L’ex-vice-president del parlament Josep Costa ha denunciat que la causa per desobediència oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la mesa presidida per Roger Torrent és una forma de reprimir la minoria nacional catalana en l'”actual configuració del Regne d’Espanya”.

Josep Costa: “Nosaltres som més forts ara que no el 2017, i ells són més febles”

Així ho sosté Costa en un escrit, al que ha tingut accés Efe, en el qual demana a l’alt tribunal català que arxivi la causa que va obrir el març passat en admetre una querella de la fiscalia contra Torrent i els membres independentistes de la mesa en la passada legislatura per desobeir el Tribunal Constitucional espanyol, per tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

En el seu escrit, Costa, que en aquesta legislatura ja no és diputat, considera que la causa oberta pel TSJC “no és més que una altra forma de reprimir el legítim exercici dels seus drets polítics dels quals han estat democràticament triats per representar, en el parlament, a una minoria nacional com és la catalana dins de l’actual configuració del Regne d’Espanya”.

En la seva querella, la fiscalia acusa Roger Torrent i els membres independentistes a la mesa en la passada legislatura —Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC)— de desobeir al TC per tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

Costa denuncia que en aquesta causa s’ha incorregut en una “burla” a la separació de poders mitjançant un “pervers mecanisme” de judicialitzar la política i “criminalitzar el debat parlamentari” per exercir un “desproporcionat i il·legítim poder en contra de la voluntat sobirana dels votants que pertanyen a una minoria nacional”, la qual cosa veu com una “clara infracció” del Tractat de la Unió i la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

L’ex-vice-president primer del parlament, que exerceix la seva pròpia defensa al costat dels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, insisteix que no van cometre cap delicte i que, a més, els empara la inviolabilitat parlamentària, per la qual cosa adverteix que admetre a tràmit la querella suposa una “pertorbació il·legítima i completament desproporcionada” en l’exercici d’un càrrec públic.

Costa apunta en el seu recurs que va ser el govern espanyol qui, en campanya electoral, va instar el novembre de 2019 davant el TC els incidents d’execució per “prohibir” al parlament els debats sobre la monarquia i l’autodeterminació.

Es va tractar d’un intent de “censura prèvia” amb el qual el govern va activar un procediment davant el TC “per interessos polítics electoralistes” per “subvertir el normal funcionament del poder legislatiu de Catalunya”, segons Costa.

Per al querellat, amb aquest procés es “pretén castigar la pretesa desobediència del legislatiu català a les instruccions de l’executiu espanyol, convertides en ordres del Tribunal Constitucional”.

“En aquesta causa el poder judicial ha de dirimir si la negativa del poder legislatiu a plegar-se a les exigències del poder executiu és constitutiva d’un delicte de desobediència. O sigui: si existeix o no la separació de poders”, apunta.

En aquest sentit, Costa subratlla que es pretén amb aquesta causa “culminar” l’aplicació d’un “mètode antidemocràtic” pel qual el poder judicial es converteix en l’instrument de l’executiu “per coaccionar una instància del poder legislatiu”.

“La consolidació d’aquesta pràctica, de la qual per desgràcia ja existeixen precedents, no es pot admetre sense causar un dany irreparable al sistema de democràcia representativa”, apunta.

Costa s’escuda en la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària, que creu que també té com a membre de la mesa a l’hora de votar la tramitació de resolucions parlamentàries, encara que el seu contingut pogués ser inconstitucional.

Per l’ex-vice-president del parlament, el que pretén la causa oberta arran de la querella de la Fiscalia és “atacar la lliure formació de la voluntat del parlament exigint responsabilitats penals dels seus membres pels vots i opinions expressades per la majoria de la cambra”.

A més, considera que, com ja no és diputat -i per tant ja no gaudeix de la condició d’aforat- el seu cas hauria de portar-lo un jutge ordinari i no el TSJC, que ho va assumir perquè hi ha altres aforats en el procediment.

En aquest sentit, recorda que l’ex-secretari tercer de la mesa del parlament Josep Nuet va ser jutjat i condemnat pel Tribunal Suprem -quan va passar a ser diputat al congrés espanyol- després de separar la seva causa de la dels altres companys de la presidenta Carme Forcadell, que van ser jutjats i condemnats pel TSJC

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.