Bloomberg · Maya Averbuch i Michael D. McDonald

Al centre de San José, Marcelo Solano fita a banda i banda del carrer a la recerca de venedors de rifa il·legal. El cap de la policia de la capital de Costa Rica recorre carrers on el cos ja dugué a terme uns quants operatius contra el joc il·legal l’any passat, i tancà locals on es venien bitllets de rifa no autoritzats. Però, mesos després, molts venedors han tornat als locals d’on foren expulsats, i promocionen als quatre vents apostes no autoritzades que, aquests darrers anys, han començat a guanyar terreny als sorteigs benèfics oficials que organitza l’estat.

El conductor del vehicle en què viatja el cap de la policia redueix la velocitat tan bon punt Solano detecta un local que permet d’apostar als clients. Pocs carrers més enllà, Solano es fixa en un local de pollastre fregit on els clients, a banda de pollastre, compren bitllets il·legals. Pocs metres més enllà, hi ha l’entrada d’un bar, i fixa la vista a la recerca dels bitllets blancs característics. Els venedors pirates ofereixen premis més alts que no la rifa estatal en els jocs més simples, cosa que els fan més atractius a ulls de molts clients.

Per Solano, que fa més d’una dècada que exerceix com a cap de la policia de San José, l’auge de la rifa il·legal representa un fracàs de proporcions nacionals. “Hi ha aquesta cultura de comprar rifa il·legal perquè paga més, però no són diners nets”, explica Solano, que lamenta la indiferència dels seus conciutadans envers l’impacte socials del joc il·legal: “Si els ciutadans fossin conscients del mal que fa la rifa il·legal, potser la situació seria diferent”, diu.

Governs de tot el món han perdut ingressos arran de l’auge de noves formes d’apostes, tant legals com il·legals, que han anat reduint la quota de mercat dels jocs estatals, incloent-hi les apostes esportives en línia, els mercats de predicció, com Polymarket i Kalshi, i casinos virtuals a mig camí entre el món dels videojocs i el de les apostes.

Aquests darrers mesos, molts països han pres mesures contra la proliferació d’aquesta mena de plataformes. França i Portugal han prohibit unes quantes plataformes; l’Índia, per la seva banda, ha il·legalitzat el pòquer en línia, i el Brasil blocà fa ben poc més de 25.000 pàgines d’apostes il·legals.

Però el creixement del sector sembla imparable: en molts països, les cases d’apostes i els casinos il·legals ja superen en nombre els casinos autoritzats, i continuen creixent a gran ritme. “Les loteries estatals s’enfronten a una amenaça existencial: els joves ja no compren bitllets al mateix ritme que les generacions més grans”, diu Jonathan Cohen, autor d’un llibre sobre l’auge de les apostes en línia. “Sí que continuen apostant, però es decanten per altres formes de joc que els atrauen més que no pas la rifa.”

Els costa-riquenys han jugat durant generacions a la rifa estatal, que es fundà ara fa més de 140 anys i finança causes benèfiques per tot el país. Però les rifes il·legals, tolerades durant dècades, han crescut fins a superar en popularitat l’oficial, un fet que ha coincidit amb l’auge de Costa Rica com a punt clau en el narcotràfic a la regió.

La policia sospita que el joc il·legal, que es calcula que mou uns 500 milions de dòlars l’any al país, permets als grups criminals d’emblanquir diners derivats del tràfic de droga i el contraban, entre més activitats il·lícites. Comprar bitllets no autoritzats no és un delicte; vendre’ls, sí.

Faci què faci la policia, l’ambició de fer-se ric sembla que sempre s’imposa al pes de la llei. “Hi ha hagut batudes, escorcolls, detencions”, diu Solano. “Però l’endemà mateix tornen a vendre rifa il·legal en una altra banda.”

L’atractiu de la rifa il·legal és evident: en el joc més bàsic –triar un número del 0 al 99–, un encert paga 70 vegades més que no pas la rifa oficial; altres jocs paguen ni més ni menys que 90 vegades el premi de la rifa oficial. Els sorteigs de les rifes il·legals es coordinen amb els de la rifa oficial, cosa que limita el risc de manipulació i reforça la confiança dels clients en el sistema.

El joc en línia i les apostes esportives van créixer enormement durant la pandèmia del coronavirus, quan els confinaments limitaren l’accés dels consumidors a casinos i punts de venda de rifa. A Costa Rica, que ja era un dels grans centres d’apostes esportives de la regió abans de la covid, les plataformes de joc en línia han proliferat d’ençà del 2020. La Junta de Protecció Social (JPS), l’entitat que administra la rifa, també ha llançat un portal de rifa en línia, però fins ara li ha costat competir amb el sector privat.

La rifa estatal ha provat d’apel·lar a la moral ciutadana amb anuncis i campanyes que posen l’accent en les possibles connexions entre la rifa il·legal i el crim organitzat. Però, atesa l’escassetat d’inspectors, el govern depèn del públic per aturar aquesta proliferació.

Solano dubta que això funcioni. “La gent no compra un bitllet de rifa per ajudar un orfenat. En compra, bàsicament, per fer-se milionari, aquí i a qualsevol país del món”, diu.

La seu de l’entitat que administra la rifa oficial de Costa Rica es troba en un edifici gris del centre de San José, no gaire lluny dels locals que Solano escodrinya a la recerca de venedors d’apostes il·legals. Aquests darrers anys, segons els càlculs del cap de la policia, el creixement del sector ha deixat el govern en control de menys de la meitat del mercat.

La rifa il·legal ha anat guanyant terreny a mesura que Costa Rica s’ha anat consolidant com un nexe clau en el tràfic de cocaïna cap a Europa. El govern afirma que és possible que els grups organitzats facin servir el joc per emblanquir diners derivats de tota mena d’activitats delictives, tot i que trobar proves d’aquesta connexió sol ser difícil.

La justícia del país assegura que els locals d’apostes il·legals solen formar part d’un sistema informatitzat més ampli que s’encarrega de coordinar les vendes i els pagaments: els diners derivats de les apostes es barregen amb els ingressos ordinaris del negoci, cosa que dificulta traçar-ne l’origen. Els premis més grans, per una altra banda, solen finançar-se amb fons provinents d’unes altres activitats encobertes, i solen fer-se en efectiu, fins i tot quan l’aposta es fa en línia. “És relativament fàcil de guanyar, cosa que fa que sigui un negoci molt lucratiu per als grups criminals”, diu Michael Soto, ex-director de seguretat nacional de Costa Rica.

L’any passat, les autoritats confiscaren béns i vehicles valorats en 2,9 milions de dòlars a un grup acusat de regir uns 200 locals de rifa il·legal. Fou l’operació més gran relacionada amb el sector en la història del país.

Conscient que el sector es troba en un punt d’inflexió, la JPS ha demanat de modernitzar la legislació que regula els jocs d’atzar i les apostes al país, vigent d’ençà dels anys cinquanta, per garantir que la JPS sigui l’únic organisme autoritzat a supervisar les plataformes d’apostes digitals i esportives. La JPS també ha demanat d’endurir les penes per als responsables de les xarxes de rifa il·legal, que podrien enfrontar-se a penes que preveuen fins a sis anys de presó.

El diputat que impulsà el projecte de llei al parlament –Gilbert Jiménez Siles, que de nen fou operat en un hospital finançat per la rifa– remarca la funció benèfica de la rifa oficial. “Això ha arrelat en l’imaginari nacional. La gent sovint hi juga per cooperar”, diu. “No podem girar-nos d’esquena al que passa en el sector.” Tanmateix, el projecte acabà fracassant, víctima del clima de polarització política que ha marcat la pre-campanya de les eleccions generals d’enguany.

Mentrestant, la JPS ha anat prenent mesures per provar d’augmentar l’atractiu de la rifa oficial. El 2024, les autoritats augmentaren els premis a 209.000 milions de colons (406 milions de dòlars), cosa que equival a un 75% de la recaptació de la rifa oficial. Uns 32.000 milions de colons –la quantitat restant després de cobrir els costs operatius de la rifa– es destinaren a causes benèfiques.

Però la popularitat i reputació de la rifa oficial ha continuat caient aquests darrers anys. El desembre passat, per exemple, ningú no comprà el bitllet guanyador del sorteig de Nadal. Això, de retruc, significà que la JPS no hagué de pagar el premi més gran de l’any, cosa que indignà molts jugadors. Un presentador televisiu arremeté contra l’organització en antena; uns altres digueren que hi havien perdut la confiança i prometeren de no tornar a comprar un bitllet mai més.

Mentrestant, la caiguda en els ingressos derivats de la venda de bitllets ha deixat els centenars d’organitzacions que finança la JPS amb l’aigua al coll.

Una d’aquestes organitzacions –l’Associació Clínica de Cures Pal·liatives de Barva, que ofereix visites mèdiques a malalts de càncer, Parkinson i Alzheimer a les seves llars– diu que els fons provinents de la rifa han caigut significativament aquests darrers cinc anys. “Hi ha el perill que hàgim de tancar”, explica directora, Grettel Zárate Murillo. “Ens veiem obligats a fer bingos, rifes i campanyes benèfiques per compte propi.”

L’organització no sap si podrà continuar pagant el sou d’un metge, un psicòleg o uns altres membres de la plantilla. “Amb més recursos, el servei d’aquestes organitzacions podria millorar”, diu Marcela Sánchez, assessora legal en cap de la JPS. “Les necessitats són infinites, i els recursos sempre seran finits.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb