Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Un dels aspectes més volàtils del mercat laboral és, sense dubte, el de les contractacions. D’ençà de fa molts anys ens queixem que la taxa de temporalitat d’aquí és molt més alta que no a la resta de països del nostre entorn i això és un gran maldecap per als treballadors que es troben en aquesta situació, perquè la possibilitat de gestionar el seu futur és molt incerta. De fet, aquesta taxa és la més alta de la UE, de gairebé un 25%, i pràcticament dobla la mitjana europea. El nivell és tan alt, que no té solta ni volta. És la conseqüència, entre més raons, d’una pràctica molt arrelada en la cultura empresarial i que costa molt de canviar.

L’estat espanyol té un pes més alt que no pas la UE en sectors com ara el turisme –amb contractes temporals, per definició– i l’agricultura –amb els temporers–, i això implica que hi ha d’haver sempre una mica més de temporalitat que no a Europa. Malgrat això, no sembla que la diferència hagi de superar de més de deu o dotze punts, com passa de fa anys. El 2020, naturalment, la pandèmia ha perjudicat també les contractacions, però cal remarcar que més quantitativament que no pas qualitativa.

Segons dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat, durant el 2020 es van formalitzar 2,24 milions de contractes a Catalunya: el 13,9% foren indefinits i el 86,1%, temporals. Cal remuntar-se a l’any 2014 per trobar un volum total de contractació indefinida més baixa; i al 2013, per a la temporal. En comparació amb el 2019, la contractació acumulada s’ha reduït d’un 33,1%. És la davallada més pronunciada de tota la sèrie històrica, tant en la contractació total com en la temporal (-33,5%), i la segona en la indefinida (-30,4%), després de la crisi del 2009.

El fet curiós és la notable diferència que hi ha en els nous contractes indefinits, en relació amb el conjunt de l’estat espanyol, on es van formalitzar 15,94 milions de contractes laborals durant el 2020, dels quals només el 9,7% van ser indefinits. Respecte del 2019, la contractació laboral acumulada s’hi ha reduït d’un 29,2%, amb un xic més d’intensitat la contractació temporal (-29,3%) que no la indefinida (-28,4%). La diferencia entre l’estat espanyol i Catalunya, en aquest aspecte, és molt gran. Si restem les xifres de Catalunya de les de l’estat, podrem establir d’una manera més clara la diferència entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol. El percentatge de contractes indefinits signats a Catalunya el 2020 va ser el 13,9% del total, com ja hem vist, mentre que a la resta de l’estat espanyol només fou del 8,9%. Són cinc punts de diferència, una xifra molt elevada. Aquest fet es pot considerar gairebé estructural, car el 2019 a Catalunya la relació va ser del 13,3% i a la resta de l’estat espanyol, del 8,7%.

Un dels aspectes que poden explicar aquesta diferència és que la industrialització té molt de pes a Catalunya en comparació amb la resta de l’estat, no sempre representada per les xifres del sector, perquè cada vegada hi ha més externalització que va a parar, estatísticament, als serveis; però amb les dades de què es disposen avui sobre el 2020 resulta impossible de detallar. L’última dada del sector industrial l’hem sabuda avui: l’índex de producció industrial, referit al mes de novembre. Doncs bé, a Catalunya puja d’un 0,7% interanual; en canvi, la mitjana de l’estat espanyol baixa d’un 2%. Pot ser un símptoma que la indústria es va desenvolupant millor a casa nostra, però cal insistir que la manca de detalls no ens permet de fer-ne una anàlisi acurada.

Dins els sectors que més creixen a l’estat espanyol al novembre, hi ha el de productes farmacèutics, amb una taxa mensual del 5,6%, i entre els que més baixen hi ha la indústria del tabac (-11,0%), la confecció de peces de vestir (-10,3%) i la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs (-7,3%).

Haurem d’esperar a veure els resultats de la indústria amb més detall. Demà, per exemple, sabrem les dades de l’exportació, que sempre són un bon referent per al sector. Malauradament, seran les corresponents al mes d’octubre, però l’estatística no ha estat mai un dels punts forts del país.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.