18.09.2015 - 00:19
|
Actualització: 18.09.2015 - 16:28
El debat entre candidats del 27-S que s’ha fet a 8TV ha estat marcat sobretot per la discussió sobre la viabilitat d’un estat català. Raül Romeva i Xavier Garcia Albiol han centrat la majoria dels intercanvis d’arguments, i Inés Arrimadas ha mirat de penjar a Lluís Rabell l’etiqueta d’independentista. Rabell li ha respost: ‘No sóc independentista. Vaig votar sí-sí perquè no hi havia una papereta que digués aneu a prendre pel sac.’ Anna Gabriel, número dos de la CUP, ha estat l’única que no ha entrat en la brega entre candidats i ha mantingut un to més apaivagat. Miquel Iceta s’ha escorat cap a les posicions més unionistes de PP i Ciutadans i Ramon Espadaler ha quedat en un segon pla.
Els unionistes han fet servir el discurs de la por: quan han parlat d’economia (amb les pensions, per exemple) i també de la garantia jurídica del moment de transició a la independència i la pertinença a la UE.
Podeu veure els tres blocs del debat en vídeo:
Heus ací algunes de les intervencions dels candidats:
Romeva:
«Són unes eleccions excepcionals. No es tracta de trencar res. Es vol donar una resposta a les demandes que es fan al carrer. Les eleccions són el referèndum que no vam poder fer. Era l’única opció.»
«Junts pel Sí és la llista de molta gent. És la llista de tota la gent que demana una resposta. Volem fer aquesta consulta que no vam fer el 9-N. Volem dotar-nos de les eines d’un estat per poder decidir nosaltres.»
«Vostès [a Rabell] tenen un problema que es diu independentisme. No poden respondre a la pregunta si treballaran per la unitat o per la separació. Intenten tapar la seva candidatura.»
Gabriel:
«Hem arribat fins aquí per rebel·lió democràtica. Es sentim esperançats. Som un instrument al servei d’aquesta mobilització popular. Hem de parlar de ruptura. Res a veure amb els pobles de l’estat, amb l’amistat i les famílies.»
«No investirem Artur Mas. No volem fer fetitxisme d’una persona. Volem un govern de consens.»
«La situació que tenim actualment no tranquil·litza molta gent. Ja hi ha molta gent que viu en una situació de pobresa. Ens hem de preocupar de les escoles, la sanitat. La independència és la palanca. Sí que hem preparat un programa, que comença per la desconnexió. Podríem començar deixant de desnonar, deixant d’aplicar la llei Wert. No volem règims del 78. No volem pagar el deute.»
Rabell:
«Sí que discutirem sobre com es governarà aquest país. Estem davant de reptes importants. Som partidaris d’un referèndum.»
«Hem de fer una transició cap a un país més just i que doni una solució al clam social sobre la independència.»
«No hi ha aturador davant la demanda democràtica, però tampoc no hi pot haver dreceres. El gran èxit de Catalunya seria la celebració d’un referèndum.»
Iceta:
«Estem en un escenari de trencament.»
«No hi ha una sortida unilateral. I la pregunta és per què no han esperat que hi hagi un canvi a l’estat espanyol, després de les eleccions.»
«L’únic full de ruta que coneixem parla d’un procediment unilateral i sense costos. Nosaltres creiem que sí que hi hauria costos. Txèquia i Eslovàquia van disminuir els intercanvis comercials.»
«No hi ha sortida que no sigui negociada. Cap govern d’Espanya no es posarà a negociar res amb algú que diu que se saltarà la llei. Fer una llei de transitorietat no servirà de res.»
Albiol:
«Hem arribat a aquesta situació perquè el 2012 el govern de Mas actua de manera deslleial. Plantejar en aquell moment un nou model de finançament va ser una falta de responsabilitat.»
«Hi ha diputats que si obtenen una majoria iniciaran un procés de ruptura. I això té unes conseqüències molt greus, entre les quals les pensions. Hi ha un saldo negatiu del que aporten els treballadors per pagar les pensions.»
Arrimadas:
«Hi ha molts problemes Espanya. La solució no és tallar les relacions. El senyor Mas ha renunciat a solucionar els problemes.»
Espadaler:
«Creiem que no podem continuar així. Compartim amb Junts pel Sí que això no pot continuar així, però diferim en quina és la teràpia. No creiem en la declaració unilateral d’independència. Hem de ser capaços de resoldre els problemes dels ciutadans, però amb seguretat jurídica i ocupant-nos també de governar.»
