El cas insòlit d’un guàrdia civil de l’1-O que persegueix un català indignat a París

  • Francesc Xavier Torta, veí de la Ràpita però resident a París, haurà de declarar demà per videoconferència, acusat d'incitació a l'odi · L'agent que l'acusa és el mateix que persegueix la mestra jubilada Mariona Reig

VilaWeb
Desenes de guàrdies civils a les portes del pavelló firal de la Ràpita per a impedir el referèndum d'independència. Fotografia: ACN
Arnau Lleonart
05.06.2022 - 21:40
Actualització: 06.06.2022 - 11:11

Una de les particularitats de l’actuació de la policia espanyola per a mirar d’impedir el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 va ser que moltes de les incursions no s’entenien per la voluntat de frustrar el vot de tants catalans com fos possible. Moltes ciutats grans o mitjanes van escapar de l’operatiu i, en canvi, es van acarnissar en pobles de pocs milers d’habitants o menys. A les Terres de l’Ebre, una de les zones menys poblades de Catalunya, un comboi de la Guàrdia Civil va carregar a Sant Carles de la Ràpita, primer, i a Roquetes després, i va deixar-hi un rastre de votants ferits. De París estant, Francesc Xavier Torta, veí de Sant Carles de la Ràpita però resident a França d’ençà del 2012, rebia amb indignació les imatges que ja feien la volta al món. Des de la distància, pensava que el favor més gran que podia fer al seu poble era compartir a les xarxes tot allò que li arribava perquè tothom en fos conscient.

“El telèfon bullia”, recorda. Entre els molts missatges que va compartir, va fer córrer el nom i la fotografia d’un guàrdia civil de paisà que, segons es veia a les imatges de Sant Carles de la Ràpita i Roquetes, semblava que dirigia els operatius. A causa d’aquells missatges fruits de la indignació per la violència contra ciutadans desarmats, l’investiguen per suposats delictes d’incitació a l’odi, injúries, calúmnies i amenaces, en una causa on hi ha set investigats. Torta va publicar els missatges de París estant, però la causa s’ha instruït al jutjat de Tortosa. Demà, prop de cinc anys després dels missatges de Facebook, és citat a declarar per videoconferència des del jutjat de Nanterre.

“Este senyor tenia un perfil públic a Facebook i la gent, quan el va veure en uns vídeos on semblava que dirigia l’operació, el va trobar. Em va arribar un missatge amb una captura de pantalla del seu perfil a Facebook i jo el vaig compartir dient ‘el mercenari en cap‘, però no el vaig amenaçar, ni el vaig insultar ni res”, explica. El guàrdia civil que l’ha denunciat és el mateix que persegueix Mariona Reig, una mestra jubilada de Palafrugell a qui també va portar als tribunals per un comentari a les xarxes socials. Segons que explica Francesc Xavier Torta, el guàrdia civil els acusa de ser responsables d’una baixa laboral per depressió. Montserrat Vinyets, advocada de Mariona Reig, ja va manifestar els dubtes sobre els suposats perjudicis morals, físics i psicològics que l’agent diu que va sofrir, perquè els informes mèdics no estableixen una relació clara amb els missatges a les xarxes socials.

Torta i Reig no es coneixien, però quan ell va veure que el mateix guàrdia civil que l’acusava havia denunciat una mestra jubilada de setanta anys va cercar-la per les xarxes socials i li va enviar un missatge de suport. “Vam parlar i ens vam fer amics”, diu. “Em va dir que no m’ho prengués de broma i busqués un grup de suport.” Va ser arran d’això que va contactar amb el CDR de París i l’ANC de França, que l’han acompanyat durant el procés judicial.

Un cas que s’allarga en el temps

Aquesta no és la primera vegada que el citen, però fins ara no ha pogut comparèixer. La primera citació judicial la va rebre el 2020, quan va baixar a Sant Carles de la Ràpita amb la filla a passar-hi l’estiu. “Primer em va fer una mica de riure, em semblava inversemblant una acusació per un missatge al Facebook”, diu, però va parlar amb una amiga advocada que el va advertir que podia ser més seriós que no semblava. “Em vaig començar a preocupar pel que pogués passar”, explica.

Es va posar en contacte amb Juristes per les Llibertats, que d’ençà d’aleshores en porta la defensa. L’havien citat el 3 de novembre de 2020, però com que era a París, van presentar un escrit demanant d’ajornar-ho. Finalment, es va acordar que la declaració es faria per videoconferència des del jutjat de Nanterre, però al jutjat de Tortosa no van ser capaços de connectar-s’hi i es va tornar a ajornar. Espera que demà el procés comenci d’una vegada i no el demorin més.

“Jo no he amenaçat ningú, simplement he difós uns vídeos”, diu Torta, que lamenta haver-se vist enredat en un cas així per la denúncia d’un guàrdia civil que dirigia la violència policíaca contra els votants de Sant Carles de la Ràpita i Roquetes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any