Deixeu-vos de romanços: la catalanitat repel·leix el feixisme

Cap comentari sobre a llei Celaa? Que va ser aprovada i defensada per ER i ja que dir de la Sra. Bassa i així podríem posar un fotimer d’exemples; el quart poder, els mitjans de comunicació, per això ER té sequestrada TV3, a part de dinar entrada € el Grup Godó, que segons sembla es vent les accions a un grup italià; tot plegat Sr. Vicent, és una suma tant gran de despropòsits, que val més tancar la barraca

ja portem dos referencies a la llei cela sense posar els punts sobre les is. tant costa dir que e els vots a favor de erc a la llei no va servir per res com ja avisava Laura Borràs analitzant el redactat. s mbla que és tabu recordar aixo a vilaweb com a tv3 i catradio.

ÉS BEN CERT QU LA CATALANITAT REPEL.LEIG EL FEIXISMECISME.

De lamateixa manera que la prostitució del lexic permet fer un joc de paraules que canviant el sentit de “blindar” es diu que la barbaritat que et doni la gana.

O posem un altre cas, afegint la paraula “reformista” a independentisme, podem fer creure a una inmensitata de gent de bona fe que a l’unionisme l’hem de posar a la llista del bandol independentista.

Més enllà del gest claríssim de l’alcalde feixista de la capital del Nord, el feixisme ataca la catalanitat. Els rebenta que algú els deixe davant d’un mirall que sempre els retorna la seua imatge de feixista: pretenciosa i ridícula, com ho són sempre aquests subjectes. Hem de seguir. I sí. També cal dir-ho. Hi ha feixistes disfressats d’esquerreta. D’aquells que, quan toca, sempre voten amb els feixistes que en presumeixen i sempre troben una explicació per al seu vot. Marques blanques de supermercats barat.

Per la meva part, afegeixo una part de l’escrit que vaig enviar ahir, en referència a “la causa justa”, però que també serveix avui, per “malentès del catalanisme”.

“Mentre que la imatge que s’ha tingut de Catalunya, i del procés, ha estat, una societat més rica que vol deixar de ser solidària amb els seus veïns més pobres, una regió que sempre es queixa però no se la juga radicalment, tot esperant que de l’estranger se’ls ajudi.
Alguna cosa no s’ha fet prou bé per part dels nostres altaveus per tal de que la veritat, que ens va al nostre favor, no sigui el relat hegemònic internacionalment.

En qualsevol cas, sí, tenim la causa justa al nostre costat, mirem de no espatllar-ho per mesquineses de país petit.”

L’oposició entre feixisme i catalanitat, evidenciada per l’editorial, no és una cosa nova. Copio d’un text publicat el setembre de 1985:
“Fa angúnia de constatar que, en situacions feixistes o pròximes al feixisme, els colonitzadors no tan sols disposen de mitjans «persuasius» que els permeten de mantenir ocupacions i del reforç que els dóna la dreta més civilitzada, sinó que sovint, ben sovint, tenen a favor seu el pensament de l’esquerra.”
‘Ens cal una dosi de Bazarov’, Manuel de Pedrolo, pàgina 9 de l’Avui de 5 de setembre de 1985.

Sobre la campanya d’acusar el catalanisme de feixisme, diu l’editorial: “el diari espanyol El País és el principal i més insistent instigador de la campanya.”
Aquest tarannà de El País no és cap cosa nova, ho posa molt en evidència el simple títol del llibre ‘El País, la quinta columna. L’anticatalanisme d’esquerres’, escrit per Josep Palou i publicat per Edicions Document Balear el juny de 1999. Un botó de mostra:
“El País i ABC són dues cares de la mateixa moneda. Tots dos fan servir el doble discurs del colonitzador: neguen que són nacionalistes espanyols i critiquen al nacionalisme català tot allò que veuen lògic i positiu en el nacionalisme d’Estat espanyol.” [pàgina 17].

Encara hi ha més. Diu l’editorial: “si fèiem cas sobretot d’una certa esquerreta”. Aquesta esquerreta la posa en evidència l’escrit citat: “Però a aquestes esquerres dels pobles que s’ofeguen els falta una indispensable dosi de Bazarov, el personatge de ‘Pares i fills’ que no acceptava res sense fer-ho passar pel sedàs crític.”

PS 1. ‘Pares i fills’ és una novel·la d’Ivan Turguénev.

PS 2. Aniríem millor si féssim servir la denominació més correcta de Castella en lloc de la d’Espanya.

Sí, aquesta campanya ja fa molt que dura. Llegiré atentament l’article que recomanes Partal. El Pais… vaig ser-ne subscriptor durant força anys fins que a començament dels 2000 varen començar a desbarrar sobre el nou estatut de Catalunya. Em vaig donar de baixa amb una carta on els acusava de nacionalisme espanyol descarat i de mentir deliberadament, i on acabava engegant-los a pastar fang.
Amb motiu del nou Estatut es va posar de moda entre la intel·lectualitat de “esqerres” que campava per El País, titllar el nacionalisme català de feixisme, inclòs el de Pascual Maragall, que va passar a ser l’enemic a abatre. Després ho va ser Mas, i ara Puigdemont…necessiten enemics a abatre si no s’els encasquilla l’arma! No saben veure que el seu nacionalisme patriòtic sí que té clares arrels feixistes. Però la seva capacitat de anàlisis no arriba tan lluny. O sigui, inetel·lectuals de pega i de menjadora.

Això passa per no identificar correctament el feixisme; per confondre moviments nacionalistes i identitaris catalans amb feixistes i en canvi obrir el país als cadells d’Alà, pobres, que fan nosa al rei de Marroc, per tal que muntin atemptats de tant en tant en connivència amb el gobierno de Espanya qie tantensestima, o robar les nostres àvies mentre financem el naixement dels seus fills mentre dones catalanes no gaudiran mai d’una ajuda similar. Passa per poder escriure el que acabo d’escriure sense que el progre de torn em digui que sóc xenòfoba o racista. Passa per anomenar immersió lingüística al fet que en una universitat un alumne castellanoparlant pugui canviar tot un curs al castellà si vol,-sí, això és feixisme llingüístic, o feixisme cultural-. Passa perquè som tan equidistants qu per exemple a la blavera Albiach la tractem com si fos progressista, quan prové de tradició feixista i es comporta com una feixista, només perquè milita en una derivació de Podemos. Passa oer canviar al castellà quan algú ens parla en castellà, sense obligar-lo a fer el més mínim esforç i negant-li la nostra llengua, però sobretot negant-nos-la a nosaltres mateixos. En fi.

Si tothom escrivís sense tanta correcció política mal entesa ni tanta equidistància irresponsable com, per exemple,en Ramon Cotarelo, ens anirien les coses millor. Però fa la sensació que cada cop anem més en sentit contrari.

També és interessant assenyalar que el catalanisme irrita profundament als sistemes oligàrquics perquè posa en perill el seu domini i la seva explotació, egoista i descarada, dels recursos econòmics col·lectius . D’aquí ve que sempre apareix el feixisme com a eina mercenària per eliminar adversaris del sistema opressor. Franco, sense anar més lluny, n’és un bon exemple .
Els moviments d’alliberament, per humils que siguin, treuen de polleguera a les oligarquies que tenen el poder absolut. No ho suporten perquè els deixa al descobert.

Ni una paraula en castellà i que vagin suant, que “si te la suda se te adelgassa”.

Sí senyor Partal, el nacionalisme espanyol té un arrelament en la gènesi del feixisme que no es pot negar. De fet, el feixisme neix a España i acaba essent la ideologia causant de la guerra més extensa en territori i mortalitat que ha conegut la humanitat. El feixisme té en la seva condició fundacional l’ús de la força i la violència organitzada d’estat. L’ús de la força contra aquells que defensen la llibertat en les seves diverses manifestacions: econòmica, cultural, social, de costums,…, des de la seva expressió més radical fins a la més moderada. I en aquesta característica, l’estat espanyol es manté persistent en un “entern retorn” a les seves bases d’ençà i fins el dia d’avui, i d’això ja en fa un segle sencer. Per tant, no és gens estrany que la cultura política espanyola utilitzi la violència parlamentaria com a eina gens filtrada i a l’abast d’aquesta mateixa voluntat feixista tan incrustada en el seu ADN. I sí senyor Partal, aquest feixisme hispànic té una component majoritària que connecta feixisme i nacionalisme espanyol. El feixisme doncs recull bona part de la frustració d’un projecte nacional quan no pot ser possible en el seu trànsit del món modern al món contemporani. Per tant, ser espanyol és en el redós d’aquesta cultura política, ser feixista; de la mateixa manera que ser francès a la manera antiga, també és ser feixista. Un feixisme que ni pot ni sap creure en la separació de poders. Per això no és estrany que el poder judicial no respecti la legítima actuació del poder legislatiu. Ep!, novetat! del poder legislatiu que representa El Congreso de los Diputados. Cada dia una volta més en aquest pendent ferroviari d’un estat que no podrà parar en la seva deriva autoritària. I no podrà parar perquè han mossegat l’esquer! Posa un feixista espanyol davant un catalanista, i l’infern li sortirà del cor! Estem aquí! El que vindrà doncs, haurà de ser vist i analitzat amb aquesta component com a part important del joc. Que la intel·ligència espanyola es coneix prou bé, en dóna prova com han avançat la cortina de fum per tapar la seva debilitat. D’aquí podem deduir el què de la campanya que buscava i busca barrejar independentisme catalanista i feixisme. El MHP Torra en sap un munt de tot plegat. I el seu ha estat un servei d’un alt valor per la nació. A cada galta que es para, més fons es clava l’ham a la gola…

Lo de Perpinyà, la culpa es dels votants, a qui se li ocorre votar la extrema dreta!!!

La catalanitat té les generacions comptades sense un estat pròpi.

Algun dia Sr. Partal ens hauria d’explicar el per què considera vostè independentisme a la intencionalitat de “reformar” Espanya.

Dit d’una altra manera: el dret a decidir ho és quan t’han decidir els altres si pots o no decidir?

Si els votants d’ERC saben que Espanya no ens deixarà mai decidir, per què han votat a un partit que diu que Espanya és reformable?

Un acte de fe és l’art de creure el que saps que es mentida.

Ha guanyat la contrarevolució, ara toca fer autonomisme durant el mentrestant fins al final. Qui ens tenia de dir fa 20 anys que la Puta i la Ramoneta se’ns farien d’esquerres, i anticapitalistes…
Res es complirà ni 2 ni en 4 anys: No hi haurà taula, no hi haurà renda garantida, sí tindrem exiliats i represaliats, sí tindrem espoli fiscal, sí tindrem retallades.

Encara ens queda una esperança: que JUNTS no faci govern amb els autonomistes i que el Sr. Partal vegi un oxímoron lo del “independentisme reformista”

Algú hauria d’explicar tot això als del FNC.

Se’m fa difícil imaginar un català amb esvàstiques penjades a casa seva amb el què tot això comporta. Aquest primer comentari ve a tomb per l’acusació de feixista a tot català que defensa la seva cultura per sobre de qualsevol altra. I quan dic català vull referir-me a tota persona que estima la cultura catalana i vol la independència/llibertat del poble català. Es pot ser català sense voler la independència? A opinió meva, no. És pot ser català sense voler el català com a única llengua vehicular? A opinió meva, no. Que es prioritzi tot allò que beneficiï al poble català és ser feixista? S’ha confós intencionadament nacionalisme amb feixisme i això no és res més que una eina més de l’enemic per lluitar contra les nostres ànsies de llibertat.

Ells s’alien amb el primer que passa pel carrer, però nosaltres no, perquè se’ns escaparia una mica de catalanitat, i l’hem de tenir tota ben agafadeta i exclusivament nostra fins que ho perdem tot. Per això triomfen el feixisme, el nazisme i tot inculte que tingui ganes de merder sense necessitat de saber història, o sabent-ne en algun cas, cosa que llavors i volent ser finolis ja és cinisme i no pas res que s’assembli a la política. No tenim més remei que fer pinya amb algú dels pocs que queden al món que respectin més el coneixement, la intel·ligència i la capacitat de treball, que la bestialitat, la ignorància i l’anti humanitat. Tots els pobles del món s’han aliat en moments en què no tenien prou força davant de la bèstia de mil nacionalitats que sempre és la mateixa. Les aliances no cal que les facin els Estats, les poden fer les persones sense cap permís ni acceptació de la bèstia, simplement entre pobles afins. Preferim morir-nos sense lluitar? Ens fa angúnia haver-nos d’aliar amb algú que no tingui pedigrí català? Doncs llavors, que ningú es queixi.

El feixisme s’alimenta de la ignorància i de la por de la gent. Com apunta en Vicent, només cal veure el nivell de toxicitat de la premsa en castellà, o mirar-se una estona un canal generalista espanyol, per veure que la desinformació i la banalització de la incultura hi predominen. Si a això li sumem l’explotació truculenta i interessada de la pandèmia que fan els mitjans, i el malestar social per la crisi que vindrà i rebregarà de valent aquest estat tan injust, corrupte i poc preparat que és Espanya, podem anticipar el què farà el feixisme espanyol: construir un enemic extern, en aquest cas encara intern: els catalans.

Preparem-nos doncs per una escalada de la catalanofòbia, que ja fa temps que treu el cap. Contra la por: informació; contra la ignorància: cultura. Contra el feixisme: lluita.

Ara que es discuteix la necessitat de tenir un organ de direcció estratègica que coordini la acció cap a la llibertat tant a la Generalitat com a Espanya i arreu, està molt clar que els monarquics ja el tenen encara que sigui a l’ombra. No pot ser casualitat tanta coordinació contra Catalunya de tots els partits monàrquics des de els Comuns fins al PSOE passant per VOX y PP i de tots els mitjans de comunicació espanyolistes des de La Vanguardia fins a La sexta passant per TV3 o TVE.

En algunes coses quan nostres hi anem ells ja en tornen.

Començem amb unes paraules de la senyora Bassa:

“ERC salva per poc la llei Celaá.
Per ERC, l’encarregada d’abanderar el sí va ser Montse Bassa, negociadora de les esmenes amb Celaá i la diputada del PSOE Luz Martínez Seijo, i no ocultava el gust agredolç. “És la nostra llei? No. Com a pedagoga estic orgullosa de la llei.”

Vicent, heu escrit a l’editorial que el feixisme sempre ha estat contra la catalanitat. això és normal i no és ni notícia. El que sí ho es i molesta, es sentir un català que canvia la seva llengua per parlar castellà, i això passa un milió de vegades cada dia. Entre la covardía i votar ERC, no tenim remei.
També li posaré un exemple: l’altre dia portava una mascareta amb la senyera, i un feixista em va recriminar-la. Tens una solució li vaig dir: suicida’t. Si els planta cara, no són res, és més, amb els seus tatuatges, me’n faría unes sabates i que consti que de valent, qui subscriu el comentari, res de res.

Si us plau, avui tornin llegir el comentari de la Berta, es una alegria per tot el dia veure com una persona reparteix hòsties a tort i a dret.
Apa, acabeu de passar-lo be.

A Perpinyà la catalana, els catalans han posat l’extrema dreta a la batllia.
A vegdes s’ens oblida que els actes tenen conseqüencies. I aixó tampoc és nou.
L’extrema dreta sempre ha estat molt present a Perpinyà.
És com el numeret dels tontaines que cada vegada que agafa VOX la paraula al Parlament s’en van. L’únic que fant és fer més evident la seva preséncia.
Prefereixo que hi siguin i que parlin per tal que tothom sápiga les atrocitats que diuen i a veure si a la propera dels 217.000 catalans que els varen votar no en queda cap.

La gran farsa, el discurs de JxCat és dreta, emprat a bastament, per la suposada independentista CUP, ens ho diu tot.

No ja per Podemos/Comuns, no ja per ER, si no fins i tot per la “purista” CUP, s’avantposa abans malparlar de la “dreta” catalana que de la “esquerra’ feixista naZionalista espanyola.

La unitat transversal vers la independència, imprescindible per a aconseguir-la, passa a segon terme per la CUP i les seves “mesures socials”, no volent reconèixer que sense la independència primer, les “mesures socials” (a les quals jo donaria suport en una Catalunya independent) són paper mullat a disposició del colonialisme espanyol.

Quan el Sr Partal parla d “una certa esquerreta” es refereix a ER i el Sr Sergi Sabria, que va insinuar que els srs Joarp Costa i Antoni Castella eren feixistes. Crec que es podia haver extes mes en aquest aspecte i destapar les mentides i manipulacions habituals d ER, tot i que suposo que es perillos. Per la resta un excel.lent editorial. Molt recomanable tambe el nou article del blog d el professor Cotarelo.

El Sr. Partal dedica tot un editorial a demostrar-nos que “no hi ha cap mostra de catalanitat que no desperte automàticament l’odi dels feixistes”; un fet demostrat “ad nauseam,” que tinc claríssim i no em causa cap estranyesa. És una evidència que el feixisme repel.leix la catalanitat amb totes les seves forces.

Les preguntes que hauríem de fer-nos són: Repel.leix la catalanitat el feixisme amb la mateixa força ? Què fa que els catalans de la vessant nord del Pirineu atorguin amb el seu vot al feixisme un poder que aquest s’afanyarà a utilitzar per destruir els (suposats) valors nacionals dels qui l’han votat ? Només hi pot haver dues explicacions:

1.- Molts votants ignoren la història i naturalesa del feixisme fins el punt d’atorgar-li un poder que, un cop assolit, es girarà contra ells. Per extranya que actualment pugui semblar, aquesta ignorància es dóna en bona part de la societat.

2.- Altres votants no ignoren res del feixisme, però el seu discurs acaba pessant en ells, per la vía d’un pragmatisme simplista, més que no pas la seva catalanitat i els valors que aquesta (suposadament) els comporta.

La continuitat dels uns i els altres sembla, malhauradament, assegurada, i un anàlisi d’aquests fenòmens requeriria per part del Sr. Partal un editorial prou més extens o potser una sèrie d’ells.

Vicent, Gràcies per posar en evidència, cada dia, realitats que, com bé dius, immersos en elles tota la vida de generacions senceres, de forma impositiva, acabem admetent com fruits de nostra llibertat. O el pitjor encara, amb la síndrome de l’esclau. La faena s’ens amuntega. La llista d’injustícies, menyspreus i odi soterrat que patim per part d’una Espanya que mai ens ha acceptat, accepta ni acceptarà diferents, només tenen una solució: la INDEPENDÈNCIA. Cal despertar conciències.

Als anys trenta el feixisme/nazisme estava de moda. Era un corrent que tacava Europa -i la resta del món- de punta a punta. Hitler va tenir amb Pétain un magnífic col·laborador que va deportar milers de jueus, no cal parlar d’Itàlia ni d’Espanya, però també a Anglaterra hi havia un corrent nacional-socialista potent. En aquest context Catalunya, de manera especial, com aquell llogaret de la Gàl·lia que es resistia a la romanització, però sense poció màgica, era un lloc d’avantguarda ideològica, on l’anarquisme , el comunisme i per descomptat l’independentisme, dintre de la closca molt trencadissa de la República espanyola, tenien un pes determinant. Aquí l’aixecament del 18 de juliol va durar menys de 24 hores. La derrota de la guerra civil també s’explica per la complicitat dels aliats, especialment Anglaterra, amb el règim de Franco. Per tant és evident que la història ens demostra la radicalitat del feixisme contra la nació catalana. El corrent antiindependentista dintre del comunisme, especialment de l’estalinisme, és un fenomen gens nou i conegut. Joan Comorera (catalanista declarat), fundador del PSUC, va ser víctima de les purgues internes del partit -manades per Moscou- delatat pel mateix PCE a la policia franquista al 1954. La tesi doctoral de Jordi Solé Tura, ‘Catalanisme i revolució burgesa’, basat en el pensament polític d’Enric Prat de la Riba, associa al catalanisme el caràcter intrínsecament burgès, i per tant no popular. Aquesta idea absolutament equivocada i distorsionada del catalanisme, ha arribat fins els nostres dies amb una potència, dintre dels partits anomenats ‘progressistes’ que a mi m’ha sorprès molt i que, francament no hi comptava fa 10 anys, quan va començar el procés independentista contemporani. Segurament els més de 20 anys de govern de CDC hi tingui algun paper, però no entenc, no la malfiança, sinó l’odi d’algunes corrents d’esquerres cap al nacionalisme català i la independència de Catalunya que es veu relatat, com a exemple, perfectament en aquesta entrevista https://www.vilaweb.cat/noticies/nicolas-berjoan-verds-francesos-pressions-icv-mocio/ . Seria molt interesant dedicar, quan es pugui, una part del nostre diari a analitzar aquest fenomen que deu tenir alguna explicació que hauríem de desvelar o desemmascarar.

Els extremistes del Front National van aconseguir els seus èxits (com la batllia de Perpinyà) per la por (atiada de mala manera pel Front) de molta gent de ser arraconats per una marea immigratòria. Però aquesta decisió, que els seus electors no devien haver esperat mai, l’hi sortirà cara. La gent de Catalunya Nord és tant (per sentiment) membre dels Països Catalans, com (per pragmatisme) lleial ciutadana de França. Però si els atacs contra la catalanitat perseveren, aquesta lleialtat pot quedar enterrada i crear un nou problema a la “Grande Nation”.

Deixeu-vos de romanços :

El nivell de mentides, traïdories, covardia, falacies, MANCA D’INTEL.LIGÈNCIA, ambició, nepotisme, … es tant fora de mida en tants àmbits que fins que l’olla a pressió no faci un gran PET no hi veurem clar.

GUIA PRACTICA PER TERTULIANS, ACLARINT CONCEPTES sobre el fexisme

Permeteu-me aportar uns conceptes per millorar el debat:

Els ESPANYOLS no són innocents, perquè amb el seu silenci avalen la repressió, són COMPLICES

L’ESTAT ESPANYOL

NO són constitucionalistes, no respecten els drets humans contemplats en la seva pròpia constitució, no respecten la LLEI

NO són unionistes, no volen la unió entre iguals, ans al contrari, defensen la supremacia del seu país per sobre dels altres, són COLONIALISTES

NO són españolistes, no desitgen millorar el seu país, volen fer més gran Espanya a costa de les nacions veïnes, són IMPERIALISTES.

No són demòcrates perquè no defensen la igualtat de tots davant la llei, sinó que utilitzen la llei per al seu benefici, són FEIXISTES.

NO són FORCES DE SEGURETAT ni forces d’ocupació, són POLICIA COLONIAL.

NOSALTRES

No som separatistes, volem alliberar-nos d’una situació d’opressió. som LIBERTADORS.

No som nacionalistes, estem sotmesos a un control extern imposat per la força, som una MINORIA NACIONAL reprimida.

No som insolidaris, som una minoria nacional a la qual es neguen els seus drets polítics, econòmics i culturals, som les VÍCTIMES.

No tenim ORGANITZACIONS NACIONALISTES, som un MOVIMENT DE LIBERACIÓ NACIONAL.

A veure si aprenem a no acceptar el marc mental que ens volen imposar.
Catalunya és l’última colònia d’Europa.

Andreu Carnota.

La generació dels que ara tenen de 3 a 15 anys serà la que dira:
“De pequeños nos hacian hablar una lengua nos hacian hablar en una lengua extraña e inútil que no servía para nada. Sólo algunos ancianos decian que era importante.
La verdad es que sonaba muy mal y con unos sonidos artificiales incomprensiblemente irritantes. Era como si quisieran fabricar un dialecto de nuestro idioma”.

Si he molestat si he molestat a algun lector .. que pensi bé en la situació actual i decideixi en conseqüència abans d’acusar-me d’espanyolista.

Els que diuen una cosa durant la campanya electoral i, quan s’ha acabat, es destapen i fan altres coses… no son només els feixistes.
També ho fan els reformistes auto-anomenats independentistes… que després col.laboren amb l’enemic.
I la gent vota feixistes i vota ER com si res. Com qui es beu un got d’aigua. Incultura, manca d’informació, lleialtat malentesa, manipulació dels mitjans d’informació i molts llepaculs periodistes que son “fustigadors” només amb una part de l’oferta electoral i molt “educadets” amb l’altra part. Perché?

Berta Carulla, Josep Salart, Sr. Josep Soler, Sr. Joan F Ruiz, Sr. Viñals, Sr. Gualló….. quin goig llegir-vos.

I junt el diari El País, La Vanguardia Española també fa campanya contra el catalanisme, enganyant i protegint el feixisme i el nacionalisme espanyol, sempre violents i supremacistes, xenòfobs, masclistes i demòfobs.

Sense menystenir tots els comentaris anteriors vull donar tot el meu suport al que diu la Berta Carulla. En tot el que escriu m’identifico. I no es ni xenòfoba ni res de res. Diu veritats com catedrals.

Que els espanyols ens titllin de feixistes per a desprestigiar-nos no és cap cosa nova. Que una part de l’independentisme els compri el discurs i digui per exemple que voler que el català sigui la llengua predominant a tots els efectes i que el castellà no sigui oficial, ja em preocupa més.
D’això també n’hauriem de parlar, Vicent. Ho trobo molt preocupant.

Crec que Josep Soler té raó. Tenim les hores o mesos comptats. Sense un estat propi hi tenim fotut i amb els partits que es diuen i dependentistes encara més.
A ER han abandonat la lluita pel català per la pretesa ambició d’eixamplar la base a l’àrea metropolitana. I els antitot: anti (capitalistes, nacionalistes, catalanistes…) amb el discurs bonista de que hem de ser solidaris i “què vingui qui vulgui” la llengua catalana els importa ben poc. Ells són internacionalistes i el castellà els agermana amb els pobles oprimits. Oprimits pels mateixos que ens oprimeixen als catalans. Quina paradoxa!.

Els espanyols són feixistes. Molt bé. Però sempre peguen la primera i la darrere hòstia. I, els receptors d’aquestes hòsties som els catalans. Ja fa molts anys que n’estic fart d’aquesta situació. No et sembla Vicent, que un canvi de costums seria molt necessari? Ho dic perquè ens han convertit en un sac de boxe i, els sacs de boxe no s’hi tornen mai.

Cert, espanyolisme rima amb feixisme,no ens confonguem, i també amb totalitarisme, precisament hi ha molt totalitarista autoanomenat d’ esquerres que en la pràctica es comporta a casa nostra com un veritable feixista, i tambe rima amb supremacisme…. No ho oblidem, i no ens deixem manipular ni confondre; molts dels qui assenyalen i calumnien honrats patriotes catalans en el fons són uns veritables feixsites camuflats, els quals beneeixen la submissió del nostre país tot defensant una política imeprialista de fets consumats. Perquè aquesta és una altra , tot feixisme que es preui ha de ser agressiu amb els seus veïns i tenir un aparell d’estat mínimament eficaç, amb exèrcit, jutges i tota l pesca. Contrariamentt, si no es té tot això encara que vulguis ser feixista no pots, et quedes en l’intent Per tant, no caiguem en el parany: quan assenyalin catalans patriotes i els caluminiïn estiguem en guàrdia i pensem que segurament els veritables feixistes són els calumniadors… Pels seus fets els coneixereu!