Covards

«Ja no tenen cap projecte per a ells mateixos, excepte refugiar-se sota les faldes del Borbó, rere els cascs i les porres del primer d’octubre, per plorar espantats mentre criden que no pot ser»

Vicent Partal
Vicent Partal
29.12.2017 - 23:13
Actualització: 30.12.2017 - 00:13
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Sempre que hi ha eleccions i l’espanyolisme ix derrotat passa igual. Primer, hi ha unes hores de desconcert. Els apologetes de l’unionisme, polítics o mediàtics (quina diferència hi ha, ja?), callen mentre intenten pair el que ha passat, mirant de trobar alguna teoria, algun angle, que els permeta de continuar cridant com si no hagués passat res, com si la realitat que ells voldrien tenir fos present. I després, de sobte, els veus com tornen tots a l’atac, impassibles al desànim, per dir-ho a la manera del vell i aberrant himne que tan bé els defineix. Amaguen la decepció d’haver estat derrotats, la ràbia que els fa que els qui haurien de ser els seus súbdits obedients no els facen cas, en noves campanyes de pensament màgic. I tornen a repetir, com si foren uns zombis, que el que ha passat no ha passat i que ‘ja us explicarem nosaltres què sou…’

Aquesta volta, el resultat del 21-D ha estat especialment dur de pair per a ells, i per això la recuperació ha estat més lenta que no és habitual i més costosa. De tan perduts que van, durant unes hores es van posar tots frenètics a inventar-se un païset a veure si així ens aconseguien fer rabiar, sense adonar-se que en realitat la broma els posava a ells, i no a nosaltres, davant l’espill de la pròpia actuació. Quan ho van entendre –ahir van començar a fer-ho–, van girar cua de seguida i van canviar novament d’arguments. Ara presentant una cara, un comportament, unes idees i una expressió que algun dia, si mai són capaços d’adonar-se què fan, els farà envermellir de vergonya. Suposant que quan això passe els en quede encara algun.

L’argument consolidat des d’ahir ja torna a ser el de la força bruta –l’únic que els queda, en realitat. Derrotats a les urnes, els apologetes de l’unionisme, polític o mediàtic (quina diferència hi ha, ja?), es treuen la careta aferrant-se a la violència institucionalitzada, l’únic argument, si això és cap argument, que els queda. I així ja no invoquen una hipotètica victòria democràtica, ni tan sols en l’arxipèlag desendreçat que pretenen fer passar pel seu païset inventat. Ara criden a la violència i a la repressió. Tornen a cridar a la violència i la repressió. Descaradament. Que torne Puigdemont, que torne, que ja el tancarem! I Junqueras que es quede allà on és, ben tancat per a una bona temporada! Forcadell? A presó de seguida si s’aparta un segon de la línia marcada i deixa el parlament fer de parlament! Artadi? Artadi és la perillosa! Que la processen de seguida! I Marta Rovira? Aquesta, aquesta és la que cal portar a girona! (amb minúscula, que no fos cas…)

Com a ciutadà, veure les darreres hores alguna d’aquesta gent cridant obertament a la repressió, diria que amb alegria i tot, mentre es pensen que poden donar-nos lliçons de presumpte realisme, em genera una sensació de pena infinita. Pena per ells. Perquè la seua desesperació els fa perdre fins el darrer bri de dignitat humana. I perquè cal ser molt miserable per a dir que els independentistes ara han de tastar un suposat realisme polític, que significaria acceptar que ni Puigdemont ni Junqueras no poden ser presidents, perquè el seu destí és estar tancats i detinguts. Haja votat el poble o no. Siga justa la detenció o no. Siguen veritat els càrrecs que els imputen o no. Siga un pas en la direcció correcta o no. Siga de profit per a la societat que diuen servir o no.

En realitat aquests apologetes de l’unionisme, polític o mediàtic (quina diferència hi ha ,ja?), només són uns pobres covards que, repudiats per la seua pròpia ciutadania, que ja ni els llig ni els vota, ni els escolta ni els segueix, ni els respecta ni molt menys encara els obeeix, opten per amagar-se, esporuguits, rere els escuts del 155, rere el sadisme polític del govern espanyol, rere la violència institucional promoguda pel monarca. Ja no tenen cap projecte per a ells mateixos, excepte refugiar-se sota les faldes del Borbó, rere els cascs i les porres del primer d’octubre, per plorar espantats mentre criden que no pot ser, que no és possible que el seu univers de caviar es vaja enfonsant a marxes forçades després de dècades de funcionar tan i tan bé i d’haver-los permès una vida tan regalada. I és aleshores, quan recapaciten, que de sobte i sense cap remordiment abominen de la democràcia, del vot de la gent, de les eleccions, de la voluntat popular, de tot allò amb què s’omplien la boca mentre tots votàvem d’acord amb el seu interès i no érem l’amenaça que ara, certament, som. I els cau la careta a terra, estrepitosament.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
pep gaya
pep gaya
29.12.2017  ·  22:40

Quin retrat més encertat de la realitat del partit dels quatre diputats. Ja ho han intentat tot, sembla que no poden pensar res més si no és la repressió, la amenaça again and again. Realment quina manera de treure pit, com deia aquell gosen “chulearnos” i tot, tips d’inventar relats que semblen afavorir-los només mostren la seva inmensa feblesa, jo crec que es devoraran entre ells i com deia aquell poli la corrupció i disbauxa són tan grans que el sistema expulsa els bons, tant de bó que els bons siguem nosaltres i que ho fem tant bé que la realitat ens trobi fora abans de l’explosió. Ara ens toca resistir i restar ametents per tal que quan vingui de bell nou la bonança ens trobi ferms. Sembla mentida que els governants espanyols no aprenguin mai de la seva pròpia història. Si Cuba va ser lliure amb més motiu Catalunya també ho será.

Josep Usó
Josep Usó
29.12.2017  ·  23:02

Democràticament ho han perdut tot. Però ells són mestres fent servir la força bruta. És l’únic argument que els ha funcionat al llarg de la Història. I sempre han acabat derrotats, sí; però per la força. Aquest any que encetem demà mateix, ho seran per l’economia. No tindran més remei que reconèixer la fallida. I no fn pena; ací lamente discrepar. Fan fàstic. perquè no és que siguen covards, que ho són. És que són mala gent. Com diu la dita, “de Ponent, ni vent ni gent”.

JosepRamon Izquierdo
JosepRamon Izquierdo
29.12.2017  ·  23:30

Gràcies! Trobava a faltar que en els mijants públiques es denunciès la mentida i la injusticia que ens envolta. Massa silencis dels escriptors, juristes i altres que poden fer-ho.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
29.12.2017  ·  23:44

Està clar que intentaran usurpar per la força els escons que no han guanyat a les urnes. I està clar que els opinadors i els mitjans de comunicació ho justificaran descaradament per molt injustificable que sigui.

Però no hem de caure en la trampa. El govern ha de decidir si ens hi enfrontem cara a cara o si esquivem les trompades. Decideixi el que decideixi, no s’haurien d’exhaurir els terminis per recuperar el control de l’administració. L’endemà del ple de constitució del parlament hi hauria d’haver la investidura del president i la recuperació del control de la administració. No ha de passar ni un minut més en mans dels usurpadors per culpa de negociacions i discussions internes.

Si el govern decideix de plantar cara i necessita centenars de milers de manifestants que acudeixin al parlament, endavant que ens convoqui i ens posem les piles. Si decideix jugar esquivant el cop. Endavant, que ho digui i li donarem tot el suport sense fe ni p. cas al galliner mediàtic.

L’únic que no li hauriem de perdonar és que deixessin passar temps amb l’administració en mans dels usurpadors.

Guillem Bosch
Guillem Bosch
30.12.2017  ·  00:02

Tan cert com conegut.
Aquí una de les incògnites principals, però, penso que segueix essent la mateixa que plana sobre el món independentista (els ciutadans i els seus representants) des del 20-S, des de l’inici del cop d’Estat: ¿ens comportarem amb mentalitat d’esclau reprimit i agenollat o com a esclau amb mentalitat d’ésser lliure? I això ens afecta a tots, evidentment, però als nostres representants i líders en primer lloc; 1) perquè quan ha sigut el torn dels ciutadans (20-S, 1-O, 11-N, 21-D…) crec que hem demostrat estar a l’alçada (no tinc clar si també ha sigut així en el dia a dia, sempre menys èpic i més prosaic), i 2) perquè els comportaments dels nostres representants i líders són un far per a tota la resta. I aquí, tristament, el perill del “és humanament comprensible” que hem aplicat a tots els encausats. Que alguns renunciïn a parlar lliurement és… humanament comprensible. Que alguns no continuïn als seus càrrecs com pertocaria en funció dels resultats del 21-D és… humanament comprensible. Etc. I dic “tristament” perquè sens dubte és humanament comprensible, però aquest tipus de renúncies infonen una moral de derrota o abatiment, donen un exemple de comportament que afecten, penso que negativament, al conjunt. I l’Estat espanyol ho sap i apreta just per aquí.
Crec que la resposta a aquest fet hauria de ser feta, durant les properes setmanes, i especialment pels nostres representants (i, al darrere, tots nosaltres) des de la mentalitat d’esclaus amb convicció i determinació de dones i d’homes lliures. Que això es traduís com sigui, però que es fes i es propagués sense complexes des d’aquest esperit de llibertat. Altrament, em temo que tenim esclavitud per anys.

Miquelina Riera
Miquelina Riera
30.12.2017  ·  00:03

Si el llegeixen envermelliran dues vegades. No tenen dignitat. La van perdre per sempre més l’1O i ara una altra volta. Sort de nosaltres q la dignitat ha tingut majoria absoluta. Esperem q els electes ho tinguin clar i vagin per feina per sortir d’aquest mal pas.

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
30.12.2017  ·  00:07

Brillant, Vicent. Senzillament brillant.

JosepMartín Gurguí
JosepMartín Gurguí
30.12.2017  ·  00:08

Seguiran amenaçant perquè Espanya va nèixer cap el 1700 amenaçant sense cap altra raó que el seu poder immisericorde.
_Només amb amenaces van destruir les nostres lleis i la nostra lléngua mil·lenària.
_Només amb amenaces, els Borbons, van eixamplar el territori anomenant-lo “EspañaUna”.
_Amenaçant com els maltractadors ens han culpabilitzat de tots els mals que han sofert els nostres avis de Salamanca o Andalusia deguts a la cobdícia dels governants supremacistes, cacics borbònics i señoritos malcriats.
_Amenaçant ens han fet creure que tots els mals venen d’haver dit PROU.. i de la nostra necessitat de llibertat per ser els amos del nostre disortat i estimat País.
_Amenaçant van portar el nostres pares a una guerra conseqüència de la negació de tots els drets humans.
_Amenaçant, la República Española va depreciar i menystenir la Generalitat Catalana el 1938.
_
_
I ara tenen la venia dels principals lobbys econòmics d’ Espanya i Catalunya.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
30.12.2017  ·  00:09

Editorial precís inexacte: són covards, malvats, psicòpates i mentiders. Ho duen a l’ADN.

I absolutament d’acord amb el comentari de Joan Ramon Gomà. Les dues opcions que planteja són exactes.

I cal subratllar en vermell la darrera frase referida als “nostres”, per advertir-los que, arribats on som, si s’entretenen en bestieses i discussions partidistes d’un grau d’estupidesa sideral, poden passar a la història com a traïdors i responsables d’enfonsar el país.

Endavant i units, doncs,

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
30.12.2017  ·  00:10

Aclariment: volia dir “precís i exacte”, naturalment.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.12.2017  ·  00:10

Hi ha un problema: sí, a Catalunya aquests farsants ja no ens poden vendre cap mentida, que de seguida les detectem, però fora de Catalunya ells dominen tots els canals d’informació, amb el qual poden explicar totes les bestieses que vulguin, que una població cada cop més idiotitzada s’ho empassarà tot. I els votarà en massa, facin els delictes que facin.
Canviant completament de tema, recomano als lectors amb suficient nivell d’anglès llegir aquest article de Politico: Germans, French most in favor of a ‘United States of Europe:’ poll Germans, French most in favor of a ‘United States of Europe:’ pollThe British are the least keen on the idea.
Sabent com són els actuals dirigents de la Unió, la perspectiva d’uns Estats Units d’Europa agafa matisos inquietants.

Josep i Antònia Viñas Ciurana
Josep i Antònia Viñas Ciurana
30.12.2017  ·  00:11

Per contrarestar l’absolut menyspreu de les regles de la democràcia demostrat pels unionistes (sobre això no hi ha res que puguem fer), JxCat i ERC s’haurien de posar ràpidament d’acord i evitar la sensació que estan donant ara de poca entesa i rivalitats que en aquests moments crucials ens afebleixen i resten valor a l’extraordinària victòria de l’independentisme a les urnes.
Polítics: deixeu-vos de picabaralles i posicionaments avantatjosos d’un partit en perjudici de l’altre. Això ja vindrà després, quan haurem consolidat la República. El poble, amb el seu indiscutible vot us ha donat quatre anys de majoria absoluta independentista al Parlament. Aprofiteu-los!

Jaume Morrus
Jaume Morrus
30.12.2017  ·  00:12

Ahir, aquell home, que no sap qui es M.Rajoy dels papers de la corrupció vergonyant, va dir una frase que, personalment, em va cridar la atenció.

Va venir a dir que seria ridicul que el Parlament nomenara Puigdemont com a President (altre cop) estan a l’exili i amb delictes pendents de sedició, rebelió, malversació i de tot el que li va passar pel cap.
Primer, ells mateixos van retirar el càrrecs a l’euroordre per no fer el ridicul més espantós davant dels tribunals europeus.
I segon, va dir que seria ridicul, no imposible, no ilegal… vaja que SI es pot fer per el seu disgust encara que segueixin menystenint el legitim President de Catalunya.

Recorrer a seguir amenaçant al poble català es la infàmia del marit maltractador, com no fas el que jo vull, el pegaré com ja t’he estomacat abans.
I, davant, el poble, la gent. I seguirem estan aquí, més de 2.000.000 de persones disposades a sortir i votar els cops que faci falta.. i a eixamplar la base sense fer gaire més que despullar les seves polítiques (pujada serveis bàsics, Castor, corrupció, nepotisme) i recollir aquella gent que vagi obrint els ulls a la seua cara real, oportunitats no ens en faltaran els propers mesos.

Ignasi de
Ignasi de
30.12.2017  ·  07:23

Estic valorant si el millor és tornar a repetir les eleccions. I tornar-los a derrotar.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
30.12.2017  ·  10:02

Resistència, Persistència i un agraïment immens al nostre govern i a totes les persones que d’alguna manera els toca el rebre perquè treballen pel país. El seu coratge és la nostra llum. Gràcies Vicent per dir-nos que són uns covards els que es pensaven que ho tenien tot controlat. Molt entenedor el que diu el del PP de Vic en la seva dimissió.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.12.2017  ·  10:12

M’abstinc de fer un comentari sobre l’editorial tan descriptiva, seria un pleonasme.

Observo que l’estupefacció de la ciutadania davant de cada acció antidemocràtica del govern de Madrid ha baixat. Ja no hi ha sorpreses davant de la il·lusió que estavem en una “democràcia imperfecta”. Sense la careta, ara ja sabem que sempre ha sigut un règim neofranquista. El vestit de la democràcia els molesta per exercir la barbàrie.

Violència i repressió. Els fiscals frisen per rebre ordres de l’altre poder separat, d’en Rajoy. Quin polític serà el proper detingut i imputat per poder impedir que els republicans formin govern? . Mentre l’anécdota del païset insipira allò que no fan explícit però que és un “a por la lengua catalana” per acabar per les males amb els (vots) independentistes. Els votants d’Arrimadas han de servir per alguna cosa més… Encegats pel seu dogma sagrat, no raonen, embesteixen.

Ignorants, impotents, cruels, covards…
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

teresa permanyer
teresa permanyer
30.12.2017  ·  10:25

Diàfan, brillant. Raó i cor donant-se les mans. Tu també has salvat els mots, Vicent!
Jo acabo d’enviar una carta al Parlament Europeu. Quan vaig llegir que les nostres postals als presos ens serien retornades, sentia que se m’escanyava el pit. Avui he tingut necessitat de dir-los-hi a aquests representants europeus que els toca a ells tornar a posar la democràcia al seu lloc. Que està a les seves mans trobar solucions.
Animo a la gent que els escrigui, que quan tornin de vacances tinguin damunt la taula el “problema” vist des de moltes persones. És a les nostres mans utilitzar les paraules, com fa en Vicent.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.12.2017  ·  10:28

Podem donar-hi moltes voltes, ens podem cansar de dir que són feixistes i covards, que no s’ esperaven la majoria en ascons dels indepes, ni la ‘residualització’ del PP … però, llancem d’una vegada el lliri i diguem-nos la veritat, sense por. Sense un bon diagnòstic, sense una bona fotografia, ben centrada, no podrem avançar. Hem guanyat aquestes eleccions?, siiiiii?. Excepte els malalts i els que viuen en un món que no és el nostre, ha votat tothom. El bloc independentista amb el 47,49% dels vots, sembla doncs que no som la majoria, oi?. No hi tornem amb els comuns, no son equidistants, son unionistes i per tant amb PP, Cs i PSC sumen el 50,94%, aquesta és la realitat. Com també és real que Europa reconeix la victòria de l’independentisme però al mateix temps matisa que al no superar el 50% no es pot tirar endavant amb la República, com també és real que l’estat despòtic i antidemocràtic espanyol té els instruments (antidemocràtics) i les clavegueres per impedir investir Puigdemont i per fer passar per la cotilla constitucional la gestió del nostre govern. La propera legislatura serà dura i molt trista.
Ara ens podem preguntar com és que després de 39 anys una part tan important de la societat catalana (50,94%) negui el dret d’autodeterminació de la seva terra. Ens podem preguntar com és que una part de l’esquerra associa independència- nacionalisme-dreta neoliberal i antipopular?. Ens podem preguntar com és que hi ha aquesta línia de pensament (“enric-julianisme”)?: la geopolítica passa per sobre el poble, les persones no compten i per tant l’ status quo és inamovible. Ens podem fer moltes preguntes sense saber les respostes. Per no saber, no sé la més important: com és que l’independentisme no està unit?, com és que essent tan petits davant d’un estat tan poderós no tenim una sola veu? La possible resposta fa una mica de por: serà perquè encara no som un poble madur per assumir la independència?

Albert Miret
Albert Miret
30.12.2017  ·  10:31

Felicitats Vicent. Els teus articles són cada dia més i més bons, tant des d’un punt de vista argumental com formal. Ets el Boss de la bona informació a Catalunya.
Comparteixo totalment el que dius sobre el seu fiasco total i sobre el fet que estan clarament acabats. Ja ni poden ni volen fingir per més temps que són un país digne i democràtic. Saben que depenen exclusivament del suport que quatre fatxes que condueixen Europa en aquest moment, sense pensar que els mandats són finits, i que també ells s’estan jugant la poltrona a còpia de mirar cap a una altra banda cada vegada que els d’aquí menystenen i maltracten els principis essencials de la democràcia no només a Espanya, sinó a tot el món. (No és un “problema intern d’un país”, és la continuïtat o no de la Unió Europea, burros!)
El govern espanyol té exactament el mateix comportament que el fatxenda borratxo que tant abunda. Quan menys t’ho esperes primer crea el conflicte amb un argument absolutament imbècil, l’argument de la baula perduda que va del mico a la persona:
– Qué pazza? Que te pazza tio? (mentre et comença a sacsejar)
– No pasa nada.
– Y porqué me mirahh!
-Yo no te he mirado ni un momento.
Aquí l’home (si se’n pot dir així) fa com que perd la paciència i t’intenta agredir físicament.
Si tu el pares immobilitzant-lo, llavors buscarà altres companys amb cara de bèsties que et fotran la cara feta un mapa. Si no et dónes per vençut o considera que no t’ha humiliat prou, llavors més val que corris perquè estas en perill de mort. Això és bàsicament la “españolidad”, i fixeu-vos que és la mateixa forma d’actuar del “Gobierno de España”. És la “marca España” i els agrada que sigui així, i això és el que ens ofèn més la intel·ligència.
Dit això, vull dir també que comparteixo el raonament d’en Gomà quant a què no l’hauriem de cagar més amb paternalismes immobilistes que no ens semblen ni oportuns ni que donin resposta al comportament que el poble hem demostrat durant tot el procés, especialment amb les indecisions d’última hora abans de l’aberrant 155.
També quant a què no hem d’esperar més. Com més temps esperem, més animalades rumien, i ja no els hem de donar més avantatges. Ni una més. Ara toca assetjar-los nosaltres denunciant el que fan constantment a tot el món. I ja que no podem utilitzar la justícia donat que nosaltres no en tenim, utilitzem les xarxes, els diaris i totes les persones que coneixem d’aquí i de l’estranger.
Feliç any nou a tots. Aquest ha de ser el de la República!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
30.12.2017  ·  10:34

Covards, si Vicent.
Gràcies per la teva valentia.
Només actes covards hem vist: la ridícula persecució de les urnes, les pallisses a avís i dones i assalts a perilloses escoles, el repartiment de medalles per a actes tan eroics, la inoperància absoluta davan la vaga general, la manipulació inútil dels medis per acabar perdent estrepitosament les eleccions, la retirada de les tropes amb la cua entre les cames.
Les persones enraonant s’entenen. Algú al món serà capaç de fer-los recapacitar en una cosa tan simple?

Joan Cintero
Joan Cintero
30.12.2017  ·  10:39

Llelleixo aquets articles amb verdadera passio. I es que es una proba viva , constatable i diaria del enorme talent d’aquest pais. Mentres tinguem aquest actiu, estem mes que salvats. Espanya ja ha perdut A Catalunya. Ara totes dues tenen que trobar el seu cami. Una amb la violencia, l’altre amb el talent. A veure qui arriba mes llunt

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
30.12.2017  ·  10:47

Afegint, el càstigs a persones innocents, multes, presó, tortura psicològica sota les amenaces mal revestides de legalitat.

Quina llàstima de Estat, hauria pogut ser una potència al sur d’Europa, i l’hem de veure rosegat per una banda de lladregots.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
30.12.2017  ·  11:00

Vull comentar la lectura que a les 10h28′ ha fet Salvador Aregall dels resultats i que potser de forma no tan clara fan la majoria de mitjans de comunicació de masses.

No estic d’acord que del resultat de les eleccions es pugui concloure que el dependentisme representa el 50,94% mentre que l’independentisme només representa el 47,5%.

Primer, és cert que els comuns són unionistes. De fet la meva impressió és que son el cavall de Toia del PP contra Catalunya. No sé si conscient o inconscientment. Però part dels seus votants sí que ho son d’independentistes i més en aquestes eleccions que ells han basat la campanya en robar vots a l’independentisme intentant atraure als independentistes atemorits prometent-los una il·lusió de referèndum pactat.

Segon, Les campanyes electorals influeixen en els resultats. Aquestes eleccions no s’han fet en condicions ni amb garanties democràtiques. Els candidats independentistes han estat en inferioritat de condicions i els mitjans de comunicació de masses i la junta electoral han estat fent campanya descarada contra la independència. Això té un impacte que espot quantificar. En unes eleccions normals amb garanties, igualtat de possibilitats i mitjans de comunicació de masses neutrals el bloc independentista treu més del 60% dels vots. Aquest és el veritable resultat d’aquestes eleccions.

Tercer. Això son unes eleccions, no un referèndum . A les eleccions es conten escons no vots. Fins i tot en aquestes condicions l’independentisme ha guanyat majoria absoluta del que compta en unes eleccions. No hauriem de tolerar que ningú parli de vots en comptes d’escons. Si volen parlar de vots que mirin el referèndum del 1-O on l’independentisme va guanyar amb el 90% o que n’organitzin un altre ells amb les garanties que diuen que no tenia l’1-O.

Certament el gran enemic a qui ens enfrontem és el quart poder.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
30.12.2017  ·  11:20

Ho has clavat: covards! Covards i miserables. I el pitjor: sense cap projecte. Si en tenen que vagin a la investidura i el proposin. Però no en tenen i no ho faran. I si en tenen no són ni capaços ni valents per a explicar-lo. I la típica reacció dels que no tenen arguments és la violéncia, l’unic llenguatge que saben, el dels analfabets i covards. I com va dir Comin a Brusel·les, tenen por, molta por, de perdre els seus privilegis i fortunes mal guanyades. Són enemics perillosos però sense cap ni peus.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.12.2017  ·  11:22

Benvolgut, hem de començar ha admetre que mai tindrem un referèndum pactat amb l’estat i que mai unes eleccions en que s’hi jugui la independència de Catalunya tindran condicions democràtiques i que mai els mitjans de comunicació de masses (la majoria) seran neutrals. Hem de ser més, molts més.
Perquè no parlem de la Constitució de la República?, des de baix, els barris, les associacions, tota la societat civil. Interpel·lem tothom en un projecte de futur que contrasti amb el que tenim ara. Només així i amb la unitat podrem créixer.

Gemma R.
Gemma R.
30.12.2017  ·  11:32

Molt bona editorial. Subscric Salvador Aregall, llegeixo els resultats del 21D i la realitat de la mateixa manera. Afeigeixo que ERC ha d’ impulsar un candidat de Juntsxcat a la presidència i un d’ ERC a la vicepresidència, i deixar el partidisme d’ una vegada o farem el ridicul més estrepitós. No sóm prou forts per resistir picabaralles internes, hem de començar a treballar de valent, si volem arribar a bon port.

Pilar Arguimbau
Pilar Arguimbau
30.12.2017  ·  11:36

Des de les Illes molts estam conmocionats per tot el que està passant i tot el que han arribat a fer a Catalunya i la seva població per tal de mantenir la pretesa unió de l’estat espanyol, unió que a nosaltres ens perjudica cada vegada més. Noltros n’estam rebent els primers efectes col.laterals amb tot tipus d’agressions a la llengua i a l’educació que ara aprofiten els amics del 155. N’estic farta d’aquesta cantarel.la de política de barra de bar, on només es repeteixen els mantres de les TVs espanyoles, i on el periodisme s’ha venut a preu de botó, i la seva suposada objectivitat viu dins la més profunda de les cavernes de la foscor i mentida. Me preocupa molt aquesta època de no veritat, de postveritat i de molta tecnologia fàcil i ràpida. I me preocupa el nostre futur després de la independència de Catalunya, que esper amb ànsia, jo i molts més des d’aquestes terres.
Agraesc a aquesta publicació els continguts i les opinions, la forma de fer periodisme. Ja fa molt de temps que no podem llegir ni escoltar massa veus amables en la nostra llengua i els nostres pensaments. I esper que pugueu continuar durant molt de temps. Gràcies.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
30.12.2017  ·  11:42

Penseu que Europa els fa retirar els ‘Piolins’?

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
30.12.2017  ·  11:51

Només podem comptar amb nosaltres.

L’estat del costat només té la força de les armes, que ha fet servir sempre que ha volgut.

Cal resistir el que calgui…… ho sabrem fer?

Via fora Catalans !

Joan Calsapeu
Joan Calsapeu
30.12.2017  ·  12:43

Creix l’independentisme a les ciutats del cinturó obrer, com també l’unionista, depen de la formació personals o l’alienació, de l’associacionisme i participació en els afers comuns de les persones, de la consciència de cadascú i de l’educació rebuda a casa a l’escola o en l’àmbit- com he dit- de l’associacionisme… No cal ser militat, però si participatiu.
No cal anar a fer missions als imbècils, adoctrinats, assimilats alineats, pels programes brossa, l’alcohol o altres adicions. Cal ser sincer, contundent i fer propostes reals en benefici de la col·lectivitat.
Mentrestant resistim, l’embat del sistema que aïlla i oprimeix, en relacions laborals d’esclavatge. Persistim per alliberar-nos d’aquestes rèmores. Vencem, denunciant on sigui les mentides i interessos dels politics professionals, aliats dels interessos del sistema lliberal imperant.

salut
i república, democràtica i social.

Llibertat presos polítics !!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
30.12.2017  ·  13:55

Cert que de temps diem que “de ponent, ni vent ni gent”, la mateixa gent tan ufana i tan superba del cant dels segadors. Però no els confonguem amb la bona gent, que n’hi ha i nombrosa, dominada i explotada pels mateixos paràsits socials que han vingut a dominar i explotar els països catalans, gent corrent, sovint condemnada a la misèria o l’emigració, que tots coneixem i, en molts casos, en som part. La indignació pot fer-nos perdre la perspectiva.
I el projecte. Inclusiu i generós, però català. Si alguna cosa ens identifica com a poble és la llengua, i per això és el primer objectiu a eliminar per l’asnarisme i la sevta escola faesista, que, adoctrina el PP, ara vol captar C’s, com si calguera -si no es pot mullar l’aigua, home!-. La llengua ens indica els límits territorials de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Però no marca fronteres humanes, perquè català és qui vol, visqui i treballi o no al país, però sobre tot si ho vol. Si no ho vol, sempre el respectarem com forasters o visitants. Mai d’amos.

Joan Pagès
Joan Pagès
30.12.2017  ·  13:56

Gràcies Sr. Partal per l’anàlisi tan acurada. Aquesta CONTUNDÈNCIA és la que trobo a faltar en els líders polítics, la que he trobat a faltar durant la campanya. Una cosa és mesurar les paraules i guardar les formes, i una altra és anar de xaiet que es defensa com pot dels atacs del llop. Hem de passar a l’ofensiva i dominar nosaltres el discurs, posant-los en evidència una i mil vegades a polítics i pamfletistes, a fiscals i jutges, i a aquell infame descendent d’aristòcrates gavatxos emperrucats i empolsinats, degenerats tirans que, afortunadament per als francesos, acabaren com acabaren.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.12.2017  ·  14:20

Molt d’acord amb en Joan Pagès.

Els nostres polítics no saben utilitzar les paraules necessàries (semblants al que és diu aquí, avui). Potser només Jordi Cuixart ha parlat clar alguna vegada.

D’acord també amb opinió que té sobre tots els borbons de la història. Crec que és la més realista possible.

Josep Albà
Josep Albà
30.12.2017  ·  15:35

Lamento haver de dir-ho sr. Partal però els seus editorials em semblen cada dia més surrealistes i més pamfletaris.

Covards els unionistes? Derrotats? Espantats?

Ells no es van rendir. Ells van amenaçar i nosaltres ens vam rendir. Qui és el covard? Ells controlen la Generalitat sencera. Ells tenen tots els nostres diners. Dels nostres uns van córrer cap a Madrit a deixar-se empresonar i els altres van haver de fugir a Brussel·les. Derrotats els espanyolistes?

No els afecta ni poc ni molt el resultat de les eleccions. Cada dia imputen més gent, mentre els nostres acoten el cap i es barallen entre ells.

Espantats els espanyols? Jo sí que estic espantat veient la paràlisi de l’independentisme mentre Catalunya es dedica a afartar-se de turró i neules i a comprar regalet de reis.

eva salas
eva salas
30.12.2017  ·  16:50

Per a la Mercè:
No crec que a Madrid facin gaire cas del que els manen a Europa. Ha transcendit allò que la Merkel demana que es pugui formar Govern, que traduït deu voler dir que alliberin als presos i parin la persecució judicial, ara però veurem què decideixen els jutges el dia 4 i el dia 11.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
30.12.2017  ·  17:01

Surto de tema (no pas del tot, tanmateix). Acabo de sentir per TV3 que el Sr. Rajoy ha desitjat als ezpañols (a nosaltres també?), un feliç any 2016. Es que vol repetir l’any que vé totes les putades amb que ens va obsequiar juntament amb la colla d’esbirros violents i agressius que l’envolten?. De totes maneres, això deu ser un problèma seu. El nostre és trobar la millor forma d’alliberar-nos d’aquesta trepa de tocacollons venjatius i sàdics. No sé si serà millor o pitjor que es mantingui un presidente del gobierno que fa aigües però que ens la té jurada. El que està clar és que sembla que estigui tocat del bolet.

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
30.12.2017  ·  17:24

Ei Vicent. enhorabona!
Ens has escrit un dels editorials més contundents i clars dels que he pogut llegit en molt de temps! Gràcies i Bon Any!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
30.12.2017  ·  19:33

Aquest país nostre té 2 raons fonamentals per recuperar la seva llibertat:
1. perquè no ha deixat mai de ser nació (i la prova és que no ha desaparegut com a comunitat culturalment i idiosincràtica diferenciada)
2. perquè una majoria de catalans hem demostrat repetidament voler-ho.
Tota persona té dret a tenir una nació, a tenir la seva pròpia identitat; és un dret inalienable al mateix nivell que els drets humans (del que forma part, és part integrant).
Voler imposar una altra identitat a qui ja té la pròpia és un crim de lesa humanitat. El dret històric, natural i internacional ens assisteixen plenament. Anar contra la Història, la natura i el sentit de justícia universal és un greu pecat. Tota la legitimitat és nostra, i l’exercirem!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
30.12.2017  ·  20:36

En comparació al regne de UK el regne Spanish no s’atraveix ni a dir ni a reconèixer que Catalunya es una nació.. 5-6 lletres sembla que fan por..

També a diferència de UK no s’atreveixen a donar-nos seleccions esportives per por a perdre suposo, no hi ha res més bonic que lluitar esportivament.. Però tampoc..

I veient que UK fins i tot es permet el luxe de fer referèndums d’independència a Scotland, no sé que deuen pensar què pensen d’ells a la resta del món..

Núria Menasanch
Núria Menasanch
30.12.2017  ·  21:50

Gràcies Vicent pel regal de Cap d’any del teu editorial.
Ja fa temps que veig que estan cagats de por.
Bon 2018, no 2016 com diu M. Rajoy

jordi moncosí
jordi moncosí
31.12.2017  ·  11:50

prova

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies