La Cort Interamericana de Drets Humans demana al Perú que examini la decisió del Constitucional abans d’alliberar Fujimori

  • La Cort Interamericana considera que s'ha d'evitar, sigui com sigui, que es faci "un dany irremeiable al dret d'accés a la justícia"

VilaWeb
Funeral de les víctimes de la matança de la Cantuta, al Perú (fotografia: Europa Press/Contacto/Carlos Garcia Granthon).
Europa Press
06.12.2023 - 09:53
Actualització: 06.12.2023 - 11:01

La Cort Interamericana de Drets Humans ha sol·licitat a les autoritats del Perú que s’abstinguin d’executar per ara la sentència del Tribunal Constitucional que ordena l’excarceració immediata de l’ex-president Alberto Fujimori fins que no s’hagi examinat detalladament la decisió, amb l’objectiu d’estudiar bàsicament si compleix els criteris establerts el 2022.

Fujimori és al centre penitenciari de Barbadillo, on compleix una condemna de vint-i-cinc anys per delictes de lesa humanitat. L’ex-president al·ludeix als vuitanta-cinc anys i al delicat estat de salut per argumentar que ha de purgar la resta de la pena fora de la presó.

Tot i això, la Cort Interamericana ha demanat que no sigui excarcerat fins a veure si l’última ordre encaixa amb tots els criteris i resolucions prèvies, amb l’objectiu bàsic de “garantir el dret d’accés a la justícia de les víctimes dels casos Barrios Altos i La Cantuta”.

Considera que s’ha d’evitar sigui com sigui que es produeixi “un dany irremeiable al dret d’accés a la justícia” de les víctimes, que van sofrir crims contra la humanitat segons el Dret Internacional Penal, segons el dictamen recollit per l’emissora RPP.

El cas de Fujimori es remunta el desembre del 2017, quan el llavors president peruà, Pedro Pablo Kuczynski, li va concedir un indult humanitari que, això no obstant, va ser revocat per la justícia tot just uns mesos més tard, l’estiu del 2018.

A més de la condemna per les matances de Barrios Altos i La Cantuta, Fujimori afronta un altre procés penal, juntament amb diversos dels seus ministres de Salut, per les esterilitzacions forçoses a gairebé 350.000 dones i 25.000 homes de diferents comunitats indígenes durant el seu govern.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor