Recordant Sassoli: “Em sembla increïble que Puigdemont no pugui tornar al seu país”

Els eurodiputats s’impacientaven, la sessió al ple d’Estrasburg començava amb retard i hi havia cridòria. Era el dijous 19 de desembre de 2019, ara fa cinc anys. El president de la cambra, el socialista italià David Sassoli, encara no havia arribat, perquè feia estona que tenia reunions per a comunicar la decisió transcendental que era a punt d’anunciar: demanaria a les autoritats espanyoles que complissin la sentència que acabava de fer pública el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeixia la immunitat d’Oriol Junqueras. A més, Sassoli va deixar clar que aquella decisió tindria un efecte directe sobre Carles Puigdemont i Toni Comín, que fins aleshores no havien tingut reconeguda la condició d’europarlamentaris. L’endemà, 20 de desembre, ja van poder accedir a la cambra amb una credencial. Allò va desfermar una tempesta política tant a Brussel·les com, sobretot, a Madrid. La marca Espanya s’enfonsava.

“Per Sassoli era important respectar aquella sentència i aplicar-la immediatament”, explica Roberto Cuillo, que fou portaveu del president de l’eurocambra, en una conversa amb VilaWeb. “La sentència era molt clara: destacava que la sobirania popular era superior i havia de ser respectada i que la composició del Parlament Europeu no podia ser influïda per decisions nacionals. I es va activar immediatament el procés d’admissió dels parlamentaris catalans.”

Cuillo, que és actualment assistent de l’eurodiputada del Partit Democràtic italià Lucia Annunziata, és periodista, com Sassoli, i explica que es van conèixer en un dinar en un restaurant a Roma uns quants anys abans. De la llarga conversa sobre història que hi van tenir, en va néixer una amistat profunda, i el 2014, quan Sassoli va tornar a ser elegit eurodiputat, se’l va endur a treballar amb ell, ja com a vice-president de la institució, i cinc anys més tard en va esdevenir portaveu quan en fou designat president.

Tant a Sassoli com a Cuillo els va impactar la persecució judicial contra els independentistes catalans. “Recordo les manifestacions que es van fer a Catalunya, i després el referèndum, que es van fer sense violència. I em va impressionar força la reacció judicial i policíaca en aquestes manifestacions. Era contradictòria amb la idea d’una Espanya com una democràcia forta, capaç d’enfrontar-se amb problemes que requereixen diàleg”, recorda Cuillo. De fet, Sassoli s’havia mostrat contrari a la repressió policíaca contra els votants de l’1-O –aleshores era vice-president de l’eurocambra–, i des d’una posició discrepant i crítica amb els objectius de l’independentisme català, va propugnar sempre el diàleg, i va arribar a dir que la UE podria mitjançar entre Catalunya i Espanya.

Les pressions a Sassoli

Això explica la seva actitud quan li va arribar a les mans la sentència del TJUE, aquell 19 de desembre de 2019. Quan va decidir d’aplicar-la i de reconèixer-los la condició d’eurodiputats va rebre pressions dels seus companys de files espanyols, tal com va relatar aleshores el veterà periodista de Libération Jean Quatremer. “No ho pots fer, això, a Espanya! T’adones de què ets a punt de fer?”, va acabar cridant la portaveu del grup socialista europeu Iratxe García, del PSOE, en una reunió abans no comencés aquell ple. García va perdre els estreps aquell dia; quatre anys més tard es reunia en un sofà amb Puigdemont sota una fotografia enorme del Primer d’Octubre per tancar els serrells de l’acord per a investir Pedro Sánchez i aprovar una llei d’amnistia.

Cuillo no vol donar detalls de què va passar en aquelles reunions que ell mateix reconeix que hi va haver entre Sassoli i representants polítics, del servei jurídic i “més subjectes polítics i administratius” del parlament. En vol preservar la confidencialitat. I vol remarcar ara el canvi d’actitud del PSOE del 2019 –aleshores, sota el paraigua del govern de Sánchez s’espiava en massa dirigents polítics i activistes independentistes, periodistes, advocats, metges i tothom qui trobessin vinculat amb el moviment– fins ara.

“Hi ha un poder judicial no independent a Espanya”

“L’única cosa que ara mateix m’interessa subratllar és l’actitud dels socialistes, a Espanya, sobre la qüestió catalana”, explica, i assenyala de seguida el problema que més el preocupa, la no-aplicació de la llei d’amnistia per part del poder judicial espanyol. “Un sector judicial espanyol que no aplica una llei del parlament espanyol és un poder judicial que no és independent. La qüestió de la independència dels jutges és molt important en un estat de dret a Europa.”

Troba que el cas espanyol és una anomalia. “Crec que hi ha una anomalia. Perquè, repeteixo, hi ha un parlament sobirà legítimament elegit pel poble, que aprova una llei d’amnistia, una llei que cal ser aplicada, com totes les lleis, i això és la base de les nostres democràcies parlamentàries. D’aquí ve l’anomalia. Això és inversemblant que passi a la Unió Europea, és impensable que una situació així passés a França, a Itàlia, a Alemanya o a més països europeus.”

L’equip de Sassoli va conèixer i va tractar l’equip del president Puigdemont, i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats. “Els he conegut en l’activitat al parlament i he de dir que van treballar molt bé, amb un gran respecte pel Parlament Europeu i les institucions europees, amb una activitat molt intensa. Al capdavall, tot i que no comparteixo la seva lluita, són polítics que han provat de canviar la realitat vigent fent política, i no pas mitjançant el terrorisme”, explica Cuillo.

I en aquest punt de la conversa demana de fer un incís d’homenatge a Sassoli. “Si m’ho permeteu, Sassoli ens recordava sempre que la política havia de ser valenta i havia de servir per a canviar la realitat, l’statu quo. Per això no puc entendre que aquestes dues personalitats polítiques [Puigdemont i Comín] no puguin tornar al seu país. Em sembla increïble. I tampoc no puc entendre aquesta actitud tan poc humanista de la dreta espanyola, que em recorda més els temps de la Inquisició que no un país avançat que forma part de la Unió Europea.”

“Una vergonya per part del senyor Vázquez”

Sassoli es va morir el gener del 2022, just abans no s’acabés el seu mandat com a president. Hi ha polítics espanyols que no li van perdonar mai que obrís la porta als eurodiputats catalans exiliats. Per exemple, Adrián Vázquez, ex-diputat de Ciutadans (ara del PP) que va presidir la Comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra i que es va obsessionar a apartar de l’escó Puigdemont, Comín i Ponsatí. Vázquez va criticar Sassoli en una entrevista l’any passat; el va acusar d’haver-los reconegut “de manera fraudulenta”. “Recordo que Adrián Vázquez va intentar de deslegitimar la decisió de Sassoli un cop mort, quan no es podia defensar. Això em va semblar una vergonya per part del senyor Vázquez. Va voler embrutar el nom de Sassoli per fer propaganda personal”, diu Cuillo.

En el darrer missatge institucional que va fer pocs dies abans de morir, de felicitació de Cap d’Any, Sassoli demanava que les institucions europees no perdessin de vista que havien de protegir els més desafavorits, i “no afegir dolor al dolor”. “No és un bon moment per a les institucions europees”, reconeix Cuillo. “Ara sembla que anem enrere; hi ha factors objectius, dues guerres, al Llevant i a Ucraïna, i hi ha un problema econòmic estructural de crisi econòmico-social. La sensació que hi ha avui és que no n’hi ha prou amb la resposta de la UE a la crisi que tenim. Perquè hi ha el risc de la prevalença dels interessos nacionals per damunt dels interessos comuns europeus. La idea de Sassoli, era exactament la contrària: primer, cal que la Unió i els ciutadans siguin més a prop, que la Unió sigui útil per als pobles europeus. Ell va acordar l’obertura dels edificis del Parlament Europeu durant el confinament perquè fossin refugi de les persones sense-sostre a Brussel·les.”

L’ex-portaveu de Sassoli recorda que per ell era fonamental el respecte del dret europeu. “El dret europeu és superior al dret nacional, perquè el dret europeu és una garantia per a tots els ciutadans. I si no hi ha respecte per al dret europeu, no hi ha respecte per als ciutadans europeus. Aquesta, de fet, és una de les raons que va originar la decisió del 19 de desembre del president Sassoli arran de la sentència Junqueras.”