Creix l’opció per l’exportació a les empreses industrials

  • Tot i les turbulències geopolítiques i el creixement de les dificultats en l'activitat internacional, les companyies, lluny de replegar-se al mercat domèstic, volen incrementar l'activitat internacional el 2023

Jordi Goula
17.04.2023 - 19:50
VilaWeb

Les empreses de l’Amec van augmentar les exportacions d’un 14,7% el 2022 respecte del 2021, segons que reflecteix l’informe anual “Conjuntura 2022 i Perspectives 2023” d’aquesta comunitat d’empreses industrials internacionalitzades, amb seu a Barcelona. Tot i les turbulències geopolítiques i l’augment de les dificultats en l’activitat internacional, les empreses, “lluny de replegar-se al mercat domèstic, van tornar a augmentar la propensió exportadora fins al 57,7%. Una tendència que es mantindrà, tenint en compte que el 72% de les empreses esperen de continuar incrementant les exportacions el 2023, i estimen que ho faran en un 10,9% en conjunt”, comentava aquest matí Joan Tristany, director general de l’Amec, durant la presentació.

La dada que ha donat sobre la decisió de continuar en el camí de l’exportació, fins i tot augmentant-ne la propensió, em sembla molt important, perquè moltes companyies no es troben precisament amb un camí de roses a l’exterior. De fet, pràcticament totes les empreses diuen que han trobat dificultats significatives per a desenvolupar la seva activitat internacional el 2022, segons l’informe. Els principals entrebancs assenyalats pels empresaris són el cost de materials i components, la dificultat per a trobar-los, a més de la inestabilitat i la incertesa als mercats, la qual cosa reflecteix el pes creixent del risc geopolític en el moment de la presa de decisions de les empreses. “Des del 2018 cada vegada hi ha hagut més empreses que han afirmat que havien tingut dificultats en la seva activitat internacional. Això explica la necessitat d’apostar per dos fets cabdals com són l’adaptabilitat i l’anticipació”, ha comentat Tristany.

Evidentment, hi ha una consciència molt clara de la complexitat de la situació en què es mouen. Per això, pràcticament la totalitat de les empreses diu que fa alguna mena d’acció d’anticipació i adaptabilitat atès l’entorn actual, principalment, el seguiment de tendències i indicadors. Concretament, quatre de cada deu fan una planificació a partir d’hipòtesis, cosa que representa un increment destacable respecte de l’any anterior, quan només ho feien dues de cada deu. De totes maneres, no es pot passar per alt les dificultats per a fer previsions en un entorn tan canviant. És per això que el 84% de les empreses afirma que s’ha trobat alguna dificultat per a desenvolupar la prospectiva.

Així mateix, més de la meitat també destaca la dificultat d’accedir a informació i indicadors per a fer la tasca de seguiment de l’entorn. Aquest és un problema més de fons del nostre aparell estatístic, que és poc desenvolupat i això es nota més quan els moviments en l’entorn són continuats. És el que passa aquests darrers anys amb els estralls de la pandèmia i la inflació, per exemple. Tots sabem que, de manera indirecta, les estatístiques afecten la vida de moltes persones i que, per prendre decisions adequades pensant en el futur, l’empresa necessita disposar d’estatístiques de qualitat.

A més, l’informe posa en relleu un entrebanc important per a assolir els objectius esmentats. Un entrebanc que, malauradament, s’ha anat estenent aquests darrers temps i no solament en algun sector concret. Són les dificultats creixents per a atraure i retenir el talent de les persones. El principal motiu es troba, segons que apunten més de la meitat de les empreses consultades a l’informe, en l’escassetat existent de perfils en posicions especialitzades, difícils de cobrir, a més de la competència elevada per a atraure’ls. Possiblement, a causa d’aquesta competència entre empreses per a captar talent, quatre de cada deu remarquen la dificultat d’haver de fer front a unes expectatives salarials que ultrapassen la seva escala, i també la de fidelitzar el talent, amb les complexitats addicionals que comporta en la política interna de personal.

He trobat interessant en l’informe comprovar que gairebé nou empreses de cada deu consideren crítica la col·laboració amb altres empreses o organitzacions per a desenvolupar la seva activitat. I que aquesta xifra hagi crescut de vuit punts percentuals respecte de l’any passat. Vol dir que veuen que funciona, tot i que no és fàcil, tal com ho demostra que la meitat assenyalin com a entrebanc principal la dificultat per a identificar socis potencials. Per altra banda, per a més de la meitat de les empreses, els àmbits més destacats per a desenvolupar la col·laboració són el tecnològic i el comercial.

“L’aposta per la col·laboració entre les empreses, la innovació, la sostenibilitat, i també per la prospectiva i l’anticipació, ens mostra que la nostra indústria està com més va més preparada per fer front a un entorn inestable amb què de fa temps ha de bregar en el seu dia a dia. Les empreses adopten els nous factors de competitivitat necessaris en aquest nou entorn. Les aigües plàcides que hem conegut ja no tornaran”, ha comentat Tristany.

I no parla en va. De fet, sap que, de mitjana, les empreses han destinat el 5,11% de la facturació a activitats d’innovació el 2022. Una xifra molt estimable segons els estàndards d’aquí. I també sap que per al 2023 la meitat de les empreses ha manifestat que espera de mantenir la inversió actual en innovació, i un 44% l’augmentarà. A més, es parla d’un fenomen molt estès, atès que el 97% de les empreses van fer activitats d’innovació l’any passat, la qual cosa significa un increment important respecte del 2021.

I on han innovat? Doncs, majoritàriament (94%), les empreses desenvolupen activitats d’R+D interna. Així mateix, s’observa un increment de la formació en innovació el 2022. Quant a les àrees sobre les quals s’apliquen les activitats, principalment, és en el desenvolupament de nous productes i en la seva millora. Així mateix, hi ha un increment important a la innovació per a crear nous mètodes organitzatius i nous processos productius.

Finalment, demano a Joan Tristany com veuen els mesos vinents les empreses industrials de l’Amec. “El 2023 les empreses tenen consciència que continuarà l’alt grau d’incertesa, després de la pandèmia, la crisi de subministraments, el cost de l’energia, l’última ha estat un ensurt amb els bancs… i encara vindran més coses. Per això són cauteloses amb les previsions, però continuen mirant l’exterior, tot i les turbulències. Geopolíticament, segueixen com evoluciona la confrontació entre els EUA i la Xina. Tot i això, mantenen la idea de continuar incrementant plantilles. La innovació esdevé essencial en aquest entorn. Les empreses tenen el focus a fer prospectiva i invertir en innovació.” Doncs això.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any