Creen un mètode capaç de predir si un pacient amb càncer de mama es beneficia o no d’un tractament

  • El mètode es basa a aïllar i cultivar no solament cèl·lules tumorals, sinó també les de suport de pacients amb càncer de mama

VilaWeb
Imatge d'arxiu d'una dona fent-se una mamografia per detectar si té càncer de mama
Europa Press
28.12.2022 - 17:45
Actualització: 28.12.2022 - 22:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Investigadors del Karolinska Institutet a Suècia han desenvolupat un mètode basat en cèl·lules que hauria de ser capaç de predir si un pacient amb càncer de mama es beneficiarà o no d’un tractament.

“Avui dia, les possibilitats de determinar quins pacients amb càncer de mama es beneficien de diferents tractaments són limitades. Aquest mètode pot predir com respondran els pacients a certes teràpies, cosa que significa que es poden evitar efectes secundaris innecessaris i es poden estalviar costos”, han dit els experts. L’estudi s’ha publicat a la revista científica PNAS.

Actualment, hi ha uns quants medicaments disponibles per al tractament del càncer de mama, si bé la malaltia és complexa i no a tots els pacients els ajuda el mateix. Es pot obtenir certa informació sobre quin tractament es beneficiarà un pacient a través, per exemple, de la seqüenciació de l’ADN, encara que en molts casos no és possible dir si un tractament ajudarà o no el pacient individual i, per tant, calen millors mètodes per predir com respondran els pacients al tractament.

El mètode que han desenvolupat els investigadors es basa a aïllar i cultivar no només cèl·lules tumorals, sinó també les anomenades de suport de pacients amb càncer de mama. Posteriorment, els tractaments contra el càncer es proven en diferents concentracions a les cèl·lules cultivades per veure com són de sensibles els medicaments.

A l’estudi actual, els investigadors mostren que és possible d’establir aquesta mena de model tumoral basat en cèl·lules a partir de tumors de mama i que els models cel·lulars són similars als tumors d’origen dels pacients en formes rellevants, per exemple genèticament i en termes de diferents marcadors proteics.

Els models de tumors es van crear a partir de biòpsies de noranta-vuit pacients que s’havien sotmès a una cirurgia de càncer de mama. Van provar més de trenta-cinc medicaments. Després, els investigadors van veure que la sensibilitat als medicaments que mostraven els models tumorals era molt consistent amb el coneixement actual sobre les opcions de tractament basades en els tipus de tumors dels pacients i que, en alguns casos, els models tumorals eren sensibles als medicaments que estaven en desenvolupament.

A continuació, els investigadors van examinar amb quina precisió el mètode pot predir les respostes al tractament. Es va fer un estudi de validació en quinze pacients amb càncer de mama que van rebre tractament abans de la cirurgia, l’anomenat tractament neoadjuvant, a Södersjukhuset, a Estocolm.

A partir de biòpsies preses abans de la cirurgia, els investigadors van crear models de tumors per a cada pacient i els van exposar als mateixos medicaments que va rebre el pacient. Posteriorment, es va comparar la sensibilitat dels fàrmacs dels models amb la resposta al tractament dels pacients.

Els resultats mostren que les respostes al tractament predites pel model tumoral van ser àmpliament consistents amb les respostes al tractament que el pacient va exhibir posteriorment. Per exemple, el model va predir la resposta al tractament del fàrmac de quimioteràpia epirubicina amb una precisió del 90%, mentre que quatre pacients tractats i analitzats per als fàrmacs d’anticossos monoclonals anti-HER2 van mostrar consistència.

En aquest sentit, els investigadors assenyalen que també és possible crear models cel·lulars a partir de petits tumors, que sovint es consideren tècnicament difícils de mostrejar sense posar en perill el diagnòstic, i que les proves es poden fer amb relativa rapidesa.

“En la majoria dels casos, podem realitzar proves de drogues individualitzades i obtenir el resultat dins dels deu dies, cosa que indica que aquest mètode pot funcionar a la pràctica clínica diària. Però també es pot utilitzar en la investigació i el desenvolupament de fàrmacs”, han argumentat els experts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes