La cova 338 de Queralbs (Ripollès), coneguda per cova del Forat de l’Embut, situada a 2.235 metres d’altitud, és la cova prehistòrica amb ocupació humana més alta del Pirineu localitzada fins ara. I, segons les últimes troballes arqueològiques, també era un punt de manipulació de malaquita, un mineral preuat que s’usava per a objectes d’ornamentació i l’extracció de coure per a la producció metal·lúrgica. Al capdavant de la investigació hi ha l’equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La campanya també ha servit per a recuperar restes d’indústria lítica i ceràmiques de fa més de 5.500 anys. Es creu que pertanyen als primers pastors del Pirineu oriental.

L’aparició de mig centenar de restes de malaquita, un mineral que es destaca perquè és de color verd, confirmen que la cova del forat de l’Embut va ser un indret de manipulació d’aquest material d’interès en la prehistòria. “Era molt preuada pels grups prehistòrics, si bé la seva distribució és escassa al territori”, remarca el codirector del jaciment, Carles Tornero, juntament amb el catedràtic de prehistòria i antropòleg Eudald Carbonell.

El mineral s’extreia d’un aflorament de la vora que ja s’ha pogut identificar, i es transportava fins a la cova, on es processava amb finalitats diverses, com ara la producció d’elements d’ornamentació, l’elaboració de pigments o l’extracció del coure que conté la malaquita per a la producció metal·lúrgica.

És una de les conclusions de la darrera campanya arqueològica que s’ha fet aquest estiu, amb investigadors de l’IPHES-CERCA i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La primera vegada que es va explorar va ser l’any 2012, a càrrec del Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP), de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA). El 2018 s’hi va fer una segona intervenció i ara la tercera.

Enguany s’han excavat 8 m² (la cova en fa més de 100) i s’han pogut recuperar més d’un miler de restes, com ara vasos ceràmics elaborats a mà, restes d’indústria lítica, fragments de combustible vegetal carbonitzat emprat en fogars i també restes òssies dels animals consumits. Són aquests materials que confirmen que la cavitat es va fer servir fa més de 5.500 anys (del neolític a l’edat de bronze) i que poden ser les primeres comunitats de pastors del Pirineu oriental. És situada en un enclavament estratègic, a mig camí entre la vall de Núria i el pic del Puigmal.

D’una altra banda, també s’han recuperat restes d’ós bru del Pirineu (Ursus arctos). Els investigadors apunten que podrien ser d’un moment anterior a l’arribada dels primers pastors, fa més de 5.500 anys, i destaquen que tenen un valor paleontològic molt important per a l’estudi de la fauna salvatge i actualment extinta al Pirineu. Històricament, la cova 338 ha anat estretament vinculada a l’ús ramader dels extensos prats de l’entorn durant la temporada estival, com a refugi natural dels pastors que acompanyaven els ramats, generalment d’ovelles.

Finalment, la campanya també ha servit per a veure que la preservació i antiguitat d’aquest emplaçament són notables. Si bé hi ha més jaciments prehistòrics documentats en una altitud semblant, són en abrics petits o estructures a l’aire lliure i amb registres arqueològics escassos i mal preservats perquè han estat a la intempèrie. És per això que confien que les futures investigacions a la cova de Queralbs aportin informacions molt destacades.

L’excavació de la cova 338 forma part d’un pla de recerca que inclou l’estudi de més jaciments del Ripollès. S’emmarca en el projecte Arrels, amb el suport del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser, l’Ajuntament de Queralbs i la Conselleria de Cultura.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.