Més de cent cinquanta personalitats signen un manifest contra la proposta de modificar la immersió

El manifest reclama als grups parlamentaris que votin contra la modificació i que reforcin la política lingüística

VilaWeb
Redacció
31.03.2022 - 14:48
Actualització: 31.03.2022 - 16:48

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La modificació de la llei de política lingüística, en l’article sobre la llengua a l’ensenyament, ha aixecat crítiques perquè reconeix el castellà com a llengua d’ús a l’escola i perquè no assegura la vehicularitat del català.

S’ha fet públic el manifest “Defensem l’escola en català!”, en què més de cent cinquanta signants d’àmbits diversos, com ara escriptors, filòlegs i activistes per la llengua, insten a no aprovar la reforma, reforçar la normalització del català i no cedir a l’embat judicial que “pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat”.

El manifest reclama als grups parlamentaris  que votin contra la modificació, que garanteixin el mateix accés de tots els alumnes al coneixement i a l’ús del català i que col·laborin amb les institucions de la resta dels Països Catalans a fer del català l’idioma públic comú i de cohesió de la societat.

Llegiu el manifest i vegeu els signants a continuació:

“Els sotasignats considerem que la proposició de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada pels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya, Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem no pot ser aprovada perquè constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la.

La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove.

Aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, i no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC núm. 5201/2020, de 16 de desembre, que pretén imposar un mínim del 25% d’hores lectives en una de les dues llengües oficials. Ja sabem, com hem vist al País Valencià, a partir de demandes d’organismes públics i privats que no s’han aturat, que els tribunals continuarien atacant l’escola en català amb qualsevol pretext.

El Govern no pot cedir a l’embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat. De fet, ja va cedir quan l’any 2020, en la negociació de la Llei Celaá amb el govern de Pedro Sánchez, no va exigir al govern espanyol la retirada del recurs que ha acabat originant aquesta sentència. 

La llengua catalana, que en els territoris que la tenen com a pròpia és un instrument de comunicació, de cohesió social i d’identitat cultural, és també una aportació singular insubstituïble al patrimoni de la humanitat. Els llargs períodes de persecució política, legal i administrativa l’han col·locada en una situació de minorització en tots els àmbits i n’han accelerat el procés de substitució lingüística. Cal tenir en compte que fins fa només un segle el català era la llengua familiar i d’ús social de la immensa majoria de la població del domini lingüístic.

El català és llengua d’acollida per a gent de tots els orígens i és un patrimoni cultural a compartir.  La generalització de la immersió lingüística per tal de garantir-ne el coneixement continua sent un requisit indispensable per a la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i per a la plenitud de l’ús social del català en tots els àmbits públics.

Si comunitats lingüístiques amb centenars de milions de parlants fan servir el seu idioma en l’ensenyament de manera normal, és evident que també ho ha de fer la catalana perquè té com a pròpia una llengua mitjana que pateix una persecució activa i atàvica.

Apel·lem a la responsabilitat individual i a la consciència lingüística i democràtica de tots els integrants dels grups parlamentaris per RECLAMAR:

  1. Que votin en contra de la proposició de modificació legislativa, una modificació que tindria uns efectes molt perjudicials per a la normalització de la llengua catalana. 
  2. Que reforcin i assegurin el català com a llengua del sistema educatiu, com també l’occità a l’Aran.
  3. Que garanteixin la no discriminació dels alumnes en el seu accés al coneixement i a l’ús del català, sense limitacions de cap mena.
  4. Que col·laborin amb les institucions dels altres territoris de llengua catalana per tal d’optimitzar recursos i aplegar esforços en una planificació lingüística coordinada que faci del català l’idioma públic comú i de cohesió de la societat.
  5. Que fomentin el català a l’escola fent-lo útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius, per exemple, forçant millores significatives en la nova llei audiovisual i fent complir les lleis que protegeixen el català.”

Els signants del manifest són:

  • Ada Ferrer i Carbonell, economista i professora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica
  • Adrià Pujol Cruells, escriptor
  • Alba Pujol, actriu
  • Albano-Dante Fachin, periodista i activista
  • Alícia Casals, enginyera industrial i catedràtica de la UPC
  • Anabel Galán-Mañas, vicerectora d’alumnas i d’ocupabilitat de la UAB
  • Andreu Pérez-Mingorance, escriptor, membre de l’AELC
  • Àngels Martínez Castells, catedràtica d’Economia
  • Anna Arqué, activista
  • Anna Ballbona, periodista i poeta
  • Anna Carlero, advocada i membre de la comissió de justícia de Plataforma per la llengua
  • Antoni Maria Piqué, periodista i editor
  • Antoni Roig, ceramista
  • Antonio Baños, periodista
  • Assumpció Maresma, periodista i editora de VilaWeb
  • Bel Olid, escriu i tradueix
  • Bernat Joan i Marí, escriptor
  • Biel Mesquida, escriptor
  • Blanca Llum Vidal, escriptora i filòloga
  • Carla Vall i Duran, advocada penalista i criminòloga
  • Carles Franco, advocat i membre de la Comissió de justícia de Plataforma per la Llengua
  • Carles Furriols, metge impulsor de la Fundació Dr. Trueta
  • Carme-Laura Gil Miró, filòloga, docent i exconsellera d’Ensenyament
  • Carme Segura Capellades, gestora cultural
  • Carme Vidalhuguet, filòloga-editora
  • Cesk Freixas, cantautor
  • Clara Ponsatí, economista, catedràtica i actualment eurodiputada
  • Concepció Coloma Pàmies, advocada
  • Daniel Casals i Martorell, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans, i professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • David Caño, poeta, traductor i crític literari
  • Dolors Miquel, poetessa
  • Dolors Sabater, docent, pedagoga, exalcaldessa de Badalona i Presidenta de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya
  • Elisenda Paluzie, economista, professora d’universitat i actual presidenta de l’ANC
  • Elisenda Solsona, escriptora i professora de secundària
  • Enric Gomà, escriptor i divulgador lingüístic
  • Enric Pellín Català, mestre, membre de la junta directiva de l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià d’Alacant
  • Enric Pujol Casademont, historiador
  • Ernest Sena i Calabuig, professor mercantil, economista, exsíndic de Comptes de Catalunya
  • Esperança Marí, professora
  • Estel Solé, escriptora i actriu
  • Ferran Piqué, president de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
  • Francesc Parcerisas, poeta, traductor i crític literari
  • Francesc Xavier Hernandez
  • Francesca Llopis, artista visual
  • Frederic Munné, advocat i membre de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • Gabriel Bibiloni, lingüista
  • Gabriela Serra, mestra i activista
  • Gemma Pasqual i Escrivà, escriptora
  • Gerard Furest, portaveu de la sectorial d’Educació de la Intersindical CSC
  • Guillem-Jordi Graells, autor i director teatral
  • Iolanda Batallé, editora i exdirectora de l’Institut Ramon Llull
  • Iolanda Segura, portaveu de la USTEC-STEs (IAC)
  • Irene Solà, escriptora
  • Isolda Fortuny, advocada, membre de l’ICAB
  • Ivan González Galdeano, advocat, escriptor, regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i membre de la Comissió de justícia de Plataforma per la Llengua
  • Ivet Zwatrzko, divulgadora cultural
  • Jaume Cabré, escriptor
  • Jaume Corbera Pou, professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears de Filologia Catalana
  • Jaume Marfany Segalés, filòleg, president de la CAL
  • Joan F. Lòpez-Casanovas, professor i filòleg (Menorca)
  • Joan Isaac, cantautor
  • Joan-Lluís Lluís, escriptor
  • Joan Rafael Rabasco Lopez, advocat, membre de l’ICAB
  • Joan Reig (els Pets), músic
  • Joan Verdera, catedràtic d’anàlisi matemàtica a la UAB
  • Joana Badia, advocada i professora de la Universitat Rovira i Virgili
  • Joaquim Arenas, mestre i pedagog
  • Joaquim Torra, advocat i editor, 131è president de la Generalitat de Catalunya
  • Joel Díaz Braña, humorista i comunicador
  • Joel Joan, actor, guionista i director
  • Jordi Badia, filòleg i corrector
  • Jordi Borràs, fotoperiodista
  • Jordi Domingo, advocat i Cònsol Major del Consolat de Mar
  • Jordi Gras, músic
  • Jordi Sedó i Solé, docent, lingüista i escriptor
  • Jordi Muñoz i Burzon, mestre i gestor cultural
  • Josep Costa, jurista
  • Josep Cruanyes i Tor, advocat i historiador
  • Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg i escriptor
  • Josep Maria López Llaví, periodista i crític de cinema
  • Josep Murgades, filòleg i escriptor
  • Josep Vallverdú, escriptor, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
  • Juanjo Puigcorbé, actor
  • Judit Rossell, advocada, membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya
  • Julià de Jòdar, escriptor
  • Júlia Humet Ribas, advocada
  • Laia Serra Perelló, advocada penalista, docent i investigadora
  • Lali Barenys, actriu, poeta i gestora cultural
  • Laura Cendrós, promotora cultural
  • Lluís Brunet i Palou, fotògraf
  • Lluís Fortuny, Companyia Elèctrica Dharma
  • Lluís Llach, compositor i cantant
  • Lluís Marco, actor
  • Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura a l’exili
  • M. Antònia Vicens, escriptora, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
  • Manel Barceló, actor
  • Manuel Forcano, escriptor, exdirector de l’Institut Ramon Llull
  • Mar Masanell i Messalles, professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans
  • Margarida Aritzeta, escriptora
  • Margarida Muset, mestra i pedagoga
  • Maria Majó i Clavell, mestra, pionera de la immersió lingüística
  • Maria Teresa Xaus Rafí, advocada i membre de la Comissió de justícia de Plataforma per la Llengua
  • Mariel Soria, il·lustradora
  • Marina Espasa, escriptora, filòloga i periodista cultural
  • Màrius Serra, escriptor
  • Marta Cervelló, arquitecta
  • Marta Daviu, portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
  • Marta Fernández Sunyer, politòloga i activista
  • Martí Sales, escriptor, traductor i músic
  • Matthew Tree, escriptor
  • Melcior Comes, escriptor
  • Mercè Canela, escriptora i directora Cavall Fort
  • Mercè Ibarz, escriptora i periodista
  • Mireia Boya, consultora de projectes europeus, exdiputada de la CUP
  • Montserrat Rué, vicerectora d’esutdiants i ocupabilitat de la UdL
  • Núria Cadenes, escriptora
  • Olga Amargant, advocada i membre de la comissió de justícia de Plataforma per la llengua
  • Olga Xirinacs, escriptora
  • Oriol Comas, expert en jocs
  • Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua
  • Oriol Genís, actor
  • Oriol Grau, actor, guionista i director
  • Oriol Izquierdo, escriptor, gestor cultural i professora de la Universitat Ramon Llull
  • Pau Vidal, filòleg i traductor
  • Pepa Arenós, actriu
  • Pepa Plana, pallassa
  • Pere Camps, activista cultural
  • Pere Cardús Cardellach, periodista i director oficina 131è president
  • Pere Manzanares, fundador de l’Associació Arrels i de la Federació d’Entitats de Catalunya Nord
  • Pere Solà, pedagog, catedràtic i escriptor
  • Pere-Joan Cardona, investigador biomèdidc
  • Pilar Carracelas, periodista
  • Pilar Rebaque Mas, advocada, membre de la Societat catalana d’estudis jurídics
  • Rah-mon Roma, cantant animador i rondallaire
  • Ramon Farré, professor i exsecretari general del Departament d’Ensenyament
  • Ricard Mirabete Yscla, escriptor i filòleg
  • Ricard Valentí Gutiérrez, president de l’Associació Gitana de Gràcia
  • Rogeli Montoliu i Casal, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic i President de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • Rosa Calafat, filòloga i escriptora
  • Rosina Sordé, advocada i membre de la comissió de justícia de Plataforma per la llengua
  • Rudolf Ortega, lingüista
  • Salvador Cardús, sociòleg i periodista
  • Salvador Cot, editor d’El Món
  • Sebastià Portell, escriptor i actual president AELC
  • Sebastià Alzamora, escriptor
  • Sílvia Julià Lleonart, advocada, membre de l’ICAMAT
  • Susa Bonilla, activista
  • Teresa Casals, mestra, filòloga, voluntària per la llengua i Creu de Sant Jordi
  • Tina Vallès, escriptora
  • Teresa M. Comas, professora de llengua catalana
  • Toni Sala, escriptor i professor de literatura catalana a la UPF
  • Toni Strubell, filòleg i escriptor
  • Vicent Partal, director de VilaWeb
  • Xavier Jarque, catedràtic de matemàtica aplicada de la UB
  • Xavier Martínez Gil, economista
  • Xavier Ramos, vicerector d’Economia de la UAB

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies