23.09.2022 - 21:40
El president andalús Juanma Moreno ha originat aquesta setmana un petit terratrèmol político-econòmic. Moreno, que diuen que forma part del grup moderat del PP, ha eliminat els imposts de successió i de patrimoni a Andalusia i s’ha atrevit a demanar als catalans, especialment als empresaris, que se n’hi vagen a viure. Fins i tot s’ha anunciat l’obertura d’una delegació del govern andalús a Barcelona que tindrà per objectiu aconseguir que ciutadans d’ací s’empadronen allà o hi vagen a residir, que no acaba de ser ben clar del tot què pretenen.
Imagineu-vos, Maria i Martxelo, que al govern català se li acudís de fer alguna cosa semblant. O que el govern basc obrís una delegació a Madrid dissenyada expressament per incitar els madrilenys a fugir cap al País Basc i deixar-hi els seus diners. De segur que l’escàndol seria monumental.
Evidentment, la decisió de Moreno és influenciada per la batalla política espanyola: l’anticatalanisme sempre ven. I la demagògia. Perquè no deixa de ser un contrasentit poc explicable que Andalusia prenga una decisió que implicarà deixar d’ingressar 359 milions d’euros anuals si, alhora, resulta que cada any necessiten recursos addicionals de l’estat per a subsistir.
La comparació no pot ser més feridora. Catalunya és el segon territori que aporta més recursos a l’estat espanyol –el primer és Madrid, però ja sabeu que compta a part, pels recursos de capitalitat. Doncs bé, essent el segon territori que aporta més recursos, Catalunya es converteix en catorzè pels recursos rebuts –els famosos 20.000 milions d’euros que ens roben cada any. En canvi, Andalusia, que ocupa el número tretze entre les autonomies pels recursos que aporta a l’estat, és la que fa deu a l’hora de rebre’n. Gràcies als diners que Madrid drena principalment des de Catalunya i el País Valencià. I, així i tot, Juanma Moreno es permet de dir això que diu i de fer això que fa.
