Assassinades per haver rebutjat un home: els crims masclistes que revifen la por de les dones a Egipte

Aquests darrers tres mesos, tres dones joves han estat assassinades a Egipte per homes a qui havien rebutjat una proposta de matrimoni o de relació

VilaWeb
Nayera Ashraf, assassinada el juny passat per un home de qui va rebutjar una proposta de matrimoni. Fotografia: Twitter
Alaaddine Azzouzi
13.09.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Es deia Amani Al-Gazzar, era egípcia, tenia dinou anys i estudiava educació física. El seu veí la va matar d’un tret a l’esquena el passat 3 de setembre, quan ella va rebutjar la petició de matrimoni que li havia fet, segons que ha informat la fiscalia egípcia. Els metges van mirar de reanimar-la sense èxit. Després d’haver-la matada, l’assassí va suïcidar-se amb la mateixa arma. Els fets van passar a la localitat de Tukh Tanbisha, a uns 70 quilòmetres al nord del Caire. Al cap de poc, es va fer viral un vídeo que mostrava l’estat de pànic d’alguns testimonis del crim. Les xarxes socials es van omplir de missatges d’indignació i condemna.

Salma Bahjat, una altra jove egípcia de vint anys, estudiant de comunicació, va morir apunyalada a l’agost. La va matar un home –la seva ex-parella– davant un jutjat de Zagazig, una ciutat a uns 60 km al nord-est del Caire, per haver trencat la relació sentimental que tenien. L’assassí va ser detingut uns minuts més tard, però encara no ha estat condemnat. Una investigació va revelar que l’home havia publicat amenaces de mort a la dona a les xarxes socials.

Al juny, l’estudiant de vint-i-un anys Nayera Ashraf va morir apunyalada a plena llum del dia davant la Universitat de Mansoura a mans d’un home a qui havia rebutjat una proposta de matrimoni. De fet, la víctima ja l’havia denunciat prèviament per assetjament i amenaces de mort. El seu assassinat va esdevenir força mediàtic després de la difusió d’un vídeo de les càmeres de seguretat que havien captat el crim, en què es veia com l’home atacava la jove amb una arma blanca davant desenes de persones, algunes de les quals s’acostaren per provar d’aturar-lo, tot i que no hi van arribar a temps. El vídeo es va fer viral i va commoure tot Egipte, el món àrab i el món en general.

 

El cas de Nayera Ashraf va desencadenar una onada de protestes que exigien més accions per part de les autoritats del país per a frenar la violència de gènere i els feminicidis. L’home que havia assassinat Ashraf va ser condemnat a pena de mort tan sols dues setmanes després de l’incident en el judici més ràpid de la història d’Egipte. Ara un advocat egipci veterà i reconegut, Farid al-Deeb –que va ser defensor del dictador Hosny Mubarak– ha presentat un recurs de cassació, en defensa de l’assassí. Resta pendent la decisió del jutge.

 

Els assassinats de Nayera Ashraf, Salma Bahjat i Amani Al-Gazzar en poc més de tres mesos han confirmat el greu problema que té Egipte amb el masclisme. Una mancança social que ja quedava palesa l’any 2013, quan l’enquesta anual de la fundació Thomson Reuters, va definir Egipte com el pitjor país àrab per a les dones.

Fa una dècada, Egipte va enderrocar el dictador Hosny Mubarak amb la Primavera Àrab i semblava que començava una nova etapa democràtica, en què els drets humans –i els de les dones– millorarien. Tanmateix, el cop d’estat del 2013 va tallar en sec qualsevol aspiració democràtica, i, en l’actualitat, els drets de les dones no han millorat en absolut. Bona prova d’això són aquests tres brutals feminicidis que han sacsejat el país aquest estiu.

Una qüestió que també hi té a veure és la llibertat d’expressió, que és lluny de ser un dret consolidat al país, més encara si les qui alcen la veu són dones. Els darrers anys, les autoritats egípcies han detingut unes quantes dones que tenien una gran quantitat de seguidors a les xarxes socials i les han acusades de càrrecs morals, com ara, violar els principis i valors de la societat o comportament indecent. L’any passat, les joves influenciadores Hanin Hossam i Mawada el-Adham van ser condemnades a deu anys i sis de presó pel Tribunal Penal del Caire. Amnistia Internacional va emetre un comunicat en què denunciava que les dones joves eren castigades per la forma en què ballaven, parlaven, vestien i volien influir en el públic a les xarxes socials i va demanar-ne l’alliberament immediat.

Aquell any, una altra dona, també tiktoker, Menna Abdelaziz, va ser arrestada per les forces de seguretat després d’haver explicat en un vídeo com havia estat violada i colpejada per un home. La jove va ser empresonada durant quatre mesos amb càrrecs de principis i valors familiars violents.

Amb tot, l’actual govern egipci manté el país ancorat al conservadorisme i als valors tradicionals. Per moltes condemnes de mort que dictin els jutges, la solució que demanen les dones és anar a l’arrel de la qüestió i trobar solucions efectives per a erradicar el masclisme. Els darrers precedents són esfereïdors. Tres dones joves i estudiants assassinades en poc més de tres mesos. Una regressió quant als drets de les dones que preocupa i no s’atura.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes