Defensant Julian Assange ens defensem tots: no a l’extradició als Estats Units

  • Acaçant Assange volen advertir-nos que el poder respondrà a la desestabilització que li representa que es publique allò que fan de veritat. I que hi respondrà atacant amb tota la força i per més temps que passe

VilaWeb

Tal com es temia, la justícia britànica va anunciar ahir que acceptava d’extradir Julian Assange als Estats Units. La notícia és terrible, perquè als EUA Assange no pot esperar un judici just sinó una condemna venjativa. I de fet, és força impressionant constatar la paciència que ha tingut Washington en aquest afer, en aquesta cacera, si se’m permet l’expressió.

Primer, calia provocar un canvi de govern, de règim, a l’Equador, i ho van fer. Després, calia que Assange fos detingut a Londres fent que la policia anglesa envaís la seu diplomàtica equatoriana, i ho van fer. Després, calia que Suècia renunciés a l’extradició que sol·licitava, i hi va renunciar. I, finalment, arriba l’extradició als Estats Units, que era l’objectiu des del primer minut.

En total, han estat dotze anys llargs de persecució: els documents de WikiLeaks, que van desmuntar les mentides del govern dels Estats Units sobre la guerra de l’Irac i que van fer un mal terrible al Pentàgon, van ser publicats el 2010. El 2012, Assange es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on va viure fins que el van detenir, el 2019. I ha passat aquests darrers tres anys en una presó britànica. Sense precipitació, doncs, però amb una persistència enorme, els Estats Units han treballat per venjar-se d’ell i són a punt d’aconseguir-ho. Hem de ser conscients que en el moment que Assange pose un peu en territori nord-americà, la possibilitat que un dia puga tornar a viure com una persona normal s’esfumarà. Perquè per als Estats Units, aquest és un cas únic. Per la venjança cap a l’editor de WikiLeaks i pel caràcter exemplificador que volen donar al cas. Les filtracions de WikiLeaks van canviar el món i la manera en què els ciutadans rebem la informació. Després d’Assange i Snowden, es va acabar el secretisme i tots vam descobrir què poden arribar a fer els governs amb les nostres dades. Vam prendre consciència del món tan brut on vivim. I és això tan important, més enllà dels fets puntuals, el que volen fer pagar a Assange. 

Amb independència de què puga opinar cadascú sobre la persona, és indiscutible que Julian Assange i WikiLeaks van mostrar al món uns fets que el poder provava d’amagar i, fent-ho, van arriscar-se molt. La visió sobre l’actuació dels Estats Units i els seus aliats a l’Afganistan i a l’Irac va canviar de dalt a baix quan els centenars de milers de documents revelats en unes quantes tongades per WikiLeaks foren publicats en mitjans de tot el món. I d’aquesta manera, Assange va honorar la tradició de la gent que considera que per damunt dels seus interessos personals i de la seua por hi ha l’obligació de millorar la societat, denunciant els fets contraris als valors humans i a la democràcia.

Assange pot haver-se d’enfrontar ara a la cadena perpètua o fins i tot a la mort, perquè cal recordar que als Estats Units l’assassinat legal encara és permès. Però no oblidem el perquè: per haver publicat informació certa i comprovada sobre actuacions criminals fetes pel govern dels Estats Units. I aquesta és la raó per la qual l’extradició anunciada ahir pel Regne Unit és d’una gravetat que supera les fronteres.

Perquè Assange ha fet allò que abans havien fet milers i milers de periodistes de tot el món: posar-se en contacte amb una font, mirar d’aconseguir documentació que provàs les acusacions a presentar, estudiar-la i fer-la arribar a tants lectors com fóra possible. Per a advertir-los de què passava. Sense WikiLeaks tots seríem molt més ignorants i, per tant, molt més manipulables. I això, que tots i cadascú de nosaltres siguem més ignorants i manipulables, és en definitiva el que volen els qui persegueixen Julian Assange.

Acaçant Assange ells volen advertir-nos que el poder respondrà a la desestabilització que li representa que es publique allò que fa de veritat. I que hi respondrà atacant amb tota la força i per més temps que passe –sense oblidar mai. Una amenaça gravíssima que ens concerneix a tots. I és per aquesta raó que avui no cal ni tan sols recordar l’encoratjament que Assange ha donat en els moments difícils al moviment independentista català per expressar-li el nostre suport total i absolut. Ell, Manning, Snowden i tants altres són els herois del nostre temps i nosaltres tenim la responsabilitat de defensar-los perquè tot allò que li passe a ell, en realitat, ens ho faran a tots.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any