espanya, molt per sota d’altres estats similars com Itàlia (83.245) o França (70.570).

Dades de l’Eurostat.
Les dades de l’últim trimestre de 2015 mostren com els sirians són els refugiats que més sol·licituds fan, però aquests percentatges varien depenent del país. A Espanya per exemple, encara que el grup majoritari són els sirians (30%), els dos següents grups són específics d’Espanya, sent aquests els ucraïnesos (24%) i els veneçolans (8%). Encara que Espanya rep un baix nombre de sol·licituds, és el país més sol·licitat entre els ucraïnesos.

Depenent de la nacionalitat hi ha major o menor preferència per segons quin estat. Encara que Alemanya és qui rep més sol·licituds, prop del 40% dels afgans sol·liciten a Suècia (per 18% d’Alemanya), així com també és el majoritari entre els iranians (23%). Entre els russos, l’opció majoritària és Polònia (46%), així com un 69% dels nigerians i un 42% dels pakistanesos es decanten per Itàlia. Encara que Alemanya rep moltes sol·licituds, destaca percentualment especialment entre els kosovars (63%) i serbis (79%). Com ja hem comentat Espanya és el país més sol·licitat entre ucraïnesos (23%), mentre que les xinesos demanen majoritàriament a França (52%).

L'AraVot refugiats

Mentre que a finals de l’últim trimestre es van produir 426.025 sol·licituds només es van donar 198.550 respostes, d’aquestes un 59% van ser positives pels sol·licitants.

Alemanya va donar 111.530 de les respostes, més de la meitat del tota de respostes. De les quals el 72% van positives. A Suècia, el segon país amb més sol·licituds, també tenia un alt percentatge de respostes favorables (64%). Per països d’origen, gairebé la totalitat de respostes de sirians van ser positives (98%), així com la majoria d’iraquians (80%) i afganesos (57%). En canvi entre kosovars (4%), serbis (2%) o la majoria d’estats subsaharians (20-30%) la majoria de sol·licituds són rebutjades.

Per què aquestes diferències?
Gran parts de les diferències s’expliquen per les prestacions, el percentatge de respostes positives i la rapidesa. A l’Estat espanyol, un 38% van ser positives (totes les sol·licituds d’ucraïnesos van ser rebutjades). El baix nombre de sol·licituds pot ser explicat per la lentitud de resposta de l’estat espanyol. En moltes ocasions les resolucions poden trigar anys. En canvi, a Suècia el procés d’espera és normalment com a màxim d’uns sis mesos o Alemanya en set mesos, i el percentatge de sol·licituds positives són més altes.

Espanya es pot rebre al voltant de 50€ per necessitats bàsiques, subvencions per transport, així com un pagament de 363€ per any per roba. En canvi Alemanya quan s’aprova la sol·licitud, la prestació pot pujar als 400€ al mes, sumat a les despeses d’habitatge i calefacció. A Suècia, en el moment de ser aprovada la sol·licitud s’inicia un procés de dos anys d’integració que inclou classes de suec i orientació professional, aquest programa dona una prestació d’uns 700€ al mes, així com ajudes per a l’allotjament. Més enllà hi ha factors culturals, que provoquen un efecte crida, com pot ser la gran comunitat kurda resident a Alemanya.

Una Unió Europea incompetent
El 18 de març d’enguany els líders de la Unió Europea acordaven que els refugiats o migrants arribats a costes gregues fossin retornats a Turquia. Teòricament un país segur, encara que estats de la Unió Europea havien acceptat refugiats d’esquerres o de minories perseguits per l’estat turc.

Per cada retornat, la Unió Europea es comprometia a acollir un refugiat dels camps turcs. A més, també es comprometia en liberalitzar els visats dels turcs, així com augmentar l’ajut econòmic a Turquia per mantenir els refugiats (6.000 milions d’euros) i accelerar la integració europea.

El setembre de 2015 la Unió Europea ja s’havia compromès a acollir 160.000 refugiats, en un sistema per quotes. Però aquest sistema ha fracassat en només acollir 5.000. Només aquest 2016 ha han arribat 194.845 refugiats i migrants per mar a Europa (1.015.078 el 2015), la gran majoria a les costes gregues (156.157) i italianes (37.785), per tant la resposta sembla del tot insuficient.

A més entre els arribats a costes gregues entre 2014 i 2016 un 38% eren nens (teòricament està prohibit expulsar menors), un 21% dones i un 40% homes. L’acord va en contra el principi de no expulsar mentre encara no s’ha resolt la sol·licitat, fent inútil el recurs d’apel·lació. A més és il·legal expulsar menors. També resulta flagrant retornar a Turquia ciutadans kurds o armenis a Turquia, quan en molts casos han estat perseguits per aquest país. Fins i tot els ciutadans turcs que arribin a Grècia i demanin asil seran retornats a Turquia.

Espanya va rebre aquesta setmana vint refugiats, 13 sirians i 7 iraquians. Aquests 20 refugiats es sumen als 18 que es van rebre al desembre des d’Itàlia, i que forma part dels 586 asilats que han d’arribar abans de finals de juny. 200 reubicats, procedents de Grècia (150) i d’Itàlia (50) i 386 procedents de Líban (285) i Turquia (101).

Cal remarcar que Espanya s’havia compromès acollir 16.000 refugiats entre 2016 i 2017, que significarien 2.000 refugiats al mes. La Unió Europea s’havia compromès a acollir 160.000 refugiats, només s’han reubicats 1683 refugiats procedents d’Itàlia i Grècia. I s’han reassentat 6321 des de Turquia i els estats de la regió de 22.504 que s’havia assignat.

Sense precedents des de la Segona Guerra Mundial
A finals de 2015 s’assolia la xifra de 60 milions de refugiats i desplaçats internament al món. Dels quals poc més de 20 milions són refugiats, o sigui que han fugit del país d’origen. Cal destacar que el 86% d’aquests refugiats es troben en països en desenvolupament, amb menys recursos, mentre que només un 14% es troben en països rics. Aquesta diferència no ha fet més que incrementar-se, ja que fa deu anys la proporció es situava al voltant del 70%-30%.

Segons l’ACNUR, un refugiat és una persona que s’ha vist obligar a fugir del seu país d’origen a causa d’un temor de persecució, mentre que un migrant és considerat aquell que deixat el país voluntàriament en cerca de treball, estudis o reunificació familiar. Teòricament un migrant segueix estant protegit pel seu propi govern a l’estranger mentre que un refugiat no té protecció del seu país d’origen.

L'Aravot estats amb més refugiats

Actualment el país amb més desplaçats és Síria, tot i que el 2011, els refugiats estrangers allotjats a Síria superava en nombre als sirians desplaçats en mes de deu vegades. Actualment ja hi ha 4.844.111 refugiats als països veïns, a més de 6,6 milions de desplaçats internament. La suma suposa prop del 50% de la població siriana.

La gran majoria de refugiats es troben als països del voltant, 2,1 milions es troben a Egipte, Iraq, Jordània i Líban, mentre que 2,7 es troben a Turquia. En canvi, els sirians que cerquen protecció a Europa es situa al voltant del 10% d’aquests. Entre abril de 2011 i març de 2016 els països de la Unió Europea van rebre 685.551 sol·licituds d’asil per part de sirians.

En 2014 la gran majoria ja procedien d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica (4,5 milions), mentre que 4,4 procedien de l’Àfrica subsahariana. De tots aquests refugiats només tres milions havien cercat asil a Europa. El majors estat receptors són estats en desenvolupament com Jordània, Pakistan, Iran, Etiòpia, Kenya, Líban, Txad o Turquia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.