Per què hi ha corredisses per a comprar el pis?

  • Segons els notaris, els préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges van augmentar a l’agost d’un 21% interanual a Catalunya en relació amb el mateix mes de l’any passat, vuit punts per sobre de la mitjana espanyola

Jordi Goula
12.10.2022 - 19:30
Actualització: 12.10.2022 - 20:04
VilaWeb

Sembla que han entrat les presses per a comprar el pis. Els indecisos han rebut una bona empenta quan han vist les pujades dels tipus d’interès. Molts es deuen haver esverat quan han comprovat que els bancs els podrien endurir les condicions sota la bandera de l’euríbor. I, en alguns casos, els deu haver entrat el cuc de la pregunta lògica: “I si demà puja encara més?” Sigui com sigui, el cas és que ahir sabíem que els préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges van augmentar a l’agost d’un 21% interanual a Catalunya en relació amb el mateix mes de l’any passat, i van assolir les 3.934 operacions, segons que mostren les dades de l’Observatori del Col·legi Notarial de Catalunya, vuit punts per sobre de la mitjana interanual espanyola, en què hi va haver un augment d’un 13%. Aquestes dades situen Catalunya entre les comunitats autònomes amb més préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’un habitatge.

Raquel Iglesias, vice-degana del Col·legi Notarial de Catalunya, destacava: “La dada més important és l’augment significatiu, respecte del mateix mes de l’any anterior, en la concessió de préstecs hipotecaris per a la compravenda d’habitatge, que atribuïm a l’interès creixent dels ciutadans per a tancar com més aviat millor aquesta mena d’operacions, després de la pujada recent dels tipus d’interès.”

Un dels motius de la pressa per a comprar pot ser que continua creixent la sensació de proximitat a una nova bombolla immobiliària entre els ciutadans. Aquests darrers sis mesos aquesta percepció s’ha accelerat de 14 punts percentuals. Un particular de cada dos (52%) ho pensa. Una xifra que creix progressivament d’ençà del febrer del 2021, quan era d’un 38%. És una de les conclusions principals que reflecteix l’informe de Fotocasa Research titulat “Radiografia del mercat de l’habitatge: segon semestre del 2022”, publicat ahir. En realitat, hi ha anat havent una gran escalada quant a la proximitat d’una bombolla al mercat immobiliari espanyol, i es mostra en la puntuació mitjana, que ha anat creixent de mica en mica: el febrer del 2021 era de 5,7 punts i actualment és de 6,5 punts sobre 10.

Tot plegat no ens hauria d’estranyar gaire, perquè la cosa ja ve de lluny. Recordo que Xavier Perramon, director comercial de Finques Perramon, ja em feia notar a l’estiu que la dificultat d’accés a l’habitatge es podria agreujar en els mesos vinents a causa de les pujades dels tipus d’interès. Deia: “Una prova que els compradors d’habitatges s’han volgut anticipar a aquestes pujades és que en el segon trimestre de l’any 2022 es va fer un 10% més d’hipoteques que no pas al primer trimestre i fins a un 30% més que no al segon trimestre de l’any 2021. Paral·lelament, els preus també han pujat al voltant d’un 5%, menys que la inflació, però han continuat pujant.”

El creixement de les hipoteques es produeix en un entorn no gaire fàcil. Els notaris mateixos adverteixen que la compravenda d’habitatges va créixer l’agost del 2022 d’un 8,1% respecte de l’agost del 2021, per sobre de la mitjana espanyola (7,8%). Però, durant aquest mes, es van fer 5.920 compravendes, que mostren un descens considerable en comparació amb el nombre d’operacions fetes durant el mes anterior (11.284).

De fet, Immaculada Amat, presidenta de la Immobiliària Amat, ja advertia a primers d’agost que, en general, a Barcelona i a l’entorn, s’havien acabat de vendre grans promocions d’obra nova i tot just s’havien començat a demanar llicències noves. “Amb aquesta conjectura, som en un moment de manca d’obra nova en comercialització, mentre hi ha demanda que no es pot satisfer.” En segona mà, afegia: “Hi ha poc producte al mercat, atès que una part va lligada a l’entrega d’obra nova –són habitatges que surten al mercat derivat de la compra per reposició–, i si hi ha poca entrega d’obra nova, tal com passa ara, hi ha poca oferta i, en conseqüència, demanda insatisfeta.” El seu raonament lliga absolutament amb això que ara certifiquen els notaris.

A tots els entrebancs que envolten al sector, se n’hi ha afegit un altre de molt seriós, que és el cost de la hipoteca. Potser això farà que la gent es vulgui passar al lloguer? Sí, però no sempre pot. Amat ja es queixava a principi d’agost: “La nostra oferta està sota mínims històrics i en molts casos hem canviat el model de comercialització, atès que gairebé no cal anunciar immobles per llogar, sinó gestionar una llarga llista de clients demandants que anem acumulant. I, com nosaltres, la majoria d’immobiliàries de Barcelona. I tampoc preveiem que això canviï, per raons diverses.”

“En principi, no hi ha cap previsió que els preus de lloguer hagin de baixar, sinó al contrari, i això que som en una situació de preus màxims”, apunta Perramon. Segons les dades que ofereix Fotocasa, l’augment de preus respecte de l’any passat a la ciutat de Barcelona és d’un 19,5% i l’oferta de pisos de lloguer ha baixat d’un 59%, bo i coincidint amb un augment fort de la demanda causat per la tornada dels estudiants a les universitats, la reactivació de la feina presencial, etc.

El cas és que les hipoteques han començat un camí de pujada que ja veurem fins on arriba. Els bancs han deixat d’afavorir els préstecs a tipus fix, en vista del recorregut alcista futur, però, tot i això, s’han enfilat i representen el 73% del total. Tot apunta que aquesta mena d’hipoteques s’encariran molt més que les variables en poc temps. Ara, per una altra banda, la gent intueix que les de tipus variable acabaran en mans de l’euríbor, que puja molt més de pressa que no els tipus de referència del BCE i que no s’esperava. Vet ací un dubte per al comprador. Molts analistes van predir fa ben poc que l’euríbor a dotze mesos tocaria el tipus del 2,5% a final d’any. Doncs bé, ahir ja era del 2,7%. Tot va molt més de pressa que no es preveia i ara es parla del 3%… o més.

Això fa que la signatura d’hipoteques s’acceleri abans no augmentin més els tipus. Pensem que l’euríbor a un any era a -0,47% el mes de gener, cosa que vol dir que en menys de deu mesos ha pujat més tres punts percentuals, i això es nota a l’hora de pagar la quota mensual –en les variables– una vegada s’ha actualitzat. Si entreu a Google, trobareu tota mena d’exemples i càlculs d’allò que pot representar un determinat creixement de l’euríbor, en tots els terminis i volum de diners de les hipoteques. S’ha trencat una estabilitat que feia anys que es mantenia en el mercat per aquesta banda. I el canvi ara s’ha accelerat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any