Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Tribunal Constitucional espanyol es troba qüestionat des de dins mateix del tribunal. Ho vam poder veure amb els vots particulars de tres magistrats, inclosa la vice-presidenta, Adela Asua, contra la sentència del mes de novembre que avalava la reforma impulsada pel govern de Mariano Rajoy que permet al tirbunal de suspendre càrrecs públics que incompleixin les seves sentències. I ho tornem a veure ara amb els vots particulars d’aquests mateixos tres magistrats en la sentència que la setmana passada tombava el recurs que havia presentat la Generalitat de Catalunya contra aquesta mateixa reforma legal. I amb arguments molt durs.

A més d’Adela Alsua, han vingut exposant les seves desavinences els magistrats considerats ‘progressistes’ Fernando Valdés Dal-Ré i Antonio Xiol Ríos. Els dos primers donaven la raó als arguments de la Generalitat, segons la qual la previsió d’aplicar multes coercitives vulnera diversos articles de la constitució espanyola i la inhabilitació de polítics ‘no satisfà les exigències del principi de legalitat penal i excedeix l’àmbit de la jurisdicció constitucional’.

I Xiol Ríos critica que amb aquesta reforma el TC exerceix potestats, semblants a la de l’article 155 de la constitució, és a dir, el que preveu la possibilitat d’una suspensió de l’autonomia. Hi explica així: ‘Em vaig manifestar en defensa de la inconstitucionalitat de la suspensió de funcions de les autoritats o treballadors públics tenint en compte el seu caràcter materialmentr sancionador (…) per alterar el model constitucional de control de l’article 155 de la constitució’. Xiol Ríos considera: ‘el recurs de la suspensió de funcions resulta desproporcionat’.   

En els vots particulars del mes de novembre tots tres ja eren molt durs amb la reforma legal:

La vice-presidenta, Adela Alsua, deia: ‘Mitjançant la present sentència, el Tribunal Constitucional ha abdicat del seu propòsit essencial, la custòdia de la constitució, per les implícites ‘urgències d’estat’. Mitjançant una argumentació que resulta molt deferent per a la llibertat de configuració del legislador orgànic, s’ha adoptat un error que sembla summament ‘autorrestrictiu’ respecte de la jurisdicció del Tribunal Constitucional, però que, en últim terme, paradoxalment, augmenta enormement el seu poder d’acció davant de la resta de poders constituïts’.

Més: ‘Sorprèn que, per aquest Tribunal Constitucional, una mesura aparentment modesta com és un recàrrec tributari del 50% tingui un caràcter punitiu i, per tant desencadeni l’aplicació de les garanties processals i materials reconegudes en els articles 24.2 i 25 de la constitució espanyola. I que en canvi descarti de manera absoluta el caràcter punitiu de la mesura de suspensió de funcions, ja sigui d’un treballador públic i fins i tot d’una autoritat, que interfereixi de manera directa sobre l’exercici d’un dret fonamental susceptible d’empara constitucional (article 23 de la constitució)’.

El magistrat Xiol Ríos exposava que el TC quedava inhabilitat per garantir els drets que havia de garantir: ‘Aquesta reubicació del protagonisme del Tribunal Constitucional en el procediment de resolució d’aquesta mena de conflictes, a més, l’inhabilita, com a mínim en aquesta qüestió concreta, per exercir una posterior tasca de control de constitucionalitat sobre la forma en què s’haurien desenvolupat les mesures d’execució substitutòries. D’aquesta manera també s’altera la funció de garant que la constitució reserva per a la jurisdicció d’aquest Tribunal Constitucional i, en definitiva, desdibuixa greument el seu paper com a òrgan constitucional de grantia.

El tercer vot particular era de Fernando Valdés Dal-Ré, que recordava que ‘totes les competències del tribunal tenen com a sentit de custodiar aquesta divisió primària de la separació de poders (…). S’ha de lamentar que, en aquest afer d’aquesta transcendència, la sentència de la qual m’aparto no hagi complert degudament aquesta finalitat.’

El professor de teoria política Josep Costa seleccionava a Twitter alguns dels fragments més durs dels vots particulars, i els explicava en aquest article a VilaWeb escrit conjuntament amb Antoni Abat Ninet.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.