Defensant Julian Assange ens defensem tots: no a l’extradició als Estats Units

  • Acaçant Assange volen advertir-nos que el poder respondrà a la desestabilització que li representa que es publique allò que fan de veritat. I que hi respondrà atacant amb tota la força i per més temps que passe

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tal com es temia, la justícia britànica va anunciar ahir que acceptava d’extradir Julian Assange als Estats Units. La notícia és terrible, perquè als EUA Assange no pot esperar un judici just sinó una condemna venjativa. I de fet, és força impressionant constatar la paciència que ha tingut Washington en aquest afer, en aquesta cacera, si se’m permet l’expressió.

Primer, calia provocar un canvi de govern, de règim, a l’Equador, i ho van fer. Després, calia que Assange fos detingut a Londres fent que la policia anglesa envaís la seu diplomàtica equatoriana, i ho van fer. Després, calia que Suècia renunciés a l’extradició que sol·licitava, i hi va renunciar. I, finalment, arriba l’extradició als Estats Units, que era l’objectiu des del primer minut.

En total, han estat dotze anys llargs de persecució: els documents de WikiLeaks, que van desmuntar les mentides del govern dels Estats Units sobre la guerra de l’Irac i que van fer un mal terrible al Pentàgon, van ser publicats el 2010. El 2012, Assange es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on va viure fins que el van detenir, el 2019. I ha passat aquests darrers tres anys en una presó britànica. Sense precipitació, doncs, però amb una persistència enorme, els Estats Units han treballat per venjar-se d’ell i són a punt d’aconseguir-ho. Hem de ser conscients que en el moment que Assange pose un peu en territori nord-americà, la possibilitat que un dia puga tornar a viure com una persona normal s’esfumarà. Perquè per als Estats Units, aquest és un cas únic. Per la venjança cap a l’editor de WikiLeaks i pel caràcter exemplificador que volen donar al cas. Les filtracions de WikiLeaks van canviar el món i la manera en què els ciutadans rebem la informació. Després d’Assange i Snowden, es va acabar el secretisme i tots vam descobrir què poden arribar a fer els governs amb les nostres dades. Vam prendre consciència del món tan brut on vivim. I és això tan important, més enllà dels fets puntuals, el que volen fer pagar a Assange. 

Amb independència de què puga opinar cadascú sobre la persona, és indiscutible que Julian Assange i WikiLeaks van mostrar al món uns fets que el poder provava d’amagar i, fent-ho, van arriscar-se molt. La visió sobre l’actuació dels Estats Units i els seus aliats a l’Afganistan i a l’Irac va canviar de dalt a baix quan els centenars de milers de documents revelats en unes quantes tongades per WikiLeaks foren publicats en mitjans de tot el món. I d’aquesta manera, Assange va honorar la tradició de la gent que considera que per damunt dels seus interessos personals i de la seua por hi ha l’obligació de millorar la societat, denunciant els fets contraris als valors humans i a la democràcia.

Assange pot haver-se d’enfrontar ara a la cadena perpètua o fins i tot a la mort, perquè cal recordar que als Estats Units l’assassinat legal encara és permès. Però no oblidem el perquè: per haver publicat informació certa i comprovada sobre actuacions criminals fetes pel govern dels Estats Units. I aquesta és la raó per la qual l’extradició anunciada ahir pel Regne Unit és d’una gravetat que supera les fronteres.

Perquè Assange ha fet allò que abans havien fet milers i milers de periodistes de tot el món: posar-se en contacte amb una font, mirar d’aconseguir documentació que provàs les acusacions a presentar, estudiar-la i fer-la arribar a tants lectors com fóra possible. Per a advertir-los de què passava. Sense WikiLeaks tots seríem molt més ignorants i, per tant, molt més manipulables. I això, que tots i cadascú de nosaltres siguem més ignorants i manipulables, és en definitiva el que volen els qui persegueixen Julian Assange.

Acaçant Assange ells volen advertir-nos que el poder respondrà a la desestabilització que li representa que es publique allò que fa de veritat. I que hi respondrà atacant amb tota la força i per més temps que passe –sense oblidar mai. Una amenaça gravíssima que ens concerneix a tots. I és per aquesta raó que avui no cal ni tan sols recordar l’encoratjament que Assange ha donat en els moments difícils al moviment independentista català per expressar-li el nostre suport total i absolut. Ell, Manning, Snowden i tants altres són els herois del nostre temps i nosaltres tenim la responsabilitat de defensar-los perquè tot allò que li passe a ell, en realitat, ens ho faran a tots.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
17.06.2022  ·  22:19

No oblidem tampoc les piulades d’Assagge favorables al dret de decidir quan l’1 d’octubre, respostes amb duríssimes accions del govern d’Espanya envers el d’Equador. Molta gent com ell ha donat la cara no pas sols per la Humanitat en general sinó per nosaltres, els catalans. I nosaltres no sols no ho hem agraït, sinó que ara, per callar o mirar cap un altre costat, també en serem directa o indirectament còmplices del seu càstic… que és el nostre. Quina baixesa que traspua tota aquesta història!! En quant al “Sistema”, és “normal” que una bèstia com aquesta es defensi amb urpes si li ensenyem les dents. Per tant, comencem a adonar-nos que el que no podem anar fent és ensenyar les dents i després anar-nos amb la cua entre les cames. I si aprenem a mossegar fins l’ós quan ens molesten?

Josep Sivillà
Josep Sivillà
17.06.2022  ·  22:22

La forma més efectiva que tenim per ajudar la causa de Assange, és no oblidar-vos, no deixar-los sols, ser molts els que estem en la petita lluita diària, fent, tots junts grans moviments.
Entre tots, sí podem canviar finalment el mon.

Pepi Oller
Pepi Oller
17.06.2022  ·  22:22

I ara què?

Cada dia miro les notícies i passen coses tan bèsties! Una darrera l’altra, i al final els esports, tot en el mateix pla. De sobte, d’allò tan greu se’n deixa de parlar com si ja no passés. És una mena d’anestèsia de la realitat. Però les capes de tristesa i dolor queden, pòsit de l’intent inútil de banalitzar casos com el de Julien Assange.

I ara què?

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
17.06.2022  ·  22:42

“El poder és sempre un gran delinqüent impune”

Antoni Planas
Antoni Planas
17.06.2022  ·  22:44

La persecució va començar a aquell país del nord que tenim com a referent de països democràtics, amb unes acusacions d’abusos sexuals més que dubtoses.

Mariona Bofill
Mariona Bofill
17.06.2022  ·  23:11

Assange ens va obrir els ulls i fa temps q els hem tancat i hem tancat el cor a la desil·lusió de tot plegat. Ell va parlar amb la veritat i vam quedar sobrats i ara ens trobem sols.
Els joves d’avui no en saben res o poc, en bona part tenen altres prioritats, així també han deixat de banda el català i Catalunya. Tot plegat hem tocat fons i amb el cap cot i un govern q no ens mereixem.
Twitter en va ple de gent q demana q ens aixequem però ens falta un Assange q ens lideri, sols no en som capaços, tenim por i estem desenganyats.
JO SOC JULIEN ASSAGE

Joan Benet
Joan Benet
17.06.2022  ·  23:14

Els Estats són els pitjors delinqüents que hi ha. Mentre s’omplen la boca amb una cosa, hi fan la contrària. Quan abans ens adonem que són l’enemic principal dels nostres drets i llibertats i actuem en conseqüència, millor per la democràcia. Si és que ens importa és clar, que jo ja ho dubto…

Carles Roger
Carles Roger
17.06.2022  ·  23:17

No us feu il-lusions,el poder canvia, però rarament vacil-la. J.F.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
17.06.2022  ·  23:31

Si senyora Bofill:

JO SOC JULIEN ASSAGE ¡¡

Jaume Riu
Jaume Riu
17.06.2022  ·  23:38

Atenció els editorials de divendres són editorials d’urgència.
DE WIKILEAKS A VILAWEB
Julian Assange amb imaginació i criteri, amb tècniques criptogràfiques i sublimació enginyosa dels recursos legals per protegir les fonts, però sense el poder d’un estat al darrere, sense una despesa milionària i, sobretot, sense tenir un exèrcit, resulta que des de WikiLeaks han vençut les forces armades més importants del món.
Tot això demostra que publicar la veritat contrastada és una arma d’efectes descomunals.
Gràcies VilaWeb, per ser útil a Catalunya en aquesta etapa històrica.
El millor encara ha de passar.

Imma Ramisa
Imma Ramisa
17.06.2022  ·  23:56

Quina maldat que té el poder! Quina injusticia tan bèstia contra la democràcia!
Espero que surtin iniciatives per ajudarlo i que siguem molts a fer-ho.
Jo també sóc Julian Assange!

RAMON PROS
RAMON PROS
18.06.2022  ·  00:02

Gràcies a WikiLeaks vam sortir de dubtes sobre la subordinació d’Espanya als dictats dels EUA. Ni el govern espanyol, ni el poder judicial, ni fins i tot CiU, van oposar resitència a la voluntat d’amargar el tret, des de un carro de combat americà, cap al periodista José Couso que els fotografiava.
Eren fotos que no interessava que es publiquesin i ho van tapar per la força militar.
Com els EUA no s’ha responsabilitzat del assasinat de José Couso, ens n’hem fet subsidiariament responsables els paries espanyols, tot indemnitzant a la famíla del finat, tal i com va sentenciar el TEDH.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
18.06.2022  ·  02:22

I tots aquells que dèiem que el Regne Unit era diferent de l’espanyol per permetre el referèndum d’Escocia.
I ara que?

Tots els estats són Maquiavèlics i l’únic que busquen és perpetuar-se.

És la refumuda RAÓ D’ESTAT.
I en nom d’ella, roben, assassinen, estafen, espien i fan qualsevol cosa que vagi contra l’estat.

I en aquest cas, l’Assange és perillós per a tots els Estats, perquè limita aquesta raó d’estat.
I gairebé sempre, la raó d’estat coincideix amb els poders fàctics d’aquell estat i sempre, sempre està contra els seus ciutadans de ‘a peu’.

Necessitem molts més Assange.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.06.2022  ·  05:29

Sempre ha estat així, qui s´oposa al poder acaba a la foguera o li falta poc. No, diguem no, nosaltres no som d´eixi món.

Josep Navarro
Josep Navarro
18.06.2022  ·  06:39

Així ens hi adonem, que paraules com democràcia, valors humans, per als grans poders no valen gens. Han passat segles d’ allò del – fi justifica els mitjos – i seguim igual. I nosaltres a – La Lluna de València -, amb clavells i samarretes colorides.

Jordi Torres
Jordi Torres
18.06.2022  ·  08:14

A les webs de suport encara no s’han fet ressó de la notícia, però de ben segur que proposaran accions concretes, a més de la campanya de donacions que sempre és oberta:

https://www.crowdjustice.com/case/julianassange/

https://assangedefense.org/

josep ortinez
josep ortinez
18.06.2022  ·  08:27

Una democràcia, que no és democràtica per Raons d’Estat.
Alguna cosa no va bé. Nlanc i negre a l’hora no pot ser.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.06.2022  ·  08:34

UN HEROI DE VERES

Els poderosos se senten cofois en fer pel·lícules amb guions de com són de dolents els “homes de negre” dels Estats Units d’Amèrica front l’heroi o heroïna que lluita per revelar la veritat, però quan un raig de llum els il·lumina: qui són, com ho fan i que les morts són ben reals, llavors reaccionen com gossos furiosos contra el raig de llum. Qui ha gosat… Julian Assange i altres!

No és pas llegenda de cine, és un resistent com nosaltres. Tots som Assange!

Mònica Vidal
Mònica Vidal
18.06.2022  ·  08:46

Algú en pot fer arribar la sentència de la justícia britànica, és a dir, quin és el fonament jurídic pel qual el tribunal anglès ha decidit permetre l’extradició? Perquè si hi ha hagut ingerència per part del torra-pipes de’n Jonson a fi de preservar l’aliança amb Usa, Anglaterra, o millor dit, els seus habitants, tenen un greu problema: doblegar-se a pressions forànes. Aquí ja hi estem avesats, callem i acatem. Què faran ells?

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
18.06.2022  ·  09:05

Deixant en llibertat sense càrrecs Julien Assange, els EUA tenen una oportunitat d’or de refer la seva credibilitat. Però, els interessa, la credibilitat? A qui li interessa?

Som Vilaweb.
Som Julien Assange.

Núria Feliu
Núria Feliu
18.06.2022  ·  09:54

Sóc Julien Assange!!
Però….que podem fer perquè sàpiga que no està sol.

Em pregunto hi ara que??

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.06.2022  ·  09:59

Tos nosaltres serem Julian Assange el dia que desafiem les lleis obertament.

Per ara només ho vam ser el primer d’octubre. Molt poc.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.06.2022  ·  10:10

El món és com una “matrioska”, la nina més gran és el “Big Brother”. Ningú es pot escapar i qui ho fa, en paga les conseqüències. Anem obrint i anem desvelant nines més petites, primer Europa, després els grans estats –França, Alemanya, Gran Bretanya- , després altres estats … i finalment arribem a una nina que ja no en té cap dintre, és Catalunya.

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
18.06.2022  ·  10:52

D’acord amb l’Editorial, tothom és J. Assange. I el que li fan i l’extradició possible, ens afecta.
Tb. demano el q diu Na Mònica Vidal: traduiu la sentència.
Una vegada, vaig enviar una postal, a Sud Àfrica. No varen passar dos mesos q En Nelson Mandela era lliure, fora de la presò. A C. del Cap habien rebut uns dos milions i mig o tres de postals.
Algú pot organitzar quelcom semblant?

Ramon Caralt
Ramon Caralt
18.06.2022  ·  10:53

Com a mínim, fem-li arribar unes ratlles de suport:
Mr. Julian Assange
DOB: 3/07/1971
Prisoner # A9379AY
HMP Belmarsh
Western Way
London SE28 0EB
UK

Carles Farre
Carles Farre
18.06.2022  ·  11:25

Que es podia esperar si no, dels “pares espirituals” i materials dels EUA?, molts dels que us esquinçeu les vostres vestimentes amb “la guerra de Putin”, ara esteu en estat de xoc perquè Julien Assange pot ser deportat en breu a un dels estats que es vanten de ser el mes demòcrates del món, on pot ser engargolat a perpetuïtat, o fins i tot assassinat per la justícia d’aquell país, doncs mireu, ara mateix el pais on podria estar mes segur seria… Russia.. la Rússia del “gran Zar Putin”..
https://www.themoscowtimes.com/2021/12/10/russia-calls-uk-decision-to-allow-assange-extradition-shameful-a75787
Als EUA, cap president mana en realitat, i el d’ara encara menys, i si algú s’atreveix a anar contra el Deep State, pot ser assassinat com el Kennedy, o empresonat a perpetuïtat com li pot passar al Assange, passant per destapar escàndols sexuals com el Clinton, o campanyes difamatories i falses acusacions, com les que vàren fer contra el Trump, pel sol fet d’haver manifestat públicament les seves simpaties cap a Putin.
Els EUA, ho he dit altres vegades i torno a repetir, la democràcia els importa una MERDA, quant es tracta de defensar els seus interessos, els drets humans els importen una MERDA, quan es tracta dels seus interessos geoestratègics, certamen no son els únics, però si els mes maquiavèlics… aterreu ja d’una vegada

Paola Polacco
Paola Polacco
18.06.2022  ·  12:00

Perdoneu Mariana Bofill peró, i em sap molt greu, tot i que ens mani un Estat feixista amb vocació per enterrar el nostre anhel de llibertat, els Catalans tenen responsabilitat pel govern que van escollir el 14 F i lamentablement si que ho mereixen. Ja sigui a les mans d’una Europa “Unida” que no va ser el baluard per a la democràcia que molts haviem somiat o d’una Gran Bretanya post brexit, vivim en un món a la deriva. Jo també soc Julin Assange!

Joan López
Joan López
18.06.2022  ·  12:23

Corre una foto en blanc i negre de Julian Assange, per las xarxas socials, una bona idea est posarla al pèrfil de cadascun al wasap,telegram,etc, serìa una bona manera de enviar-le la nostre escalfor a aquet prisioner del sistema que sempre ha estat a favor de la autodeterminació de Catalunya.

teresa nebot
teresa nebot
18.06.2022  ·  12:44

Cada vez más situaciones en que se ataca y oculta LA VERDAD. Que no quiere que la sepamos .Que eso de que la soberanía reside en el pueblo que dice la constitución es falso. Que nos alejamos del concepto de DEMOCRACIA . Debemos actuar todos y cada uno para que esto no ocurra.
La idea no tiene color politico .TODOS deberiamos luchar contra los que no les interesa que sepamos ni de guerras ,ni de chanchullos ,ni de malostratos. Y los periodistas tienen vital importancia. YO SOLO QUIERO SABER LA VERDAD .Y los jueces deberían actuar en este sentido no condicionados por poderes en la sombra. Julian Assange debe salir inocente ya.

Daniel Mir
Daniel Mir
18.06.2022  ·  13:09

Els xinesos diuen que quan vas ben calçat, t’oblides dels peus.
Es parla molt de democràcia, massa. Diguem de què presumeixes i et diré de què vas faltat.

Els Estats Units, que tant s’en vanta de democràcia vol trencar el mirall on veu reproduïda la seva verdadera imatge. No el vol amagar per que li faci vergonya, el vol trencar per no es vegi mai més la seva vertadera imatge. Però sols matarà al missatger. El missatge ja ha arribat.

I, ho sento, jo no soc en Julian Assange. Però voldria ser-ho. I que tots ho fóssim. N’hi han tants pocs…

Jesús Albiol
Jesús Albiol
18.06.2022  ·  18:32

Assange, quan va publicar WikiLeaks, volia fer conscient a les societats de com actuen els poders “ocults” de l’Estat.
Ajudar-lo és difondre això mateix, en els nostres cercles, dels propers als més llunyans, fer que el seu sacrifici sigui de profit per a la societat.
Tard o d’hora, i esperem que sigui d’hora, la desviació ètica entre el que prediquen i el que fan els Estats, pot fer-los entrar en crisi i reformar-los cap a un humanisme democràtic transparent. I uns exemples clars són els Estats anglès o l’espanyol, que acabaran petant en termes democràtics si impedeixen els referèndums d’autodeterminació nacional.
Les imposicions ilegitimes tard o d’hora acaben: colonització, esclavitud, apartheids, homofòbia, masclisme, … són moviments que històricament han evolucionat per haver de coexistir amb les democràcies humanistes.

Joan Benavent
Joan Benavent
18.06.2022  ·  20:36

Atenent al suggeriment d’un dels comentaris, al meu perfil de whatsapp hi he posat una foto en blanc i negre d’aquest heroi nostre. La trobe una bona idea.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
18.06.2022  ·  21:15

Sento contradir molta gent, però no tots som Julien Assange. No tothom té la convicció i la bona fe de pensar que Assange va actuar de manera exquisida i que, el pensament de molta gent, creu honestament que està davant d’un heroi integral, de cap a peus. I, és que en el món encara existeixen éssers que es creuen infal·libles per dissentir de la realitat viscuda, per què? Jo crec, que hi ha encara molts individus favorables al poder, que són sempre al favor del poder i que miren d’aproximar-s’hi. Fent una comparació, és l’actuació dels unionistes vers Catalunya que, altrament dit, se’ls pot identificar com a corporativistes.
Assange, malauradament, passarà d’heroi sempitern a màrtir. La seva veritat, l’única veritat serà castigada per un estat que, a hores d’ara, poca gent de bona voluntat creu en la seva miserable justícia.

Ed Garrido
Ed Garrido
19.06.2022  ·  01:19

Hagues hagut d exiliar se a la Federacio Russa

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes