Imatge de l'activitat de senderisme a Llopart.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El celler Llopart, instal·lat a Subirats (Alt Penedès), ha estat el primer celler català a rebre el segell Safe Travel per a viatjar amb garanties de seguretat en temps de covid. Llopart és membre del programa Premium de Barcelona Turisme i, havent tramitat també el certificat de Barcelona Biosphere, ha pogut obtenir amb més rapidesa que els altres cellers el segell de garantia. Aquest fet ens ha portat a contactar amb el celler per aprofundir en les conseqüències que ha tingut la covid en l’enoturisme i quines perspectives de normalitat futura consideren.

Llopart, que avui és un dels deu cellers que va sortir de la DO Cava i elabora escumós Corpinnat, va tenir l’any 2019 un rècord de visitants, 8.000, el 60% dels quals eren turistes estrangers. La pandèmia va fer caure en picat el turisme internacional. Però els mesos d’estiu es va compensar amb l’arribada d’un turisme interior de ciutat, que cercava natura. L’oferta del celler s’hi ha adaptat. De tot això parlem amb Cristina Soler Martí, responsable del departament d’enoturisme de Llopart.

Quines mesures apliqueu per fer visites segures al celler, que us han valgut el segell Safe Travel?
—El nostre pla de contingència anticovid passa, en primer lloc, per cenyir-nos als protocols del pla PROCICAT. Dit això, quan el visitant arriba al celler se li pren la temperatura, es fa rentat de mans i fem grups reduïts. Intentem de fer totes les activitats que sigui possible a l’aire lliure, evitant espais interiors. Desinfectem taules i cadires per on hagin passat els visitants, rentem les copes i la resta de la vaixella a 70 ºC, fem les visites amb mascareta, tant els guies com els visitants. I en el moment del tast, que t’has de treure la mascareta, és clar, col·loquem els visitants per bombolles familiars i a una distància de dos metres unes de les altres. Tots els aperitius, que abans eren compartits per tothom, ara són individuals i per grups bombolla. Durant l’itinerari evitem aturar-nos als espais interiors de les caves; tenim una zona d’audiovisual on hem separat els seients i sempre la tenim ventilada. Tenim gel hidroalcohòlic a tots els punts per on passen els visitants. També evitem de fer servir fulletons de paper i elements que es puguin passar dels uns als altres. Un exemple: a les jornades de verema que organitzem, abans la gent compartia els porrons i els càntirs. Enguany, per descomptat que no ho hem fet. També fem una formació impulsada pel Ministeri de Turisme sobre la gestió de grups en espais interiors i exteriors. Ens ho hem pres molt rigorosament.

Els visitants internacionals deuen haver caigut en picat amb la covid.
—I tant. El 2019, que va ser un any espectacular, vam tenir 8.000 visitants. Un 60% eren estrangers. I d’aquests, més de la meitat eren nord-americans. Estem centrats en un tipus de turisme bastant exclusiu, que cerca grups reduïts amb un cert nivell. El nostre perfil de visitant era el d’una parella o família de nord-americans, que venien amb el guia i el xofer i feien un circuit de gastronomia privat. Eren clients que ens feien bones compres també. Era espectacular el nombre de visitants que teníem i les previsions del 2020 eren fins i tot més bones que les del 2019. Perquè havíem arribat a un acord amb un operador de la Xina per a portar turisme xinès i amb una companyia de creuers nord-americans. Però tot es va anar desmuntant en qüestió de quinze dies. Va ser aquella setmana fatídica del 14 de març de 2020, en què tot es va cancel·lar i que recordaré tota la vida.

Cristina Soler, responsable d’enoturisme de Llopart.

I el turisme interior?
—No ens podem queixar, perquè tot i que el turisme estranger ha caigut en picat, ens hem hagut d’espavilar i cercar la manera de tenir gent. I hem trobat un gran aliat en el públic local. La nostra oferta és perfecta per a una persona que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona, que vol passar un dia prop de casa, però que vol estar en contacte amb la natura. Hem preparat activitats i hem adaptat les nostres visites a fi que la gent pugui gaudir de la natura. La visita a la cava i la degustació han quedat enrere, perquè ara la gent vol aprofitar que ve al celler per estar en contacte amb la natura i fer coses a l’aire lliure. I hem adaptat molt la nostra oferta a aquesta mena de públic. Per exemple, hem fet una modalitat de visita de senderisme que no havíem considerat abans. I té molt i molt d’èxit. Sortim del celler i caminem un parell de quilòmetres fins a arribar a les Flandes, que és una zona de vinyes on tenim una pèrgola. Allà fem una aturada amb degustació i després tornem caminant cap a Llopart tot fent un cercle. L’excursió dura tres hores o tres hores i mitja. I aquesta visita és la que més ha agradat. Quan s’obre l’àrea metropolitana de Barcelona comencem a rebre trucades. La gent té moltes ganes de sortir. I arran d’això, aquest agost, que normalment era un mes molt tranquil per a nosaltres, ha estat el millor agost dels últims anys quant a visitants. I pronostico que tindrem molta feina, més enllà de Setmana Santa, quan faci més bon temps i si les mesures es van relaxant una mica.

El públic us ha canviat.
—Sí, però tot tornarà.

Ara us ho volia preguntar: quines perspectives teniu de futur, de recuperació?
—Crec que el 2021 no tindrem turisme estranger de llarga distància. Tindrem un turisme estranger de curta distància, potser holandesos, belgues, francesos… Els que es poden desplaçar pel seu compte i fan vacances a la costa. Però els de llarga distància, que és el turisme que més teníem nosaltres fins ara, nord-americans, canadencs, nòrdics, australians, neozelandesos… No els recuperarem enguany. Però et diria que a la primavera del 2022, penso que començarem a recuperar aquest públic internacional de llarga distància. Ara, per recuperar-lo del tot hem de mirar cap al 2023 i 2024. Clar, nosaltres també treballàvem amb operadors de turisme que portaven gent gran. Grups de vint-i-cinc jubilats, que tenien temps per a viatjar fora de temporada i ens anava francament molt bé. Aquesta gent gran no sé quan s’atrevirà a tornar a viatjar. Jo ja miro cap al 2024 per començar a ser allò que érem.

Montserrat vista des de les Flandes (vinyes Llopart).

Després de la pandèmia, creieu que hi haurà coses que no tornareu a fer de la mateixa manera i unes altres, que heu implantat ara, que es quedaran?
—Probablement, la cosa que no tornarem a fer igual serà compartir menjar amb qui no coneixem. Abans es compartia un pa amb tomàquet i embotit, tothom agafava de les mateixes safates. Això no sé si ho tornarem a fer. Com tampoc beure del porró o del càntir. Segurament serem més reticents, també, a visitar espais molt tancats del celler. Hem d’anar veient fins quan la pandèmia serà entre nosaltres.

I amb relació a la importància del camp, de la natura i de caminar, en detriment de la ciutat, continuareu fomentant el senderisme i activitats similars?
—I tant! El nostre punt fort de ser al Penedès és la proximitat que tenim amb Barcelona, el paisatge i els cellers. Trobo que és una oferta perfecta per a moltes persones que han estat confinades, o semiconfinades, de gaudir de la natura, de gaudir del vi. Perquè el vi és un element de celebració, és un antidepressiu segons com. Tenim una combinació de natura, paisatge, aire lliure i, a més a més, un producte que permet de celebrar. I en aquest sentit, aquests mesos de pandèmia, al nostre equip d’enoturisme ens han permès de reflexionar i planificar amb tranquil·litat. Ara tenim temps per a dissenyar un seguit d’activitats sense estrès. En preparem una de nova el mes, tot i que ja veurem si després les podem fer, però d’entrada les preparem, perquè jo sóc optimista de mena: el 20 de març volem fer una jornada que es diu “El plor de la vinya”, a fi que la gent pugui observar aquest fenomen que només es dóna la setmana de Sant Josep. L’any passat la vam haver de cancel·lar, però enguany ens hem atrevit a tornar a oferir-la. A l’abril hi haurà la Setmana Santa i esperem que augmentin les reserves per a fer visites i per això no hem organitzat cap activitat nova. Però pel mes de maig planifiquen una activitat molt bonica, que diria que no ha fet encara cap celler al Penedès, que és un bany de bosc. I per al 12 de juny, que és lluna plena i cau en dissabte, farem una activitat de glamping (càmping amb glamur) i observació de les estrelles.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.