Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Banc d’Espanya ha fet pública aquest matí l’enquesta sobre préstecs bancaris corresponent al quart trimestre del 2020, en què es destaca que aquests mesos la banca ha tancat una mica l’aixeta dels diners a les empreses o, si ho voleu, ha estat més primmirada amb les demandes de crèdit que li arribaven. Segons que assenyala l’enquesta, dins el segment de crèdit a les societats no financeres, els criteris d’aprovació de préstecs s’han tornat a endurir i això ha afectat tant les operacions amb grans empreses com les fetes amb pimes. La raó principal que explica la contracció de l’oferta creditícia és l’augment dels riscs percebuts, vinculats al deteriorament en les perspectives, tant sobre la situació econòmica general, com sobre la solvència dels prestataris, incloent-hi sectors concrets.

Les condicions generals de les noves operacions també s’han endurit. La informació més detallada evidencia tres fets que no ens haurien de sorprendre: un augment lleuger dels marges aplicats en els préstecs, un descens de la quantitat concedida i un augment de les garanties requerides. No cal explicar gaires més coses sobre aquests punts. Els clients els coneixen molt bé. Potser caldria afegir que el percentatge de sol·licituds de fons denegades ha crescut lleument. Val a dir que aquests últims sis mesos de l’any, els bancs han endurit les condicions, en més gran mesura, a les branques de comerç, construcció i activitats immobiliàries.

El cas és que l’enquesta reflecteix paral·lelament una demanda menor de fons procedent de les empreses, que s’ha reduït per segon trimestre consecutiu. D’acord amb les respostes rebudes, el Banc d’Espanya creu que la disminució de les sol·licituds ha estat conseqüència, principalment, de la baixada de les inversions en capital fix, d’una reducció de les necessitats de liquiditat de les companyies per a finançar existències i capital circulant i també d’una disminució de les necessitats de finançament per a fusions i adquisicions. La reducció és general, tot i que més intensa en els sectors del comerç i en el d’activitats immobiliàries. En sentit contrari, l’augment d’operacions de reestructuració de deute de moltes empreses ha contribuït a fer créixer una mica les peticions de fons.

Quant a l’evolució prevista aquest primer semestre, les entitats financeres anticipen poques variacions. S’hi destaca tan sols un lleu enduriment de l’oferta en les branques de comerç i de construcció i un descens lleuger de les sol·licituds en aquests mateixos sectors. I, finalment, les entitats enquestades no preveuen que el primer semestre d’enguany hi hagi gaires variacions, ni en els criteris de concessió ni en les condicions aplicades en els préstecs concedits amb el programa d’avals de l’ICO, respecte dels nivells del 2020. Alhora, preveuen un augment lleuger de la demanda d’aquests crèdits.

Tot plegat, sembla que ara com ara no afecta el teixit de les pimes catalanes, segons que m’explica l’assessor financer de la CECOT, Enric Rius. “Això afectarà les empreses que han fet curt en el temps i hagin de renovar el préstec. En el moment de fer-ho, probablement el banc els pot posar algun impediment.” El cas és que la manera d’analitzar els riscs empresarials que tenen els bancs no ajudarà pas moltes pimes. “Qui presenti un balanç amb molt endeutament, amb menys ingressos i amb pèrdues, ja es pot imaginar que el risc per al banc és més gran i que li enduriran les condicions… si li donen els diners. Els bancs sempre analitzen l’empresa mirant cap enrere, mai cap endavant, i després del nefast 2020 que hem passat… Per això no entenc que la solució que aporten a Madrid continuï essent crear més endeutament”, afegeix.

I és així. Encara ahir la ministra Calviño, abans de la reunió de l’Eurogrup, anunciava noves moratòries per a crèdits a particulars i empreses. Sembla que no es vulguin bellugar d’aquest cercle. Si a Brussel·les s’insisteix a dir als estats que demanin diners per impedir la destrucció de més teixit productiu, cosa que fa pensar en més ajuts directes, el govern espanyol continua optant per l’endeutament amb els avals de l’ICO. Això ha fet que moltes empreses hagin caigut en la “trampa” del crèdit. S’han endeutat a bon preu, pensant que això seria més curt i ara els balanços els pesen massa per la banda dels deutes. Mentrestant, no poden fer els ingressos que esperaven, bé per la caiguda de la demanda, bé perquè formen part dels sectors objecte habitual de les restriccions anticovid-19. No és estrany que PwC  calculi que una empresa de cada deu no podrà complir els seus pagaments en sis mesos. Feu comptes…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.