nou espai polític municipalista

La CUP, les candidatures municipalistes de Guanyem, Comunistes de Catalunya i Anticapitalistes negocien una candidatura àmplia d’esquerres i sobiranista per a les eleccions del 14-F. Segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts pròximes a les negociacions, fa setmanes que existeixen converses entre els diferents actors polítics per a integrar-se en una candidatura que sigui el reflex de l’esperit de projectes com Guanyem Badalona en Comú –que va integrar des de la CUP a sectors sobiranistes dels comuns–. Ja s’han engegat els tràmits per a registrar com a partit Guanyem Catalunya i s’ha impulsat un manifest de regidors.

Els projectes d’unitat popular que aplegaven activistes dels moviments socials o persones pròximes a la CUP, els comuns i altres partits d’esquerres i sobiranistes van fer eclosió a les eleccions del 2015 –aconseguint batllies com les de Badalona, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Sentmenat– i es van reforçar de cara al 2019, tot i que els resultats no van ser tan positius com esperaven. La diferència, però, és que entre les dues cites es va configurar un espai polític autònom amb candidatures d’una quinzena de pobles i ciutats anomenat Municipalistes per la República des de baix.

Arran d’aquesta unió, les diferents forces municipals han continuat treballant per a compartir polítiques i anàlisis conjunturals més enllà de cada ciutat, fet que ha desembocat amb la intenció de construir un espai polític nacional. La convocatòria electoral del 14-F ha precipitat les negociacions, però si finalment no arriben a bon port per les pròximes eleccions els impulsors, pretenen continuar treballant la construcció de Guanyem Catalunya. En un futur, fins i tot, hi ha organitzacions entre les negociants que es plantegen la possibilitat d’interpel·lar també ERC i Catalunya en Comú per a fer una versió catalana d’EH Bildu. Ara mateix, però, l’acord per a tancar una candidatura per a les eleccions encara és lluny, tot i que d’entrada les forces implicades veuen favorablement bastir un projecte així. En concret, fonts de la CUP manifesten la voluntat de fer una candidatura “àmplia i guanyadora”.

La principal cara d’aquest espai seria l’ex-batllessa de Badalona Dolors Sabater, que condiciona el seu pas a la política nacional a la formació d’aquest projecte ampli. El que ja descarta, però, és participar com a independent a la llista d’un partit polític ja existent. Si finalment fa el pas, Sabater continuaria com regidora com a cap de Guanyem Badalona.

La CUP vol un nou referèndum abans del 2025

La CUP va aprovar divendres la seva proposta política de cara a la pròxima legislatura. El document defensa l’autodeterminació i l’amnistia com a elements clau de resolució del conflicte polític amb l’estat espanyol i critica els “projectes lacrimògens” de JxCat i ERC, basats en els presos polítics com a “únic argument”.  La CUP proposa de fer un nou referèndum d’autodeterminació abans del 2025 i recuperar el moment polític de l’octubre del 2017. Tot i això, admeten que la consulta mai serà una opció si no s’és prou fort per a forçar un acord.

“Cal tornar a agafar la iniciativa en la confrontació amb l’estat per defensar els nostres drets i llibertats com a poble”, argumenten, i proposen la participació activa en totes les manifestacions de “la lluita de classes” per tal d’augmentar el suport a la independència de Catalunya: “Només així aconseguirem acumular una massa crítica suficient, organitzada i conscient per assolir i defensar la plena sobirania”, conclouen. Per a la CUP, la gestió posterior al Primer d’Octubre va significar una “gran traïció” perquè es va convèncer la ciutadania amb “un sense fi de frases que podria haver escrit Paulo Coelho”. Per assolir la independència i el reconeixement internacional, aleshores, suggereixen de cercar suports en “potències que volen una Unió Europea reduïda a la mínima expressió”, i citen els Estats Units, Rússia i la Xina.

El partit també proposa de superar els marcs constitucionals combinant “desobediència institucional, lluita al carrer i poder popular”. La desobediència institucional requeriria aprovar, al parlament, normes socials encara que sobrepassessin l’autonomia, com ara fer efectiu el dret d’habitatge, una renda bàsica universal, prohibir els expedients de regulació d’ocupació i prendre “mesures contundents” contra la pobresa energètica. Així mateix, s’emplacen a crear una banca pública i una reforma fiscal que redueixi l’IVA dels béns bàsics i augmenti el dels béns de luxe, gravi la riquesa i augmenti progressivament l’IRPF.

Altres propostes econòmiques recullen aprovar imposts ambientals, suspendre el pagament del deute i fer una auditoria popular per a saber com i en què s’han gastat els recursos públics que l’han generat. A més, volen nacionalitzar els sectors essencials i estratègics del país. També proposen de nacionalitzar els peatges que hi ha en totes les vies de comunicació catalanes per adequar-ne els imports a les necessitats socials. En l’àmbit d’habitatge, es proposen l’aturada i la prohibició immediata de tots els desnonaments i els talls de subministraments; garantir l’accés a un domicili a totes les persones, encara que es trobin en situació irregular a l’estat espanyol; crear un parc públic d’habitatge que assoleixi com a mínim el 15% del parc immobiliari, fer una “regulació real” del mercat de lloguer, i defensar l’ocupació d’habitatges buits en mans de bancs, fons voltors i grans tenidors.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.