836.000 euros per una candidatura inexistent: el cost del fracàs dels Jocs Olímpics d’Hivern

  • Tot i no haver-la arribat a presentar davant el COI, el govern ha gastat centenars de milers d'euros en la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
03.01.2024 - 21:40

Després d’un lustre de preparatius i anys de campanya, finalment el govern de la Generalitat va manifestar la setmana passada que la candidatura per a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 al Pirineu difícilment tiraria endavant. Tot i tenir el suport de l’administració i de bona part del teixit empresarial, el projecte va topar de bon començament amb un fort rebuig social i amb l’escepticisme de molts experts, que alertaren que l’empitjorament de les condicions climàtiques al Pirineu –on aquest hivern moltes estacions ja han tingut dificultats per a obrir, atesa la manca de neu– feien inviable l’organització d’uns jocs d’hivern sostenibles d’ací a set anys, com el govern ha acabat reconeixent. Les desavinences amb el govern de l’Aragó per a organitzar una candidatura conjunta, que van fer que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) retirés el suport al projecte l’any passat, han estat l’element que ha condemnat definitivament una candidatura que organitzacions com ara Stop JJOO denuncien que va néixer d’esquena a la realitat política i les necessitats econòmiques del Pirineu.

Però el fet que el projecte hagi estat corcat de bon començament per la incertesa –política, econòmica i fins i tot ambiental– no ha impedit al govern d’invertir una quantitat substancial de recursos públics en una candidatura que ha acabat dissipant-se fins i tot abans del procés de presentació formal al Comitè Olímpic Internacional (COI). La quantitat, segons que es desprèn dels documents facilitats pel Departament de Presidència i el registre de contractes menors de la Generalitat, puja a més de 836.000 euros abans d’IVA per a un ampli ventall de conceptes, que inclou tant projectes de difusió dels valors olímpics com visites institucionals del COI a Catalunya, passant per contractes amb empreses vinculades a alguns alts càrrecs –actuals i passats– del govern.

La campanya publicitària, la punta de l’iceberg

Tot i l’entusiasme de bona part de la classe política local, el projecte de candidatura sempre va dividir la societat civil de les comarques del Pirineu. Lluny de ser una posició marginal, l’oposició als Jocs Olímpics d’Hivern va condicionar l’esdevenidor de la campanya. El punt culminant d’aquesta oposició fou la manifestació multitudinària del maig de l’any passat a Puigcerdà, que va aplegar 2.500 persones segons els Mossos i 5.000 segons l’organització, en un municipi de menys de 9.000 habitants. El govern, de fet, va arribar al punt de proposar una consulta sobre la candidatura a nou comarques per a mesurar el suport dels ciutadans al projecte. Programada originalment a final de juliol del 2022, la votació acabà essent ajornada indefinidament per la manca d’acord amb el govern de l’Aragó sobre el repartiment de les seus.

Tot i que la consulta no s’arribà a fer, el govern esmerçà 329.682 euros en l’anunci de l’any passat per a promoure el projecte als mitjans. Aquesta quantitat es divideix en tres apartats: la creativitat i la producció de la campanya (28.765 euros), la difusió a mitjans digitals (96.920 euros) i la difusió a mitjans impresos i multimèdia (203.996 euros).

El cost total del vídeo, d’un total de trenta segons de durada, aixecà molta polseguera quan fou revelat el setembre de l’any passat per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en resposta a una pregunta parlamentària de la CUP, que va titllar la despesa de despropòsit. Mesos abans, al juny, Stop JJOO havia presentat una denúncia contra la campanya davant el Síndic de Greuges i l’Oficina Antifrau perquè considerava que el vídeo –que presentava els jocs com “una oportunitat per a tornar a brillar i enamorar el món sencer”– intentava de crear un estat d’opinió favorable a la candidatura. A mitjan 2023, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) expressà en una comunicació remesa a Stop JJOO que l’anunci podia ser considerat “propaganda instrumentalitzada de manera encoberta mitjançant la publicitat institucional”.

Gairebé 200.000 euros en estudis

Si bé l’anunci ha estat el principal focus d’atenció en el debat públic sobre el cost de la candidatura, la inversió del govern en el procés de preparació de la candidatura va molt més enllà de la despesa publicitària. Del 2018 al 2022 (el darrer any en què consten inversions per al projecte), el govern va gastar ni més ni menys que 173.748 euros en estudis per a l’elaboració del document tècnic del projecte de candidatura. Tots aquests reports, elaborats entre el 2018 i el 2021, es van vehicular –per encàrrec del Departament de Presidència– mitjançant Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que aleshores presidia Ricard Font. Font deixà la presidència de l’empresa pública el 2021 per a esdevenir secretari general de Vice-presidència sota la batuta de Jordi Puigneró, un càrrec que ocupà fins que el vice-president fou destituït per Pere Aragonès, el setembre del 2022, arran de la sortida de Junts del govern.

En aquests 173.748 euros s’hi inclouen conceptes com ara una “enquesta qualitativa” a esportistes olímpics sobre l’organització dels jocs olímpics en què han participat (14.900 euros), un projecte d’anàlisi “per a la difusió dels valors dels jocs olímpics a la ciutadania” (14.545 euros), un estudi per a l’anàlisi del llegat de les darreres seus dels Jocs Olímpics d’Hivern als països ciutats on s’han fet (13.500 euros), un estudi de l’estratègia comunicativa de les candidatures als jocs del 2026 (11.900) o bé una anàlisi de la valoració dels ciutadans de Barcelona sobre la proposta de candidatura “en base al record dels jocs olímpics del 1992” (9.713 euros).

Dels setze estudis recollits al portal del Departament de Presidència, cap supera els 15.000 euros de pressupost, la xifra a partir de la qual l’administració té l’obligació d’adjudicar els contractes per concurs públic segons la legislació catalana. D’aquests, tres s’adjudicaren a una mateixa empresa (MOT SLP) i sis més es repartiren a parts iguals entre tres empreses (BCN Event Factory, l’Institut Feedback d’Investigació Aplicada i Propia Studio). Un altre s’encarregà l’any 2019, per 14.500 euros, al despatx d’advocats Sinergia, que en aquell moment tenia Joan Ignasi Elena de soci. Dos anys més tard, Elena abandonà les seves responsabilitats a Sinergia per esdevenir conseller d’Interior a proposta del president Aragonès. L’any 2022, quan la contractació de Sinergia sortí a la llum, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, assegurà que responia a criteris purament tècnics.

Els serveis, un calaix de sastre sense fons

Paral·lelament als 173.748 euros esmerçats en estudis, el govern destinà durant el període 2018-2022 un total de 662.766 euros a uns altres serveis (incloent-hi els serveis publicitaris ja esmentats) vinculats amb el projecte de candidatura. Entre aquests serveis s’inclouen “despeses diverses” relatives a l’estand dels Jocs Olímpics d’Hivern a la Fira de Lleida l’any 2019 (14.320 euros), una anàlisi de dominis web per a la pàgina dels jocs (13.900 euros), o bé una visita institucional a la seu del COI a Lausana (2.779 euros) i, conversament, d’una visita institucional del COI a Catalunya (2.774 euros). A la web del Departament de Presidència també consta una visita d’una delegació de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern a Andorra per a avaluar les feines de preparació de la candidatura per als Campionats del Món d’esquí del 2027 (868 euros).

A banda els serveis enumerats per Presidència, al registre de contractes menors de la Generalitat també hi consta un pagament de 9.000 euros abans d’IVA a la consultora jurídica Tarba –en què treballa l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs– per a feines de “treball tècnic en relació amb les eines i instruments per a la creació de la candidatura”. Homs, tanmateix, va assegurar el 2022 al diari El Confidencial, que va destapar el contracte, que no havia arribat a fer cap feina que hi tingués relació ni n’havia cobrat res.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any