Deixeu parlar Vito Quiles

Aquesta setmana, el periodista ultra Vito Quiles, que va anar a les llistes d’Alvise al Parlament Europeu, havia de fer un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Centenars de joves independentistes i antifeixistes van concentrar-se per impedir físicament l’acte. (Acte, per cert, que no tenia el permís de la UAB). No és la primera vegada que es vol impedir físicament que ultres i l’extrema dreta puguin parlar. El 4 d’octubre de 2023, per exemple, amb el lema “S’ha Acabat, fora de la UAB”, es va convocar una manifestació independentista i antifeixista que volia impedir que l’associació juvenil S’ha Acabat tingués una paradeta informativa a la universitat. S’ha Acabat, no són angelets, no, i han peregrinat al mausoleu franquista del Valle de los Caídos al costat de Vox, i és Societat Civil Catalana qui els va fundar.

N’hi ha més: el 2019, Cayetana Álvarez de Toledo (PP) va voler fer un míting de precampanya a la UAB i va tornar a passar la mateixa. Independentistes i antifeixistes van voler impedir, físicament, que Álvarez de Toledo, representant de l’ala més dura del PP, parlés. I l’abril del 2024, a la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants van organitzar un debat amb les formacions polítiques al Parlament de Catalunya. Totes, menys Vox, que en va quedar exclosa. Els organitzadors van decidir que no tenien dret de parlar. (El dia del debat, simpatitzants de Vox van rebentar l’acte com a protesta). I fa uns quants mesos l’ANC va anul·lar un debat de partits independentistes perquè primer la CUP i després ERC van decidir que amb Aliança Catalana present, ells no hi participaven (Junts i Alhora hi haurien anat).

Crec, sincerament, que els independentistes, i antifeixistes, ens equivoquem quan volem impedir físicament que la ultradreta parli. I que també ens equivoquem quan els censurem la presència als debats. Qui em va convèncer del tot (no sempre ho he tingut tan clar), va ser un expert en ultradreta, Cas Mudde, autor de llibres de referència, com ara Ultradreta (Saldonar Edicions). Holandès de naixement, resident als Estats Units, diu coses com aquesta:

“Als Estats Units pots dir coses que en molts països europeus són il·legals de dir, perquè la llibertat d’expressió és gairebé total. Partits obertament neonazis poden presentar-se a eleccions i manifestar-se. Als EUA la creença és que la gent ja se n’adonarà i decidirà correctament. L’altre model és l’alemany, que creu, basant-se en l’experiència de la República de Weimar, que la gent no té per què escollir correctament. Els votants poden destruir la democràcia. I, per tant, s’ha de vigilar. I si no defenses la democràcia liberal, et poden prohibir. La majoria dels països europeus se situen més a prop del model alemany que no pas de l’americà […] Per a mi, aquesta és una de les poques coses en què els Estats Units són políticament millors. Sóc extremadament partidari de la llibertat d’expressió. Per tant, estic a favor de donar als blancs supremacistes la llibertat d’expressió, però amb una condició important: ens hem d’assegurar que les víctimes del seu discurs d’odi també tinguin veu als mitjans. Aquesta crítica que fan progressistes i negres en contra de la llibertat d’expressió total la considero encertada: no és que els supremacistes tinguin llibertat d’expressió total, és que la tenen exclusiva. Els uns tenen canals de televisió i els altres, no. I això és perillós. Les persones de color tenen una representació molt més baixa que no pas ells [els supremacistes] als mitjans i la seva veu queda enterrada. S’ha de vigilar.”

No podria estar més d’acord amb Mudde. Em trobo molt més còmode amb el model americà, la veritat. I, per tant, que la ultradreta parli. I les seves víctimes, també. Si no, ens podem trobar que el senyor Trump, als Estats Units, ara que censura tantes veus i limita la llibertat d’expressió de tanta gent (molt americà no és, això!) sempre podrà dir que els antifeixistes europeus també censuren. I tindrà raó. Jo, que voldria que, en aquest punt, tots fóssim més americans, em trobo que com més va som tots més europeus.

Si Vito Quiles, S’ha Acabat, Álvarez de Toledo o Aliança Catalana fan un acte, la resposta, per a mi, seria fer un acte al costat, amb molta més gent i amb molt més d’èxit. Contraprogramar. Denunciar les mentides que diuen. Però si els censures, es presentaran com a víctimes. De fet, és el que volen. Ells cerquen que els censuris, perquè saben que això els dóna arguments i titulars. A ells no els preocupa no tenir altaveu a la UAB, o als debats. El seu missatge no el frenes així. Els seus altaveus són uns altres (i molt més potents, per cert). Si els prohibim, els tallem el discurs o els augmentem la publicitat i el victimisme? Som sempre antifeixistes? O a voltes fem cacera de bruixes europea, sempre tan obsessius amb heretgies, tant la dreta com l’esquerra, sempre disposats a censurar? Vosaltres què diríeu: aquesta setmana Vito Quiles ha aconseguit l’objectiu o ha fracassat?