03.03.2025 - 21:40
Una vaga general inusual paralitzava divendres tot Grècia. Inusual perquè no es feia, com és habitual, per les polítiques econòmiques ni per la carestia de vida, sinó amb motiu del segon aniversari de la tragèdia ferroviària de Tempe, en què van morir cinquanta-set persones, encara avui marcada pels interrogants.
En una de les protestes més grans d’aquests darrers anys a Grècia, els serveis públics i els negocis es van aturar, els teatres van suspendre les funcions, es va cancel·lar el trànsit aeri, ferroviari i marítim i centenars de milers de persones van col·lapsar els carrers d’Atenes, Tessalònica i un centenar de ciutats, per demanar responsabilitats polítiques i judicials d’un accident que ha esdevingut un emblema de la mala gestió i de l’abandonament crònic de les infrastructures gregues.
Ara ja no és solament per l’accident, sinó que les protestes multitudinàries, que han coincidit amb noves informacions sobre el cas, han fet aflorar un malestar contra les institucions que han acorralat el govern grec, un govern que aquesta setmana s’enfronta a un seguit d’iniciatives parlamentàries.
Les manifestacions de divendres, que van començar sense incidents, van acabar amb forts enfrontaments entre manifestants i policia, amb gasos lacrimògens i còctels Molotov a la rodalia del parlament, a la plaça de Sintagma, i també a Tessalònica. El balanç final va ser de 220 detinguts, dels quals 73 van ser arrestats. Alhora, es va informar de 29 policies ferits i 34 civils.
Un informe molt esperat
L’accident fou el 28 de febrer de 2023. Aquell dia, un tren de passatgers que anava d’Atenes a Tessalònica, ple d’estudiants que tornaven a la universitat després d’unes vacances per la Quaresma grega ortodoxa, va col·lidir frontalment al congost de Tempe contra un tren de mercaderies que circulava per la mateixa via en sentit contrari. Cinquanta-set persones hi van morir i hi hagué vuitanta-cinc ferits.
El dia abans d’aquest segon aniversari es publicava un esperat informe, de 178 pàgines, amb les conclusions de l’Autoritat d’Investigació de la Seguretat Aèria i Ferroviària hel·lènica, que evidenciava que hi havia hagut una mala gestió que havia portat a la pèrdua de proves crucials.
L’informe parla, per una banda, d’un error humà, perquè el cap d’estació va dirigir el tren de passatgers a la mateixa via que el tren de mercaderies. Però va més enllà, i els investigadors assenyalen que hi ha escassetat i mala formació de personal i un manteniment deficient d’un sistema ferroviari obsolet, que no tenia controls de seguretat automatitzats.
Sobre això, el document adverteix que les deficiències de seguretat que van fer possible l’accident encara no s’han resolt avui dia. “Aquests nois van ser assassinats perquè el tren no era segur”, va dir el cap de l’autoritat, Christos Papadimitriou. La investigació constatava, alhora, que s’havien pagat milions d’euros per instal·lar sistemes de seguretat a la xarxa ferroviària, però que el projecte continuava incomplet a causa de la corrupció i la burocràcia. Per això, si tornés a haver-hi un error humà, no hi hauria mecanismes per a evitar un accident.
També tracta un aspecte molt debatut: una explosió just després de l’impacte que, segons una investigació feta per familiars de les víctimes, fou deguda a productes químics dins el tren de mercaderies que no s’havien declarat. “És impossible de determinar què va causar exactament la bola de foc, però les simulacions i els informes d’experts indiquen la possible presència d’un combustible fins ara desconegut”, conclou l’informe.
“Ha desaparegut informació fonamental perquè el lloc de l’accident no era precintat”, diuen els investigadors de l’informe. Assenyala la manca de “respecte i ordre” mostrada per les autoritats, que van fer netejar i tapar amb grava i ciment el lloc de l’accident. Arran d’això, segons que sembla, no s’ha pogut determinar quin combustible va causar la bola de foc que va cremar moltes de les víctimes, algunes de les quals eren vives aleshores. Tot plegat ha atiat les especulacions sobre un encobriment pel govern i sobre les sospites que el tren de mercaderies realment passava contraban de productes químics il·legals.
Dos anys després, cap organisme oficial no ha estat condemnat per la tragèdia i, a causa del ritme de la justícia grega, encara no s’ha clos la investigació judicial ni, encara menys, hi ha cap data per a un judici. De fet, es preveu que els investigadors judicials citaran nous testimonis per declarar aquesta setmana, enmig de la creixent preocupació que les proves clau s’hagin amagat deliberadament.
Crisi política oberta
El primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, poc abans de la vaga general, va demanar “respecte per les víctimes i la seva memòria”, en un missatge en què deia que la divisió feia perillar l’estabilitat interna del país. “Volen explotar el dolor de les víctimes per a les seves finalitats polítiques”, afegia.
Deia que abordaria les deficiències greus i la falta de personal i de finançament i que les infrastructures s’havien de modernitzar i fer segures. I contra les acusacions d’encobriment, feia una crida perquè no es perdés la fe en el poder judicial. “En un estat de dret, solament el poder judicial té la responsabilitat, l’autoritat i la capacitat d’aclarir un cas que ens ha causat tant dolor; no pas els partits polítics, ni l’opinió pública”, va escriure.
No obstant això, el dirigent s’enfronta a la crisi més greu d’ençà que va ser elegit, el juliol del 2019, amb reiterades crítiques dels familiars de les víctimes per no haver iniciat una investigació parlamentària sobre responsabilitat política. De fet, és una crisi de govern però sobretot política, d’una opinió pública que ja no confia en les institucions públiques ni en el sistema judicial.
Els partits de l’oposició, que tampoc no són capaços d’encapçalar una crítica a partir d’aquest malestar, han acusat el govern d’encobrir proves i l’han instat a dimitir. Avui es debat al parlament si es crea una comissió parlamentària per a investigar la possible responsabilitat política en l’accident, i que assenyala principalment el vice-ministre de Protecció Civil, Christos Triantopoulos. Tot dependrà del partit de govern, Nova Democràcia, que té majoria absoluta.
Demà s’ha de debatre una moció de censura contra Mitsotakis, també abocada al fracàs per la majoria de Nova Democràcia. Aquesta ha estat presentada pel PASOK, partit de centre-esquerra encapçalat per Nikos Androulakis, que ha tingut el suport de SYRIZA . Si es presenta demà, tal com es preveu, desencadenarà un debat de tres dies, i posarà el focus encara més en la qüestió.
El cap del PASOK va anunciar la iniciativa arran de l’informe de l’Autoritat d’Investigació de la Seguretat Aèria i Ferroviària grec: “Durant dos anys, el primer ministre i les autoritats de Nova Democràcia es van burlar del poble grec, el van enganyar sobre un afer crucial, i van demostrar que, de fet, havien fet mans i mànigues per amagar les seves responsabilitats polítiques. Per què no se sap de quin combustible es tractava? Doncs perquè algunes persones, en aquelles hores crítiques, sense cap ordre de la justícia, es van reunir i van decidir de fer canvis en el lloc, i això ha fet que la presa de mostres s’endarrerissin excessivament. Per això l’informe no té informació d’aquelles hores crucials i no ens pot dir quin combustible és el responsable d’aquella bola de foc. Això no és un encobriment i una retenció de proves?”, es preguntava.
La moció se centrarà en tres qüestions clau: la manca d’execució del contracte que havia de millorar els sistemes de seguretat ferroviària; denúncies de manipulació de proves al lloc de l’accident; i llacunes de seguretat en l’explotació de la xarxa ferroviària, que es destaquen a l’informe. La moció anirà acompanyada d’una anàlisi tècnica de totes les dades que hagin sorgit. I Androulakis concloïa: “Sempre que la Nova Democràcia es troba en una situació que amenaça la seva autoritat demostra que és capaç de qualsevol cosa per defensar-la. Això és molt perillós per a la qualitat de la nostra democràcia.” I ho reblava així: “Necessitem un canvi polític.”
