Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La llarga trajectòria històrica del moviment social i associatiu de Catalunya, el suport d’associacions i federacions (com la Xarxa d’Economia Solidària i la Federació de Cooperatives del Treball) i l’impuls de les polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya han permès de crear un teixit d’intercooperació entre les 10.000 empreses d’aquest sector, que donen feina a més de 180.000 persones i que generen al voltant del 2,2% del PIB català. Les cooperatives (el 44%), les associacions (24%) i les fundacions (13%), encapçalen la llista d’entitats, en què es destaquen també les societats laborals (SLL i SAL).

A la ciutat de Barcelona, l’economia social genera el 7% del PIB, amb un volum econòmic agregat de 3.750 milions d’euros. Amb 4.700 projectes sòcio-econòmics (el 6,2% del total) i 53.400 treballadors (el 8% del total d’ocupació), el sector es destaca per una gran presència de cooperatives de treball associat (un 77% del total de cooperatives) i la preeminència als barris de l’Eixample, Sant Martí i Gràcia.

El sector de l’economia social ha estat massa sovint oblidat als mitjans de comunicació. Però la setmana passada se’n va parlar en l’acte en què l’Observatori de l’Economia Social – OES21 (Fundació Blanquerna i Grup Clade) va presentar l’estudi ‘Economia Social a Catalunya: fonaments i perspectives’. Precisament, una de les conclusions del treball és que les organitzacions de l’economia social han de poder difondre el valor i l’impacte social i ambiental de la seva activitat, per guanyar notorietat i influència. No és pas una tasca senzilla, però ja hi ha cooperatives que ho comencen a fer.

El professor Jordi Serra, director de l’estudi i de l’OES21, té molt clar l’objectiu: ‘Aquest estudi vol ser un document de capçalera per a totes les persones interessades en l’economia social a Catalunya, tant si fan recerca sobre el tema com si no. Sense fer un pas previ, abordar nous estudis en la disciplina de la prospectiva és molt més difícil.’ Calia un punt de partida com aquest, perquè és un sector amb poques dades, molt disperses i no sempre homologables. Es fa necessària una gran feina de construcció de la base estatística.

He dit que se’n parla poc, i això és en part perquè és un sector que a l’ortodòxia econòmica li costa molt d’entendre. Estem acostumats a moure’ns pel benefici, perquè la nostra societat és molt mercantilitzada. En aquest sector, en canvi, del benefici en diuen ‘retorn’ i no és el seu objectiu, sinó que el veuen com un mitjà per a assolir unes altres fites… L’escala de valors en què s’hi mou la gent és molt diferent de la que mana a la mercantil, perquè la persona és al centre. Per exemple, el treballador no és vist mai com un cost, sinó sempre com un actiu. I aquí la frase no és màrqueting, com passa tan sovint al sector mercantil de l’economia. És, en definitiva, un model de funcionament recolzat en tres pilars: l’equitat, la transparència i la participació democràtica en les decisions.

‘La competitivitat de les nostres empreses socials no es negocia, és una necessitat perquè hem de ser al mercat. Pretenem que no sigui necessària la redistribució de la riquesa –si més no, la que generem nosaltres–, sinó que amb la distribució n’hi hagi prou. N’és un exemple la diferència salarial que hi ha a les organitzacions socials. En una empresa de l’Íbex pot ser d’1 a 200 i a les nostres és d’1 a 7, a tot estirar. La gent que munta una cooperativa, en definitiva, no ho fa per una motivació estrictament econòmica. Hi pesen uns altres valors’, diu Serra.

Dins l’estudi, m’ha sorprès un gràfic en què es mostra l’evolució del nombre de treballadors en cooperatives inscrites a la Seguretat Social a Catalunya entre el 1999 i avui. En realitat, me n’han sorprès dues coses. De fet, una més que una altra. La primera és comprovar com els anys de la crisi –del 2007 al 2013– la pèrdua de llocs de feina a les cooperatives va ser molt menor que a l’economia en general. Concretament, a les cooperatives de treball associat i les societats laborals se’n va perdre l’11%, mentre que en general la pèrdua va ser del 19%. I dic que no m’ha sorprès tant perquè el desembre del 2008 vaig entrevistar el qui aleshores era director general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat i avui és director gerent de la Fundació Oncolliga, Xavier López García, per demanar-li quin comportament preveia que tindrien aquestes organitzacions en la crisi que s’acostava, quan les empreses ja començaven a fer acomiadaments en massa. I una de les respostes que em va donar anava en aquesta línia: ‘Hem de partir de la base dels aspectes diferencials respecte a les empreses mercantils. La comunicació n’és un. A la cooperativa tots tenim un coneixement fidel de la situació. Amb això no hi ha marge per a la desconfiança davant les decisions, per doloroses que siguin. El segon és la implicació en el projecte per sobre de tot. Tots anem a l’una. En totes les empreses hauria de ser així, però en les cooperatives és més fàcil, perquè és la seva filosofia. I encara hi ha més. La nostra mirada no és mai a curt termini, perquè l’objectiu és perdurar i garantir els llocs de treball. Som societats de persones abans que res.’ I la va encertar. L’extrema flexibilitat de les cooperatives es va demostrar molt efectiva a l’hora de trampejar la situació.

En canvi, m’ha sorprès més que del 2013 ençà (setembre del 2019) l’augment de treballadors, sempre segons el Ministeri de Treball i Seguretat Social espanyol, hagi estat del 26%, mentre la xifra global d’ocupats creixia d’un 17%. Entre més coses, vol dir que avui les cooperatives tenen un 12,5% més de treballadors que no pas abans de la crisi. En canvi, l’ocupació global a Catalunya encara és d’un 4,5% per sota del pic que va marcar el ‘boom’ del 2007.

He preguntat el perquè d’aquest creixement a Ramon Roig, director general de Clade, un grup d’empreses, amb majoria de cooperatives, que provenen de sectors d’activitat diversa i que comparteixen uns valors i una manera de fer dins l’economia social, amb una facturació global de 365 milions el 2018 i gairebé 7.000 ocupats. La primera explicació que hi dóna és aquesta: ‘El model català de cooperatives de treball associat avui està molt abocat als serveis i aquest és el sector que més creix dins l’economia. I, dins els serveis, entre nosaltres predominen els que van destinats a l’atenció de les persones.’ Del seu punt de vista, és important que l’atenció a les persones es faci en l’economia social. I ho raona així: ‘Amb petits matisos, al servei s’acaben notant diferències amb els que dispensa l’economia mercantil. Entre més raons, perquè el compte de resultats es veu des d’una altra perspectiva. És una qüestió de valors.’

Explica també que aquests últims anys hi ha hagut un canvi de tarannà en les cooperatives que dóna molt bons resultats. ‘Abans hi havia petits projectes amb pressupostos poc ambiciosos. Ara els projectes són més ambiciosos, de més dimensió. Això fa que hi hagi un coneixement que ha aconseguit atreure talent i pugui competir amb èxit en el mercat obert. Fa uns quants anys, per exemple, era difícil d’imaginar que a Catalunya hi hagués una cooperativa amb 4.200 persones ocupades, com les que té avui Suara.’ I, finalment, creu que aquest camí tot just ha començat: ‘Hi ha un canvi en la gent jove que fa que se sentin cada vegada més identificats amb els nostres valors. Fa un temps no era així.’ Doncs –afegeixo jo– per molts anys! 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.