El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

‘Els traumatismes que afecten el globus ocular i els seus annexes són d’una extrema gravetat. L’ull és una part del Sistema Nerviós Central i per tant el seu dany és irreversible i les seqüeles que se’n deriven permanents.’ Aquest és un fragment del manifest que ha fet públic la Societat Catalana d’Oftalmologia arran de les protestes de la setmana passada a Catalunya, durant les quals quatre persones van perdre l’ull, pel possible impacte de pilotes de goma que va disparar la policia espanyola.

Quatre persones han perdut un ull aquesta setmana per les pilotes de goma de la policia espanyola

El manifest subratlla que l’impacte d’aquests projectils –pilotes de goma i projectils de Foam que disparen els Mossos– als ulls és ‘freqüentment fatal’ perquè implica la realització de múltiples cirurgies oftalmològiques, ‘amb un pronòstic molt dolent, grans costos humans i materials’. En moltes ocasions, avisa la junta directiva, els impactes acaben la pèrdua completa de l’ull i la col·locació d’un implant orbitari i pròtesis ocular.

Un dels oftalmòlegs que ha col·laborat en la redacció del manifest és Ferran Mascaró, cap de la seccio de traumatismes orbitaris de l’Hospital de Bellvitge, centre de referència a l’estat espanyol. Explica que s’ha impulsat el manifest en constatar el poc ressó mediàtic que hi ha hagut per la pèrdua dels quatre ulls en comparació amb els casos d’Ester Quintana o Roger Español. Tot recordant que ‘aquell pacient, amb l’ull, mai més hi veurà’.

‘Quan s’acumulen estadísticament molts pacients és quan la mala sort ja no te la creus i per això ara la Societat fa el comunicat i les altres vegades no l’ha fet’, explica. Assenyala que malgrat que ara són quatre vegades més pacients que l’Ester Quintana, es dedica quatre vegades menys de temps a la qüestió.

Projectils de goma disparats a Barcelona la setmana passada

‘Estem davant d’un problema d’índole mèdica i social, que ens trasbalsa. Perquè l’origen d’aquest problema no són actes delictius, com d’altres, sinó que és el resultat de la feina d’uns treballadors públics’, diu en referència als cossos policíacs. Subratlla que durant la quantitat de temps que s’atén els ferits per projectil de goma a l’ull es deixa de fer altra feina, ‘que en un hospital públic és vetllar per la salut dels pacients que tenen malalties amb un origen ‘no arbitrari’.

Un sistema ‘massa irreversiblement dolent’

Tanmateix, Mascaró va més enllà del manifest i, a títol personal, diu que la policia no hauria d’utilitzar els projectils de goma. ‘Alguna cosa en aquests projectils, bé la mala utilització bé que l’arma no és prou específica, fa que les conseqüències siguin massa dolentes. És possible que aquestes armes, tal com les utilitzen, no assegurin que es disparen a llocs que no són gravíssims.’

No s’atreveix a dir que la policia ha disparat intencionadament a la cara, com sospiten alguns col·lectius. L’única certesa que té és que els projectils acaben a la cara dels pacients. ‘És un sistema que es demostra dolent, massa irreversiblement dolent’.

Agent de la policia espanyola carregant l’arma per llençar projectils a la Via Laietana el 18-O

Posa l’exemple del tret amb rebot, que és el sistema establert per la policia espanyola amb les pilotes de goma. ‘Potser no és una bona política, si el rebot és totalment indeterminat i pot fer tant de mal als ulls de la gent. Potser s’hauria d’utilitzar un altre tipus d’arma. Potser no és que ho facin malament, és que ho fan el millor que poden però amb aquestes armes no poden assegurar la indemnitat de la gent’, especula.

També esmenta el cert risc legal en què incorre l’oftalmòleg en aquests casos: quan el pacient arriba en fase aguda, amb l’ull en condicions nefastes, ha de decidir si el retira i hi posa una pròtesi. Explica que teòricament s’hauria de tancar l’ull com es pogués i que fos el pacient qui sol·licités, les setmanes següents, l’implant ocular. ‘A banda del temps de patiment, el resultat estètic mai és tan bo com si ho fas des del començament. L’oftalmòleg acaba decidint fer-ho en fase aguda i se la juga una mica, en el sentit que després algun familiar et tiri en cara no haver fet tot el possible per salvar l’ull.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.